incendi_torbera_Samuel Ward2

Incendi en una torbera del Regne Unit, 2011. Autor: Samuel Ward

Malgrat que les torberes semblen humides i difícils de cremar, en determinades situacions de sequera poden arribar a fer-ho  en el subsòl,  sense possibilitat d’extinció. Les torberes contenen el 25% de les reserves globals de carboni en el sòl, i el CO2 que s’emet en aquests incendis causa un greu perjudici ambiental a nivell global. Un estudi recent en el què ha participat el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) aporta noves dades sobre els efectes del foc en aquest ecosistema

Imaginar un incendi sota terra és difícil, i entendre’l encara més. En un context de canvi climàtic, el risc i la severitat dels incendis augmenten i saber com funcionen els incendis de les torberes es presenta amb un doble interès. Per una banda, la importància ecològica d’aquest ecosistema, la degradació del qual retro-alimenta el canvi climàtic a causa de les emissions associades. Per altra, la manca de dades existents avui en dia, que dificulten la gestió sostenible del territori en cas que proliferin.

Rut Domènech, investigadora del CTFC, ha participat en un estudi publicat a la revista Biogeosciences que avalua l’efecte de diferents incendis que van tenir lloc en torberes de Gran Bretanya. Les torberes són espais humits formats durant milers d’anys a partir d’una acumulació de matèria orgànica. Aquesta “massa esponjosa i lleugera”, com la defineix Domènech, té un paper clau en l’ecologia terrestre, ja que és un dels principals reservoris de carboni i quan crema, allibera grans quantitats de CO2.

Quan les torberes perden aigua, s’encongeixen i s’esquerda el terreny. Si entra aire per aquestes escletxes la turba s’oxida, s’escalfa i pot arribar a entrar en combustió sota terra. “El foc és com el d’un cigarret, lent i sense flama”, explica Domènech, que veu amb preocupació la gestió d’aquests focs, ja que a vegades“cremen zones on no s’hi pot accedir, o és molt difícil apagar el foc, ja que no es pot veure per on crema”.

L’estudi, finançat pel National Environment Research Council (NERC) del Regne Unit, analitza diferents incendis que van tenir lloc entre el 2011 i el 2012 comparant-ne la severitat, els efectes i la quantitat de combustible vegetal que van consumir. Posen atenció també en l’efecte de les cremes prescrites o gestionades, aquelles que es donen de manera intencionada per aconseguir una gestió concreta, concloent que generen menys emissions de CO2 que els incendis.

Entre els resultats de la investigació hi destaca l’adaptació d’un indicador que permetrà quantificar la severitat dels incendis en torberes, no només a Gran Bretanya, sinó també a Catalunya. Aquí, és possible trobar-ne en valls de zones muntanyoses on s’ha anat acumulant sediment i aigua provinent de la neu, majoritàriament del Pirineu. Tot i que ara mateix el risc d’incendis del subsòl en aquestes zones és baix, si el clima continua canviant, “res no descarta que es puguin arribar a produir”, segons Domènech.

El foc com a element natural de gestió

La tipologia dels incendis varia si es donen en latituds més septentrionals o en regions mediterrànies, però el paper del foc com principal gestor natural de l’ecosistema és innegable. Els incendis forestals participen en l’evolució dels ecosistemes, i han modelat els nostres boscos des de sempre. Per altra part, també han tingut el seu paper social, ja sigui en l’ús del foc en espais agraris o en la crema de fusta per produir carbó.

Tot i així, el canvi dels usos del bosc juntament amb les variacions en el clima han fet augmentar el risc d’incendi, fent plantejar la seva importància. Amb tot això, els incendis forestals assumeixen una problemàtica no només ambiental, sinó social i econòmica, mereixent des d’un punt de vista científic diferents enfocaments d’estudi i investigació.

Més informació a:

M. Davies, R. Domènech, A. Gray, and P. C. D. Johnson (2016) Vegetation structure and fire weather influence variation in burn severity and fuel consumption during peatland wild fires. Biogeosciences, 13, 389-398