Daniel Oliach, enginyer de Forests per la Universitat de Lleida, és actualment el responsable de l’Àrea de productes forestals no fustaners del CTFC. Té més de 15 anys d’experiència en el cultiu i l’aprofitament de tòfones, principalment en la formació i la transferència al sector productiu. Ha realitzat diversos viatges i estades a l’estranger, incloent França en l’INRA-AGRO Montpeller relacionada amb la gestió del cultiu de tòfones i a Austràlia, centrat en la importància de la implantació d’un Servei d’Extensió Agrària per l’Australian Truffle Growers Association. Ha publicat diversos articles científics i manuals tècnics del cultiu de tòfona i assisteix regularment a conferències, cursos i seminaris tècnics a Espanya i França com a ponent. Ha participat en diversos projectes competitius nacionals i internacionals. Actualment és secretari de l’Associació de productors de tòfona de Catalunya i de la Federació Espanyola d’Associacions de Truficultors, a més de membre de la Junta Directiva de l’European Truffle Consortium (CRETT) i membre fundador del Grup Europeu Tuber (GETT).

D’on sorgeix la iniciativa d’impulsar l’Institut Micológico Europeu?

La iniciativa sorgeix arran del projecte INTERREG IVB SUDOE Micosylva +, amb la participació de 5 socis d’Espanya, França i Portugal, que tenia per objectiu la gestió sostenible i la valorització dels bolets silvestres comestibles dels nostres boscos. A partir d’aquest projecte europeu s’han establert uns vincles molt estrets de col·laboració, i l’Institut Micològic Europeu és la continuació natural d’aquesta col·laboració que ens permetrà tenir la continuïtat necessària davant els reptes tan importants que hem d’abordar a nivell europeu, com és l’afectació del canvi climàtic a la diversitat i a la producció de bolets i la gestió forestal que hem de realitzar per mantenir aquesta diversitat.

A més el seu objectiu és integrar nous socis de regions europees importants en recursos micològics, per compartir experiències i necessitats que en molts casos seran comunes.

A quines necessitats es pretén donar solució?

Ens trobem en un sector molt atomitzat i no tan estudiat com altres a nivell forestal. Això fa que sigui necessari tenir una veu única rellevant que permeti donar respostes a les necessitats vinculades recurs micològic i tofoner, que permeti vehicular la transferència científica al sector i al territori. Un altre aspecte molt important de l’Institut és la seva voluntat d’integrar i col·laborar amb el sector empresarial i la propietat forestal per fer front també a les necessitats del sector i adaptar la legislació actual o altres necessitats comunes. Tot això per contribuir a partir de la gestió i la producció de bolets i tòfones al desenvolupament rural.

Quins són els seus objectius a mig i llarg termini?

Mitjançant aquesta agrupació es dinamitzarà i transferirà una R+D+I per a la gestió del recurs micològic per a la producció de bolets i tòfones, a més de posar en valor tant el producte en si mateix com els seus territoris associats a través de l’micoturisme, el foment de la gastronomia i la innovació de productes agroalimentaris i la gestió forestal sostenible per a l’obtenció d’aquests recursos. Un altre aspecte fonamental serà la sensibilització social respecte a la importància ecològica i econòmica del recurs micològic i la necessitat de gestionar-lo d’una forma sostenible.

Quin és l’estat actual del sector tofoner al nostre país? Quins són els seus principals problemes?

És un sector amb una gran fortalesa; la tòfona negra és un producte únic i reconegut per la seva qualitat i molt valorat culinàriament a nivell internacional. A més, i malgrat els avenços en les tècniques de cultiu durant les últimes dècades, té limitada la seva capacitat de producció a causa dels seus requeriments ecològics, però tenim la sort que en el nostre cas es donen aquestes condicions de forma excepcional. Cal destacar que per la seva escassetat, tal com vagi augmentant la producció a causa del cultiu, es podrà anar cobrint nous mercats als quals actualment no es pot arribar per manca de producte i per tant es podrà anar minimitzant el seu impacte en una possible baixada de els preus.

El principal problema que ens trobem és que el mercat internacional està controlat per França i Itàlia i nosaltres tenim una gran dependència del mercat francès, que representa actualment el 90% les nostres exportacions, de manera que la nostra tòfona té poca visibilitat a nivell internacional i per tant menys valor afegit. Cal crear elements de visibilitat i traçabilitat que ajudi a les nostres empreses a diferenciar-se a nivell internacional, ja que la producció i la qualitat la tenim. No obstant això, cal destacar que el cultiu està permetent trencar aquestes barreres i poc a poc es va coneixent la nostra tòfona al mercat internacional.

Un altre factor que ens influeix és la falta de consum intern, per la qual cosa cal la seva promoció a nivell d’escoles d’hostaleria, cuiners i públic en general. Si aconseguim apreciar la tòfona a les nostres cuines i conèixer aquest gran producte el vendrem més fàcilment a l’exterior, ja que el sentirem propi i en definitiva també vendrem una cultura, una passió per un producte i una història darrere que en valoritza el producte.

Una amenaça important és la importació de tòfones d’origen asiàtic molt semblants a la tòfona negra però de menor qualitat organolèptica tant en els nostres mercats com a nivell internacional, cosa que causa confusió i possibilitats de frau en els nous consumidors d’aquest producte. Això fa que el consumidor sigui reticent a tornar a consumir tòfones. A més a nivell intern correm el risc biològic que es puguin introduir en el nostre sistema productiu, amb les greus conseqüències ecològiques i econòmiques. Respecte a la reina de les nostres tòfones, la tòfona negra (Tuber melanosporum), també es pot veure perjudicada per la promoció del cultiu d’espècies de tòfones d’escàs valor gastronòmic,  a causa de la manca de cultura i coneixement d’aquests productes. A nivell de sector, caldria reflexionar sobre aquest tema.

Com veu el futur del sector tofoner?

Amb moltes oportunitats, ja que hi ha un mercat exterior molt gran que encara no consumeix aquest producte i per tant podria absorbir grans quantitats. És un sector amb molt recorregut i es poden generar activitats paral·leles com el turisme i la gastronomia al voltant de la tòfona. Hem d’aprofitar el gran planter de cuiners excepcionals que tenim arreu del món, per donar a conèixer el nostre producte a l’exterior. Un altre factor a valorar és que som la tercera potència turística a nivell mundial i de la mà dels grans restaurants del país ho hem d’aprofitar per promocionar el producte. Respecte a això, Catalunya té una gran oportunitat si és capaç d’aprofitar els seus fantàstics restaurants i la marca Barcelona per desenvolupar una activitat que ajudaria a donar a conèixer la nostra tòfona des de dins cap a fora. Ho tenim a les nostres mans!