BLOGNEWS

Vint anys després de l’incendi a la Catalunya central, què hem après?

20 Juliol 2018

Els incendis són una constant de molts paisatges forestals del món. La combinació és senzilla: combustible en forma de biomassa, baixa humitat, i una guspira per iniciar el foc, que esdevé incendi.

El foc és la pertorbació natural present a molts llocs al món, des de les estepes africanes fins a les tundres i boscos boreals, amb una especial incidència al clima mediterrani en períodes de sequera. S’expressa de forma virulenta, amb flames que poden superar desenes de metres i velocitats de propagació superiors a les d’una persona corrent, que poden llançar focus secundaris  fins i tot a centenars de quilòmetres de distància. I també ho fan en baixa intensitat, cremant només els estrats inferiors de la vegetació al bosc, reduint el combustible, i prevenint incendis futurs. La quantitat i la disponibilitat a cremar de la biomassa que s’acumula en els terrenys forestals és el que marca la diferència. Els grans arbres esparsos amb distància entre el terra i les capçades són menys vulnerables a les flames. Els boscos densos, amb vegetació arbustiva i d’arbres joves i adults entrelligada, cremen de forma més severa amb les mateixes condicions ambientals.

Imatge de la zona del Miracle (Riner, Solsonès). Autor: E. Plana

 

En menys d’una generació, molts territoris han transitat de boscos oberts, gràcies a l’aprofitament de fustes i llenyes i el pasturatge del sotabosc, a boscos densos i continus arrel de l’abandonament dels usos agraris. A voltes, estenent-se en grans superfícies ocupant conreus i pastures abandonades. Boscos que foren modificats per l’acció humana i que ara, deixats a l’evolució natural, generen estructures de vegetació molt vulnerables als focs d’alta intensitat capaços de cremar milers d’hectàrees per hora, i que desborden tots els sistemes d’extinció del món, també els més ben preparats.

Vint anys de l’incendi de la Catalunya Central que en tres dies va cremar 27.000ha de bosc i camps de conreu, han servit per constatar que no és el mateix el foc i l’incendi. Que els boscos tenen la capacitat de protegir-se dels incendis, i protegir-nos-en, si mantenen la discontinuïtat de combustibles suficient. Que els grans incendis són i seran presents al territori, i ens cal adequar-lo i mantenir-lo preparat. Que els incendis tenen un patró de comportament previsible, podent actuar de forma preventiva més eficient. Que cada vegada més sovint els incendis surten del bosc per impactar amb zones habitades i on l’urbanisme ben fet és cabdal. Que l’activitat agrària continua sent a molts llocs l’eina més cost-eficient per mantenir uns paisatges resistents als focs d’alta intensitat. Hem après la importància de ser radicalment responsables en evitar ignicions en períodes de més risc, i que l’ús del foc de forma controlada sota l’arbrat ens pot ajudar a prevenir els incendis catastròfics.

Boscos resistents als focs d’alta intensitat gestionats amb aprofitaments fusters i pasturatge al sotabosc (Autor: E.Plana)

En 20 anys ha millorat molt el coneixement tècnic i les eines per promoure una gestió del paisatge i dels espais forestals que ajudi a evitar, resistir o defensar-se dels grans incendis forestals. Cal seguir avançant en models organitzatius suficientment integradors, on la gestió forestal i agrària, la prevenció, l’extinció, la protecció civil i l’ordenació del territori vagin de la mà, treballant conjuntament la reducció de la vulnerabilitat i la millora de la capacitat de resposta. També cal millorar la comprensió social del fenomen, assumint que el risc zero no existeix, i que cal prendre consciència de la pròpia exposició al risc, especialment en zones urbanitzades properes al bosc, i actuar en conseqüència.

Els escenaris de canvi climàtic apunten a un increment dels dies de risc, i es preveu que noves zones del territori siguin vulnerables als grans incendis. Els greus esdeveniments del passat només prendran sentit si som capaços de fer les passes endavant necessàries, acceptar el paper del foc als nostres ecosistemes i la necessitat d’adaptar els nostres paisatges al risc dels grans incendis forestals.

 

Eduard Plana Bach. Responsable del Grup de Política Forestal i Governança del Risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

Last modified: 24 Juliol 2018