Per primera vegada, en un estudi del CTFC i l’EFIMED, es relacionen els resultats dels estudis de valoració dels serveis ambientals, amb les estimacions dels costos de proveir aquests serveis. Això permet explorar la possibilitat de pagar als propietaris segons la demanda social.

La biodiversitat i la reducció del risc d’incendis són alguns dels anomenats serveis dels ecosistemes, i són els protagonistes d’un estudi que avalua econòmicament la possibilitat d’implantar mecanismes de pagament per la seva millora. És a dir, de buscar maneres de finançar accions destinades a una gestió dels recursos naturals dirigida/enfocada a la millora d’indicadors d’aquests processos, per tal que els ciutadans hi surtin guanyant.

Segons aquest estudi, recentment publicat a la revista científica Ecosystem Services, el valor social que aportarien aquests serveis cobriria els costos que el canvi de les pràctiques silvícoles suposarien pels propietaris. De la mateixa manera, el document afirma que aquests costos variarien en funció del tipus de propietari (passiu, o ja orientat al sector fuster). Segons les autores, aquesta anàlisi obriria la porta a un possible sistema de pagament de serveis dels ecosistemes basat en impostos finalistes específics.

L’anàlisi financera de diferents escenaris forestals que inclou l’estudi posa com a objectiu la millora dels serveis ecosistèmics, en concret la biodiversitat i la reducció del risc d’incendis, i la compara amb els resultats d’avaluar la seva demanda social. L’equip responsable de l’estudi pretén posar les bases pel disseny d’instruments de política econòmica.

Des de la perspectiva d’economia del sector públic, la novetat d’aquest article radica en la seva visió holística i multidisciplinària a l’hora d’avaluar la viabilitat d’aquests pagaments, ja que no només contempla els factors d’ecologia i gestió forestal, sinó també l’economia dels recursos naturals i les tècniques de valoració ambiental. Així es pretén avaluar la rendibilitat dels canvis forestals.

Aquest estudi neix de la creixent problemàtica que suposa la davallada dels usos tradicionals del sòl que han experimentat els països de la costa nord del Mediterrani en les últimes dècades. Aquest fet, que desemboca en un paisatge homogeni i una acumulació continua de biomassa, suposa també una pèrdua de la biodiversitat a la vegada que un augment del risc d’incendis forestals.

Com a cas d’estudi s’ha escollit Catalunya, que gaudeix d’un clima mediterrani. Es calcula que dues terceres parts del territori estan cobertes per boscos, el 80% dels quals són privats. En concret, el pi blanc (Pinus halepensis) és l’espècie més estesa, però a la vegada, una de les menys gestionades de manera sostenible, donat el seu lent creixement i la pobra qualitat de la seva fusta. Aquesta manca de gestió, sobre tot després dels incendis, genera menys serveis dels ecosistemes que els que demanda la societat catalana.

Tot i que els resultats mostren que els mecanismes de pagament encaixarien bé en termes de guanys socials i pels gestors forestals, una de les autores, Elena Górriz, adverteix que “és necessari continuar estudiant altres factors a tenir en compte, com podrien ser la duració dels contractes, els mètodes de recaptacions de fons o els costos de transacció. A més, també cal fer incís en la possible necessitat d’incentius econòmics addicionals o com compatibilitzar-lo amb les subvencions actuals”.

L’article ha estat redactat per investigadores del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i de l’Oficina Regional del Mediterrani de l’Institut Forestal Europeu (EFIMED). La recerca és fruit dels resultats del projecte europeu Newforex, que pretén trobar noves maneres de valoritzar els béns i els serveis provinents dels boscos.

Górriz-Mifsud E, Varela E, Piqué M & Prokofieva I. (2016) Demand and supply of ecosystem services in a Mediterranean forest: Computing payment boundaries. Ecosystem Services 17:53–63

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2212041615300577 (accés obert fins 16 de gener)