Andrea Duane és investigadora en formació al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Actualment està en el seu segon any de doctorat amb una beca FPU del ministeri d’educació. Durant la seva curta trajectòria en el món de la recerca, s’ha mostrat interessada en la recerca sobre la propagació d’incendis i el règim d’incendis a Catalunya, treballant estretament amb agents del món operatiu. Ha participat en ponències internacionals i compta amb una publicació científica a una revista internacional.

Quines tipologies d’incendis poden tenir els paisatges de Catalunya, i què aporta l’estudi que heu publicat recentment?

A Catalunya tenim tres grans tipologies d’incendis en funció del patró de propagació que mou l’incendi: els incendis topogràfics, moguts per corrents d’aire producte de la topografia local; els incendis convectius, que es propaguen amb gran virulència en totes direccions mitjançant el llançament massiu de paveses; i els incendis de vent, que són conduits per la força del vent atmosfèric. L’estudi que hem publicat a l’IJWF mostra per primera vegada de manera quantitativa que existeixen uns patrons espacials que permeten predir quina tipologia d’incendis pot tenir, amb més probabilitat, cada punt del territori de Catalunya. El model matemàtic l’hem dissenyat per a la dècada dels 90 i l’hem projectat amb èxit a la dècada del 2000, i viceversa. Això aporta robustesa a l’estudi, i demostra que podem fer servir el model com a eina per a fer planificar estratègies de prevenció de paisatge que impactin sobre la probabilitat de tenir les diferents tipologies d’incendis. Així, diferents mesures preventives poden ser aplicades a diferents punts del territori en funció de l’incendi que més pugui afectar a cada zona.

Quina evolució dels incendis heu observat en els darrers anys?

Aquesta és una pregunta molt difícil des d’un punt de vista de recerca. Establir un règim d’incendis de referència i avaluar-ne la seva evolució en una àrea Mediterrània suposa un repte pel propi sistema antropitzat. Només tenim dades fiables dels incendis dels últims 30 anys, i durant aquests 30 anys ja hem tingut una alta variabilitat en els incendis i els factors que els afecten. La caracterització del règim d’incendis a Catalunya l’estem fent amb les dades disponibles, i mentre que per una banda sembla ser que disminueixen el nombre d’incendis total, la intensitat i la virulència d’alguns incendis segueix incrementant. Ara bé la finestra temporal és prou curta com per no poder afirmar que estem davant un nou règim o que aquests canvis formen part de la pròpia variabilitat del règim de la nostra zona. El que sí que podem observar a Catalunya ha estat una evolució dels sistemes extintors d’incendis forestals. Els Bombers s’han adaptat a un medi cada cop més continu i amb més vegetació, i han pogut entendre l’incendi. Ara són capaços d’aplicar estratègies d’extinció adaptades a la tipologies d’incendi, fet que els ha dut a ser més eficaços i tenir un paper molt rellevant en la mateixa evolució del règim d’incendis.

Quins són els principals factors que poden afectar a tenir incendis més grans i agressius, i com creus que la gestió forestal pot ajudar en la lluita contra incendis?

Les tres variables que afecten a la propagació dels incendis són la topografia, el vent i el combustible (l’anomenat triangle de propagació del foc). Tot i que el pes relatiu de cada un d’aquestes factors sobre la propagació en cada tipus d’incendis segueix sota debat, podríem dir que altes quantitats de combustible amb estructures denses, altes velocitats de vent i topografies complexes són els valors que determinen la intensitat de flama i la velocitat de propagació d’aquestes incendis. Amb intensitats altes i velocitats per sobre de la capacitat d’extinció, els incendis es fan grans i agressius. Ara bé, d’aquests tres factors, el combustible forestal és l’únic sobre el qual tenim capacitat de gestió. És per tant a partir de la gestió forestal i territorial com podem arribar a tenir incendis amb menys intensitat i amb una capacitat d’extinció que permeti la gestió del propi incendi. No obstant això, l’objectiu final no ha de ser l’eliminació total dels incendis en els paisatges, ja que aquests formen part de la dinàmica pròpia dels ecosistemes mediterranis. Hem d’aconseguir tenir paisatges on el pas del foc no suposi un desastre social i ecològic, sinó paisatges capaços d’integrar la pertorbació (no agressiva) com a part de la seva gestió.

Quin valor aporten els Centres de Recerca Forestal (CTFC i CREAF) al món operatiu de l’extinció d’incendis? I viceversa?

La recerca al món dels incendis forestals avui en dia no seria la mateixa sense l’aportació que es fa des del món operatiu. Fa anys que la recerca s’ha fet preguntes respecte la caracterització dels incendis forestals a la Mediterrània, però moltes vegades allunyades de les necessitats reals del món operatiu. Al mateix temps, una inquietud incipient per part dels sistemes extintors per anar més enllà del dia a dia i intentar entendre el passat, present i futur dels incendis els ha portat a fer-se preguntes més properes a la recerca que només treballar en l’extinció directa. És a partir d’aquestes necessitats que s’ha començat a treballar conjuntament per aconseguir tenir una recerca aplicada que pugui ajudar al món de la presa de decisions. Avui en dia trobem de gran importància l’aportació que fan els bombers a la recerca al CTFC i al CREAF, ja que ajuden a donar un context més realista a la recerca, a apostar per preguntes de rellevància directe sobre la prevenció i l’extinció, a més d’un coneixement molt profund sobre el procés que s’està estudiant.

Com seran els incendis del futur? Quin impacte creus que tindrà el canvi climàtic en el règim d’incendis al Mediterrani?

L’evolució del règim d’incendis és una de les grans preguntes que afrontem avui en dia. En aquest sentit, seguim construint eines quantitatives per aconseguir projectar els processos ecològics actuals cap al futur sota la influència de diferents escenaris climàtics, forestals i econòmics. El repte és complex i les prediccions sempre dispars. Estem un context de canvi climàtic que juntament amb la resta de canvis que s’estan produint (terciarització del sistemes naturals, introducció d’espècies exòtiques, canvi d’usos del sòl com a reflex de canvi social, etc.) conflueixen en una situació molt incerta, on el paper de la gestió territorial pot ser de gran rellevància. El que sembla clar és que davant l’escenari de canvi climàtic els episodis meteorològics de foc seran cada vegada més freqüents i intensos. Ara bé, aquest fenomen interaccionarà amb la vegetació mediterrània, on els boscos seran cada vegada menys capaços d’acumular combustible degut a la creixent aridesa climàtica. Pot ser que a finals de segle els incendis puguin fins i tot disminuir la seva intensitat. No obstant això, el període entre l’actualitat i el canvi de vegetació conseqüència del canvi climàtic, amb un increment de les condicions adverses però la mateixa quantitat de combustible forestal, està sent i serà el pitjor pel que fa a recurrència i intensitat dels incendis a Catalunya.