H

Eduard Plana

Eduard Plana Bach és un ruralista convençut, que s’estima els boscos i les muntanyes, i un apassionat de l’escalada i l’esquí de muntanya. És Enginyer de Forest per la Universitat de Lleida on també ha realitzat un Màster en Gestió de Focs Forestals. Fa més de quinze anys que treballa en l’àmbit de la dimensió socioambiental dels espais i els recursos forestals. Actualment és cap de l’àrea de Política Forestal i Governança Ambiental del CTFC. Entre d’altres ha participat en la redacció del Pla General de Política Forestal de Catalunya, en la implementació del sistema regional de certificació de la gestió forestal sostenible per a Catalunya, o en la co-edició dels llibres sobre conservació de la biodiversitat i gestió forestal (Edicions UB). Va formar part del consell de membres de la Xarxa de Custòdia del Territori, és membre fundador de la Fundació d’Ecologia del Foc i Gestió d’Incendis Pau Costa Alcubierre i ha estat president de l’Associació Projectes Boscos de Muntanya de divulgació forestal fins aquest any. Ha estat coordinador de diversos projectes d’R+D a nivell europeu i del sud el Mediterrani. Als seus inicis indagant sobre la relació boscos-societat arrenca amb un projecte de recerca sobre els boscos tropicals a la universitat de Wageningen.

 

Sovint presentes la feina que feu com aprofundir en la relació boscos i societat; per què és tan important aquest binomi?

Molt especialment en el nostre paisatge mediterrani cultural els boscos i la societat són un indivisible; no podem entendre com són i què cal tenir en compte per garantir-ne la seva conservació i gestió sostenible sense comprendre com ens hi hem relacionat com a societat, quin ús (i abús en determinats moments) n’hem fet, quines són les demandes que hi ha en la actualitat i quin són els reptes que ens esperen. Els paisatges forestals heretats són fruit d’anys de relacionar-nos amb ells amb més o menys encert. Paradoxalment, alguns dels problemes actuals més importants pels gestors forestals com són els incendis, sorgeixen per haver-nos enretirat del bosc com a “fustaires” o ramaders alhora d’haver-lo envaït com a “usuaris” o “habitants”. El  predomini de la propietat privada a Catalunya també obliga a buscar fórmules de pacte i consens a l’hora de preservar els serveis ambientals (protecció de sòls, regulació atmosfèrica, reservori de biodiversitat, cicle de l’aigua) que com a societat necessitem.

Precisament els incendis forestals són una de les teves especialitats, quina relació tenen amb la política forestal i la governança ambiental?

Citant a en Ramon Folch, “és un territori desestructurat el que s’esfondra paisatgísticament i es crema”, això ho escrivia fa 20 anys dins l’edició d’Ecologia del Foc d’en Jaume Terrades (Ed. Proa).  Els incendis són l’expressió més contundent dels canvis que han sofert els nostres paisatges forestals en tot just una generació; amb la disminució de la ramaderia extensiva, dels aprofitaments fusters, dels conreus, alhora que ha augmentat la necessitat de protegir persones i béns atès que incendis cada vegada més virulents interaccionen amb la trama urbana i les persones (aquest any, per segona vegada, es tanquen els accessos a la Muntanya de Montserrat pel risc d’incendis, en un exercici de govern sobre l’ús públic dels espais naturals). Per tant, suposen una oportunitat ineludible de debatre, a nivell de societat, com volem relacionar-nos amb els boscos, si avancem cap al “paisatge viu, territori sense cendres” de les jornades que vam promoure amb la Fundació del Món Rural el 2003, o acceptem a conviure (i n’acceptem les conseqüències) amb incendis d’alta intensitat i alt risc. Actualment les dues realitats són presents al territori, que predomini més l’una o l’altra forma part de la política forestal que vulguem desenvolupar.

Ets el tècnic investigador que porta més temps vinculat a la institució, com valores l’evolució de la relació boscos societat tots aquests anys?

Els canvis en la gestió i conservació dels terrenys forestals són a mig o llarg termini i, en canvi, la societat evoluciona molt ràpidament. Tanmateix, l’avantatge de la gestió sostenible dels boscos és que es tracta d’una història molt maca, que ben explicada, permet millorar la relació dels boscos amb la societat. Tant l’expressió emprada per les serradores “fusta avui, bosc per demà” com les iniciatives més recents de promoure explícitament l’ús de la biomassa o de la ramaderia extensiva per prevenir incendis, són oportunitats que tenim per fer partícips a la societat de la conservació dels boscos. Propostes sobre la regulació dels bolets, estendre la xarxa de boscos singulars més enllà de la xarxa d’espais protegits, o una iniciativa recent en la que estem treballant sobre un codi de bones pràctiques de curses per muntanya, on tots els actors s’hi han implicat fins al coll, mostren també la capacitat del món forestal d’absorbir els canvis i les noves demandes de la societat. Mirar d’anticipar-nos al nou context social i facilitar-ne l’encaix és part de la nostra feina.

I per acabar, quins reptes creus que cal abordar d’aquí en endavant?

Cal divulgar i aprofundir encara més en com a través de l’ús dels productes forestals podem millorar la salut i vitalitat dels boscos. I cal fer-ho amb el rigor tècnic i govern adient, evitant proclames generalistes o deixadeses que al capdavall desacrediten la bona ciència i praxis forestals. Cal ampliar el concepte de la gestió dels espais forestals a la dimensió social i territorial, posant al mateix nivell que els factors físics i ecològics les demandes socials, alhora que incloent la trama forestal i els serveis que aprovisiona dins el sistema territori (valoritzant-los, per exemple, des de la perspectiva dels danys evitats front a avingudes, allaus, pèrdua de cabals o de qualitat de l’aigua i aire o dels incendis destructius). I malgrat ser un “país de boscos” en paraules d’en Martí Boada, a la comunitat científica i acadèmica encara ens cal posar-nos d’acord per no seguir confrontant innecessàriament gestió i conservació, donant-nos més espai per dialogar entre nosaltres abans de traslladar el debat a l’esfera social, a la qual es confon fàcilment. Especialment perquè ens caldrà fer partícips a la societat en gestionar moltes de les incerteses associades amb el context de canvi climàtic que tenim a sobre, i que coincideix amb la nostra generació de canvi d’usos, fet que n’agreuja els possibles impactes negatius com succeeix amb els incendis.