fernando m pFernando Martínez-Peña és Dr. Enginyer de Forests per la Universitat Politècnica de Madrid. Actualment és investigador del Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (CITA-Govern d’Aragó) i director científic del Programa de Micologia de Castella i Lleó (Micocyl). La seva formació com a investigador es vincula al Centre d’Investigació Forestal de Valonsadero de la Junta de Castella i Lleó, on es va especialitzar en micologia forestal i tubericultura, començant com a estudiant col·laborador (1994), becari d’investigació (2012), investigador contractat (2004) i finalment, director del Centre d’Investigació des de maig de 2007 a juny de 2012 on va compaginar la recerca amb la gestió dels recursos humans i materials del Centre. Des 2012 a 2015, ha estat cap d’Àrea de Micologia Forestal i Truficultura de la Fundació Cesefor i professor associat de botànica a la Universitat de Valladolid.

D’on sorgeix la iniciativa d’impulsar l’Institut Micològic Europeu?

L’Institut Micològic Europeu (EMI, per les sigles en anglès) neix com una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), que integra en una primera fase a socis establerts en regions destacades pel seu desenvolupament micològic,  com Aquitane-Dordogne-Périgord, Laguedoc- Rosselló-Midi-Pirineus, Catalunya i Castella i Lleó.

Aquesta iniciativa sorgeix des del projecte INTERREG IVB SUDOE Micosylva +, integrat per cinc socis, entre ells el CTFC, que tenia per objectiu abordar la micoselvicultura i valorització dels fongs silvestres comestibles com a garants de la sostenibilitat i multifuncionalitat forestal. A l’Institut Micològic Europeu hi  participaran algunes de les entitats del Micosylva +, a les quals se n’hi sumaran altres de noves. En una primera fase, les entitats que integraran aquesta AECT són el CTFC, la Chambre d’Agriculture de la Dordogne, la Région Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées, la Fundació Patrimoni Natural de Castella i Lleó i la Diputación Provincial d’Àvila. En qualsevol cas, es preveu que en una segona fase s’hi puguin adherir altres socis de regions europees igualment importants en recursos micològics.

Com a exemple de l’evolució d’aquestes negociacions amb altres grups, a mitjans d’aquest mes de gener s’ha establert una sèrie de contactes amb tècnics de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) ‘Fungo di Borgotaro’ (Itàlia) que han viatjat a Catalunya i a Sòria, per conèixer les experiències que s’hi estan duent a terme.

A quines necessitats vol donar solució?

El fet que l’Institut hagi nascut a l’empara d’una agrupació de cooperació territorial diu molt del tarannà d’intercanvi d’experiències en diferents zones productores de bolets i fongs, i de la voluntat de fer de la transferència científica un dels estendards del EMI.

Es vol consolidar un model de cooperació desenvolupat des de 2008, que contribueixi a assentar les bases d’iniciatives dirigides, fonamentalment, a posar en valor la importància que tenen els recursos micològics per a la gestió agroforestal i per a l’economia de les zones rurals.

Pretén ser una eina més amb la qual contribuir, amb la micologia de fons, a cohesionar economicament, socialment i territorialment aquestes zones. Tot això seguint les pautes marcades en els projectes Micosylva i Micosylva +, que en els seus protocols d’origen ja posaven les bases de les accions que desenvolupi l’EMI.

 Quins són els objectius a mitjà i llarg termini?

Mitjançant la consolidació d’aquest partenariat impulsat amb els projectes europeus iniciats l’any 2008, es dinamitzarà i transferirà una R + D + I per valoritzar el recurs micològic en els territoris participants a través del micoturisme, la innovació micogastronòmica i agroalimentària. Per això, es vol avançar en promoure una gestió forestal innovadora que afavoreixi la sostenibilitat i la productivitat del recurs. És a dir, una micosilvicultura que garanteixi la persistència dels boscos i els fongs en un context de canvi climàtic com el que s’està produint.

Aquesta pràctica consisteix bàsicament en integrar el recurs micològic a la gestió forestal, és a dir, que les pràctiques silvícoles i culturals que es realitzen als boscos tinguin en compte la seva influència en la producció i la diversitat fúngica. Tots sabem que els boscos produeixen bolets, però també els bolets produeixen boscos ja que tots dos estableixen relacions ecològiques complexes i es necessiten mútuament per subsistir.

A més, un altre dels objectius d’EMI contempla el treball per solucionar les necessitats del sector dels bolets i tòfones pel que fa a aspectes normatius i fiscals per afavorir la comercialització d’aquests productes forestals no fusters, així com la recerca de solucions conjuntes a les amenaces comercials pròpies de la comercialització, o sorgides de conflictes d’ús del producte recol·lectat (comercial, recreatiu, …).

D’altra banda, una agrupació de les característiques de l’EMI no pot deixar de banda l’oportunitat de transferir al sector de la micologia els avenços tecnològics generats des de les universitats i els centres de recerca, sobretot quan part dels fundadors de l’AECT-EMI desenvolupen el seu treball, com és el cas del CTFC, en aquest camp.

Finalment, la sensibilització social és un altre dels objectius que persegueix l’Institut, per conscienciar la ciutadania (tant dels àmbits urbans com rurals), de la importància d’una governança conjunta dels territoris i els seus usos.

Pel que fa a aspectes financers, l’AECT-EMI coordinarà la captació de fons europeus perquè els socis membres puguin desenvolupar les accions previstes en aquest marc d’actuacions.

Quin és l’estat actual del sector micològic al nostre país? Quins són els seus principals problemes?

Es tracta d’un sector amb importants fortaleses, com la potencialitat productiva i la diversitat dels nostres territoris en espècies de fongs silvestres comestibles d’alt valor comercial, i la creixent afició de la societat per la recol·lecció i el consum de bolets.

Aquesta afició és particularment rellevant a Catalunya, encara que s’ha estès a altres zones d’Espanya. En algunes regions com Castella i Lleó la gestió i la valorització del recurs micològic ha assolit un grau de desenvolupament que pot ser aprofitat i adaptat a altres territoris. El sector agroalimentari al voltant de la transformació i la conservació de bolets i tòfones és igualment rellevant en el medi rural d’algunes zones. També és destacable el nivell de l’R + D + I en aquesta matèria al nostre país que pot ajudar al desenvolupament del sector.

Lamentablement, encara hi ha importants debilitats. Hi ha importants mancances de coneixement del recurs, i la seva integració en la gestió agroforestal continua sent molt escassa, la governança és complexa i la normativa escassament complerta o inadaptada a les necessitats del sector, cosa que dificulta el seu desenvolupament.

També tenim importants amenaces derivades de la globalització dels mercats, com els preus baixos, la recol·lecció incontrolada o la pèrdua de cultura gastronòmica tradicional. Igualment, el canvi climàtic augura escenaris poc favorables a la producció silvestre de bolets al sud d’Europa. davant d’això, cal reaccionar mitjançant l’adaptació micosilvícola dels boscos i el cultiu de fongs silvestres micorrícics.

 Com veu el futur del sector micològic?

Amb grans oportunitats, particularment en el camp de l’agroalimentació i el micoturisme. Per això és important una governança participada dels territoris que organitzi l’aprofitament micològic. També és important l’aplicació de criteris micosilvícoles en la gestió forestal i la vertebració del sector micològic de forma coordinada amb altres regions europees. Esperem que el nostre “European Mycological Institute” pugui contribuir-hi, amb l’ajuda de tot el sector.