Així ho estableix un estudi del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya basat en un context de reforma dels usos del bosc, com ara la introducció d’un permís de recol·lecció de bolets. L’estudi analitza els vincles entre les relacions socials i els mecanismes de governança a Poblet (Tarragona).

Segons l’estudi, els grups decisors que inclouen diferents col·lectius del territori recolzen tant el disseny de les noves polítiques com la seva implementació

mushrooms-454170

Els boletaires són alguns dels usuaris finasl del bosc. CC0 Public Domain

L’article, publicat en la revista Journal of Environmental Management, analitza les xarxes socials en els processos de disseny i implementació d’una nova mesura. Segons l’estudi, els canals d’informació i col·laboració que s’estableixen entre les persones que hi estan involucrades afecten l’acceptació de la mesura.

Per una part, si els gestors del territori tenen en compte aquests canals, poden afavorir la implementació de les reformes. Per l’altra, s’evidencia que quan els usuaris del bosc compten amb canals per fer escoltar les seves preferències, s’enforteix l’estructura social que envolta el procés. Aquest fet es tradueix en una millor adopció de la reforma.

Aquests resultats contribueixen a l’hora de crear estratègies de gestió dels recursos naturals considerant les xarxes socials de les comunitats rurals. A més, es mostren d’utilitat per a polítiques que vulguin coordinar les estratègies dels gestors forestals amb les finques veïnes.

Elena Górriz, investigadora del CTFC i autora de l’article, destaca la importància que té la comunicació amb els actors locals clau, com ara els representants polítics i les organitzacions civils. Per tal de “coordinar bé tant el disseny com la implementació de reformes d’aquest tipus, els gestors del territori haurien de considerar les seves peculiaritats, tant a nivell de comunicació com de col·laboració”.

Per poder arribar a aquest resultats, entre el 2014 i el 2016 es van realitzar entrevistes als municipis de l’àrea de Poblet. Per una part a la seva xarxa de decisors sobre el PNIN de Poblet; per altra, als usuaris locals del bosc, com els boletaires. Poblet és una àrea protegida, pionera en l’establiment d’una normativa que exigeix un permís per poder recollir bolets.

La governança que té en compte les xarxes enriqueix les estratègies tradicionals

L’estudi mostra evidència de com el capital social estructural de les comunitats rurals s’interrelaciona amb aspectes de la governança i la seva dinàmica en el moment d’introduir una reforma en el sector forestal. Tal i com explica Górriz, “la feina dels tècnics al territori sovint no nomes és com a especialista en gestió del medi natural, sinó que interactua amb aquestes relacions socials”.

A més, afegeix que ”la gestió d’aquestes relacions facilita processos que les posin en valor a l’hora de dissenyar o implementar noves mesures”. És per això que a l’hora d’analitzar les relacions entre els que prenen les decisions polítiques i els usuaris finals, l’estudi baixa fins al nivell local, que és on els objectius de les polítiques forestals es posen en pràctica.

En el cas de recursos forestals, el repte està en la coordinació entre gestors del territori i els usuaris dels boscos de forma dispersa, com podrien ser senderistes, (moto)ciclistes o boletaires. Si aquests usuaris no s’alineen al voltant d’unes normes sobre la utilització dels recursos que comparteixen, podria esdevenir-se una “tragèdia dels comuns” amb conseqüències ecològiques, socials i econòmiques, com ara l’esgotament dels recursos, conflictes o la reducció dels beneficis. La reforma de la governança d’aquests usos cerca, doncs, un alineament en quant a pràctiques i expectatives dels actors al medi rural.

Més informació:

Górriz-Mifsud E, Secco L, Da Re R, Pisani E, Bonet JA. 2017. Structural social capital and local-level forest governance: do they inter-relate? A mushroom permit case in Catalonia. Journal of Environmental Management 188 (1): 364–378. DOI: 10.1016/j.jenvman.2016.11.072