Marc Castellnou és Inspector en Cap de la Unitat Tècnica GRAF (Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals) i President de la Fundació Pau Costa. Enginyer de forests, des del 1999 exerceix com a analista d’incendis al cos de bombers de la Generalitat. Ha participat en diversos projectes europeus en camps de la modelització de combustibles, ecologia del foc i gestió d’incendis. Ha publicat llibres i articles en revistes internacionals, a més de nombroses ponències a congressos internacionals i cursos especialitzats. 

Quines tipologies d’incendis poden tenir els paisatges de Catalunya? Què aporta l’estudi que heu publicat recentment?

Els incendis forestals de Catalunya els classifiquem en tres grans grups, que són els topogràfics, de vent i convectius. Dins d’aquests grans grups hi ha fins a 14 subfamílies. Aquesta és la manera com, a partir del 2002-2003, vam començar a treballar amb els patrons de propagació d’incendis per poder dissenyar estratègies diferents. Al principi era una classificació operativa que ens permetia diferenciar el tipus d’incendi i per tant no aplicar una única solució per a tots, sinó aplicar la solució més adaptada a cada incendi. Això ens va permetre aquest canvi de 10000 ha dia perdudes a 1000-2000 ha dia perdudes. Així, fem servir una aproximació qualitativa per a un problemàtica operativa. En canvi, l’estudi que recentment hem publicat comença a posar números i és la primera aproximació quantitativa a aquesta manera de pensar. Per tant, és una manera de fer públic tot aquest coneixement i donar eines per dissenyar un paisatge resilient al tipus d’incendi que l’afecta. L’estudi aporta i publica aquest coneixement, i permet afrontar la problemàtica dels incendis des d’un punt de vista bastant més realista que no el que teníem ara que era simplement el punt de vista de la por: fer gestió reactiva arreu per a que no se’ns cremi tot. Ara ja podem parlar de fer gestió de paisatge per evitar que cada tipus d’incendi ens afecti a cada tipus de superfície, que és una gran diferència.

Quina evolució dels incendis heu observat en els darrers anys?

Els incendis de radiació i topogràfics dels anys 60 eren incendis que basaven el seu potencial en la continuïtat del paisatge. Als anys 70 van guanyar amb intensitat. És la primera i la segona generació d’incendis. Als anys 80 i 90 va entrar ja la tercera generació: ambient de foc i salts de focus secundaris, són els incendis convectius. Entre els 90 i l’inici del segle XXI aquesta tercera generació entra a l’ interfase urbana i comença a entrar en simultaneïtat de grans incendis, que són elsmega-incendis. És l’evolució del que anomenem les generacions d’incendis. Hem anat guanyant amb eficiència d’extinció i disminuint el número d’incendis que s’escapen, però els incendis que s’escapen són cada vegada més ràpids, més intensos, tenen més capacitat de convecció i són més potents. De fet, en aquests moments no tenim una hora de temps per atacar un incendi abans no passi a fase convectiva, sinó que tenim mitja hora-20 minuts o 10 minuts, on comporta que l’incendi no es pot atacar directament sinó buscant els seus punts dèbils. Bàsicament aquests 30 anys s’ha viscut una evolució dels incendis a més intensitat, i paral·lelament, hem tingut una evolució del sistema d’extinció cap a entendre com funcionen els incendis i incorporar metodologies de treball.

Quins són els principals factors que poden afectar a tenir incendis més grans i agressius? Com creus que la gestió forestal pot ajudar en la lluita contra incendis?

El principal factor que afecta que l’incendi sigui més gran i més agressiu és l’acumulació de combustible mort i el nivell d’humitat del combustible viu. Aquests factors depenen sobretot de la densitat de peus per hectàrea que hi ha en un rodal de bosc per una banda,i per l’altra de la quantitat d’anys que està aquella mateixa estructura forestal estancada. La falta de gestió forestal i la falta de dinàmica forestal per pertorbacions naturals provoca aquestes acumulacions sobre el paisatge. L’única manera de trencar l’ascens de la intensitat i velocitat incendis forestals és la gestió forestal per aconseguir una idea de paisatge que sigui resilient a la pertorbació. Per tant, no centrant-nos només en la gestió forestal del rodal per produir fusta, sinó en la gestió del paisatge per produir el mosaic de diferents estructures i en la pròpia dinamització d’aquestes estructures, com per exemple l’incendi forestal com a eina de gestió d’aquest paisatge.

Quin valor aporten els Centres de Recerca Forestal (CTFC i CREAF) al món operatiu de l’extinció d’incendis? I viceversa?

Els centres de recerca aporten al món operatiu una visió crítica i objectiva de la problemàtica dels incendis. Moltes vegades tenen una visió amb poc coneixement del món real, cosa que els fa ser atrevits, i això els hi permet mirar les coses des de varis punts de vista i per tant millorar la visió que tenim. Per altra banda, ens ajuden a respondre preguntes amb les nostres necessitats i les nostres dades. Queden molt lluny ja els anys en què el món de la recerca intentava imposar una visió o uns models, i ara hi ha una capacitat de col·laboració i d’aportar una visió molt més desenvolupada i molt més profunda. Alhora, contribueixen a la capacitat de creixement: els temes d’incendis de disseny, incendis tipus, temes de paradoxa, models de combustible, etc., de tot això no haguéssim avançat o no haguéssim tingut potser aquesta capacitat de fer-ho, sense tenir darrera l’input o la visió crítica i curiosa dels centres de recerca. Al final és una associació positiva.

Com seran els incendis del futur? Quin impacte creus que tindrà el canvi climàtic en el règim d’incendis al Mediterrani?

Els incendis del futur seran com els que tenim ara però amb campanyes molt més llargues. La campanya del 2014 no va deixar d’acabar-se respecte la del 2015. Hem estat en incendis des del novembre fins ara,i hem passat a tenir un risc permanent. La temperatura mitjana a l’hivern és més alta i plou el mateix però ens plou cada vegada més concentrat en moments puntuals; el canvi climàtic porta aquesta tendència. D’altra banda, en aquest moment estem vivint el moment del clímax d’incendis forestals. Estem en un moment de canvi on tenim incendis forestals molt greus degut a condicions meteorològiques adverses i estructures forestals estressades i estancades. Davant l’escenari de canvi climàtic, els incendis forestals se’ns van tornant més ibèrics, ja que un clima més sec o més àrid a l’estiu no permet tantes acumulacions de combustible en format de matoll, i passarem a incendis binaris d’estrat herbaci i poc matoll amb estrats arboris. Aquest fet segurament portarà a tenir menys famílies d’incendis: de les 14 que tenim ara segurament reduirem. Per tant, jo crec que els propers 20 anys seran molt complicats però la situació tendirà a millorar, no respecte al comportament d’incendis sinó respecte al regim d’incendis: tindrem un regim d’incendis més similar al que pugui ser l’andalús o l’aragonès.