El Congrés EFUF sobre boscos urbans ha reunit a Barcelona més de 150 investigadors i professionals de l’àmbit internacional per a reflexionar sobre les vores del bosc urbà com a espais d’oportunitat per connectar i vertebrar el territori. Aquesta edició ha estat organitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i l’AMB.

Mailing-capçalera 1-02 CAT

Entre el 30 de maig i el 2 de juny, arquitectes, urbanistes, ambientòlegs i professionals provinents de 19 països d’arreu del món han analitzat l’estat de la infraestructura verda a Europa. Durant l’acte, s’han abordat temes com la connectivitat ecològica, la compatibilitat dels serveis ecosistèmics, la biodiversitat i les pertorbacions, així com el vessant social de la gestió forestal o la planificació de les vores amb relació a la nova cultura del lleure.

Antoni Trasobares, director del CTFC, va ser l’encarregat de dinamitzar la sessió plenària corresponent als valors socials i econòmics dels bosc urbà. En aquesta sessió, en la que també hi va participar Eduard Plana, expert en política forestal i governança del CTFC, es van analitzar des de la provisió d’oportunitats per al lleure i l’impacte en la salut i el benestar de la població que ofereixen els boscos urbans, fins a la contribució a l’estalvi energètic en calefacció o refrigeració.

DBOck95XcAAaGiR

El director del CTFC, Antoni Trasobares, el director de la AMB, Antoni Farrero, i l’investigador del CTFC, Eduard Plana, durant la sessió plenària

També van participar en les jornades Goran Krsnik i Jordi Camprodon, investigadors del CTFC, en els àmbits de complexitat i gestió integral dels boscos urbans i connectivitat i els valors ecològics respectivament.

El canvi de mentalitat de les ciutats

Les ciutats del segle XXI estan en un procés de canvi de mentalitat, en el que s’abandona la idea de ciutat central i perifèria per passar a concebre la metròpolis com un mosaic territorial d’espais, corredors i fluxos. En aquest nou paradigma, la infraestructura verda pren un valor estructurador per al territori en detriment del protagonisme de les grans infraestructures del transport, i on els espais de vora, de límit, deixen de ser línies administratives i es plantegen com a espais estratègics per a l’ecologia, el lleure i la producció.

Durant els 3 dies que ha durat el congrés i sota el títol “Les vores del bosc urbà. Franges, marges i espais de transició”, l’EFUF 2017 ha posat sobre la taula la rellevància dels boscos urbans i periurbans per construir un paisatge sostenible i saludable. Així mateix, també ha servit per abordar les problemàtiques latents en espais de contacte i d’interacció entre dues realitats destinades a conviure; la ciutat i els espais oberts.

Al web de l’EFUF 2017, http://efuf2017.amb.cat, es poden descarregar diversos recursos, com el resum de totes les conferències de les jornades, així com explorar l’Atles EFUF, un recurs que situa sobre un mapa d’abast mundial una multitud de projectes en curs relacionats amb les temàtiques del congrés.