Estudis portats a terme per investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) mostren com a través de la gestió forestal, es pot incidir en la regeneració d’un bosc després d’un incendi

bosc pinassa

Els estudis s’han realitzat en boscos dominats majoritàriament per pinassa. Autor: CTFC

Què afecta a la regeneració d’un bosc després d’un incendi? Tradicionalment es creia que la orientació o la pendent d’un terreny eren els factors decisions. Ara, en el marc de la tesis doctoral del Santi Martín-Alcón cel CTFC, dirigida per Lluís Coll, investigador del CTFC i associat al CREAF, es revela que les característiques de la vegetació que hi havia abans de l’incendi, així com el comportament del foc, també juguen un paper important en la renovació d’aquest bosc. Aquest resultat pot ajudar a planificar mesures de gestió forestal específiques que afavoreixin la regeneració del bosc en el cas de grans incendis.

Les característiques de la vegetació que segons l’estudi influeixen en aquesta regeneració són el nivell de cobertura arbòria prèvia a l’incendi, així com la història d’usos del sòl, ja que ambdues variables afecten a la disponibilitat tant de llavors com de restes vegetals amb possibilitat de rebrot. Així mateix, els investigadors van observar com, en el cas del pi, únicament s’observava regeneració directa en illes de pinar adult no cremat i, en particular, en aquelles zones on el roure o l’alzina no van trobar condicions ambientals que els hi fossin favorables per rebrotar amb vigor.

Els investigadors del CTFC han estudiat com es va regenerar el bosc en les prop de 24.000 hectàrees de la Catalunya Central cremades al 1998. Allí, el foc es va endur per davant prop de 14.000 hectàrees forestals, dominades principalment per pinassa. Van aconseguir caracteritzar la vegetació amb gran precisió gràcies a les dades obtingudes mitjançant sensors remots. Aquests, a bord de plataformes aèries o espacials, proporcionen informació sobre la coberta terrestre. Combinats amb informació meteorològica o geogràfica són una potent eina a l’hora de planificar la gestió forestal d’una àrea cremada en estat de regeneració.

Els estudis destaquen per l’amplitud dels anàlisis realitzats, ja que van abordar la regeneració post-incendi d’una extensa zona afectada i van tenir en compte tant l’efecte de factors associats als propi incendi, com d’altres relacionats amb els usos i la vegetació preexistent. Els resultats van posar de manifest els importants canvis que van provocar aquests grans incendis en la vegetació original, si bé gairebé 20 anys després de l’incendi el paisatge es troba dominat de nou per espècies llenyoses, com el roure, l’alzina o matolls.

Es pot millorar la resiliència dels boscos amb estratègies de gestió

Els resultats d’aquests estudis són de gran interès a l’hora de dissenyar estratègies de gestió preventiva que permetin millorar la capacitat que tindrien aquests boscos de regenerar-se desprès d’un gran incendi.

Per una part, una primera estratègia consistiria en incrementar la presència d’illes de bosc no cremat ja que aquestes són clau per l’adequada regeneració del pi. Com? Modificant la distribució dels tipus de vegetació al llarg d’un paisatge o generant un paisatge més fragmentat. Per una altra part, hauria de promoure’s la presència d’arbres madurs distribuïts de manera més homogènia al llarg del paisatge. Aquests individus, a més de ser més resistents al foc, produeixen una gran quantitat de llavor, el que els converteix en magnífics candidats per afavorir la regeneració del pi després de l’incendi.

Per últim, també s’hauria de posar més èmfasis en establir espècies frondoses com el roure o l’alzina. Promovent la seva regeneració i afavorint el seu desenvolupament, s’aniria transformant progressivament el pinar cap a un bosc mixt. Aquest tipus de boscos no només suporten millor l’impacte d’un gran incendi, sinó un gran ventall de pertorbacions naturals.

Més informació a:

Martín-Alcón S., Coll L., De Cáceres M., Cabré M., Just A., González-Olabarría J.R. (2015) Combining aerial LiDAR and multi-spectral imagery to assess post-fire regeneration types in a Mediterranean forest. Canadian Journal of Forest Research 45(7): 856-866.

Martín-Alcón S., Coll L. (2016). Unraveling the relative importance of factors driving post-fire regeneration trajectories in non-serotinous Pinus nigra forests. Forest Ecology and Management 361: 13-22.