A partir dels estudis de ratpenats realitzats en el marc del projecte europeu Gestió sostenible per a la conservació dels boscos de pinassa a Catalunya (LIFE Pinassa, http://lifepinassa.eu/), investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya varen capturar una femella en estat de gestació de ratpenat de Bechstein (Myotis bechsteinii).

Imatge del ratpenat

Imatge del ratpenat

És la primera cita de cria a Catalunya d’aquesta espècie amenaçada, i es va capturar en un rodal de bosc madur de pinassa proper a Viladric (al Solsonès).

El ratpenat de Bechstein és una espècie amenaçada, de conservació prioritària a nivell Europeu (Directiva Hàbitats), i considerada com a Vulnerable en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades. A Catalunya hi ha poquíssimes dades, fins al punt que es pot considerar que es troba en perill d’extinció. Es tenen dades d’uns pocs individus capturats en coves, especialment a l’hivern, i d’alguns mascles en ambients forestals. També es compta amb una localitat d’aparellament a l’Alta Garrotxa amb més 50 individus observats a la tardor per part Museu de Granollers i l’Associació Galanthus. Està vinculada als boscos vells, sobretot a rouredes on acostuma caçar petits insectes des del terra fins a les capçades dels arbres. Les colònies de cria solen situar-se en nius abandonats de picots en roures o pins grossos. Solen ser colònies de poques femelles, de menys de 50 exemplars.

El seu principal problema sembla ser la manca de rodals de bosc madur, en especial de boscos caducifolis o mixtes amb abundància de cavitats i nius de picots. Per això per tal de conservar aquesta espècie de quiròpter forestal és important preservar els boscos madurs i arbres grans i vells i crear accions destinades a incrementar les masses madures al nostre país. Els quiròpters o ratpenats són el grup de mamífers més desconegut a Europa i amb més espècies, totes protegides i moltes d’elles amenaçades. Tots els ratpenats europeus són insectívors i espècies clau en els ecosistemes. Esdevenen, alhora, un important aliat de l’agricultura i la silvicultura com a controladors de plagues d’insectes. Aquests fets justifiquen la importància de treballar per conèixer i millorar les seves poblacions i assegurar-ne la conservació.

L’equip de treball ha estat format per David Guixé, Jordi Camprodon, Elena Roca, Laura Torrent i  Guillem Vilà.