BLOGNEWS

Impulsar el mercat de la fusta de castanyer pot salvar-lo del xancre

2 novembre 2016

Així ho afirma un estudi que analitza com reaccionen els propietaris forestals quan una malaltia afecta els seus boscos, en concret el xancre, un fong que infecta al castanyer. La investigació, liderada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, conclou que la presència d’un interès econòmic és el principal motiu a l’hora de decidir si tractar el castanyer malalt, abandonar-lo o fins i tot substituir-lo per espècies exòtiques com el pi de Califòrnia o l’avet Douglas

Solsona, 2 de novembre. La disponibilitat d’un mercat de fusta o de castanyes fa augmentar 4 vegades la pressió i l’interès per tractar la malaltia del castanyer. L’estudi que així ho demostra es basa en les entrevistes realitzades a propietaris de boscos de castanyer infectats pel xancre a Catalunya i s’ha publicat a la revista Forest Ecology and Management.

L’estudi també constata la diferència entre les sortides econòmiques d’un bosc de castanyers. Els gestors dels boscs destinats a la fusta o a produir castanyes tenen 4 vegades més voluntat per aplicar tractaments de control que aquells destinats a obtenir productes de tallada com ara llenya, estaques i pals, actualment sense mercat.

Tot i així, en absència d’interès econòmic  els propietaris de castanyers afectats per la malaltia han optat per l’abandonament (65% dels enquestats) o la substitució per altres espècies exòtiques. L’abandonament està associat amb aquells gestors autodidactes, de percepció naturalista, que tenen raons morals contra les espècies exòtiques. En canvi, la substitució està associada amb gestors de tradició familiar, amb experiència en substituir o amb un líder d’opinió de referència que també ho ha fet.

Entendre perquè els propietaris forestals reaccionen d’una manera o d’una altra a un patogen invasor, es pot utilitzar per dissenyar mesures polítiques eficients. En aquest sentit Jonàs Oliva, autor de l’article, explica que “quan apareix un nou patogen als boscos, els esforços es destinen a desenvolupar tractaments, però no es dediquen a analitzar la probabilitat que aquests s’implementin”.

Carles Castaño, co-autor de l’article, afegeix que per aquest motiu van decidir analitzar l’entorn socioeconòmic que envoltava aquesta decisió, en veure que a l’hora d’aplicar un tractament de control “alguns propietaris estaven poc animats en recuperar el castanyer”.

L’estudi d’aquest cas podria ajudar a predir quina és la probabilitat que s’implementin mesures contra malalties que afecten altres espècies d’arbres de tota Europa, com ara l’om, el freixe o el vern. A més, planteja la preocupació sobre la continuïtat d’espècies d’arbres afectades per patògens que no tinguin valor comercial, o bé que aquest sigui ben baix.

 La importància dels líders d’opinió a l’hora d’escollir

exemple-de-perxada-o-castanyeda-destinada-a-produccio-de-fusta

Exemple de perxada o castanyeda destinada a producció de fusta. Font: Carles Castaño

La investigació mostra que els propietaris forestals es fixen en aquelles alternatives escollides entre el seu entorn social a l’hora de prendre una decisió. Les agrupacions, les comunitats o els actors socials són factors rellevants per explicar el seu comportament. Per això, si es vol aconseguir que els propietaris confiïn i decideixin controlar la malaltia, els investigadors recomanen incloure als líders d’opinió. “Si ells hi creuen, un bon grapat d’altres propietaris hi creurà també”, explica Castaño.

L’estudi també posa de manifest la necessitat de trencar amb la creença que més gestió significa empitjorament de la malaltia, ja que contrasta amb l’evidència científica. Per això, recomanen visibilitzar els resultats del tractament mitjançant parcel·les de demostració.

A més, pocs dels enquestats eren conscients que en el moment de plantar espècies d’arbres exòtiques podien introduir nous patògens invasors. És per això que en l’estudi també adverteixen dels riscos que la substitució comporta, ja que les plantes de viver són el principal vector de malalties exòtiques a escala mundial. Difondre informació sobre els riscos en termes quantificables també pot ajudar tant a gestors com a polítics a avaluar les possibles conseqüències de cada alternativa.

 

Més informació a:

J. Oliva, C. Castaño, E. Baulenas, G. Domínguez, J.R. González-Olabarria, D. Oliach. The impact of the socioeconomic environment on the implementation of control measures against an invasive forest pathogen. Forest Ecology and Management 380 (2016) 118–127

http://dx.doi.org/10.1016/j.foreco.2016.08.034

Last modified: 20 març 2018