sergio_fotoSergio de Miguel és investigador del programa europeu Marie Skłodowska-Curie a la Universitat de Lleida-Agrotecnio i col·laborador del CTFC. Ha desenvolupat la seva carrera professional i científica a la major part dels continents amb presència de boscos (Europa, Àsia, Àfrica i América) i això fa que tingui una visió global de les principals problemàtiques i reptes en relació als boscos del món. És l’únic representant de Catalunya i de l’Estat espanyol al Comitè Directiu de la plataforma internacional Global Forest Biodiversity Initiative, que aquests dies ha publicat els resultats dels seu primer estudi a la revista Science.

 Què és la Global Forest Biodiversity Initiative (GFBI)?

És una estructura col·laborativa d’alt nivell científic formada per investigadors de tot el món, amb l’objectiu de donar respostes globals a través de la ciència a reptes i problemes globals en relació als ecosistemes forestals del planeta, i de millorar el coneixement dels patrons i processos associats als 4000 milions de hectàrees de boscos que hi ha a la Terra.

La GFBI reuneix investigadors de més de 30 països, i està coordinada per Jingjing Liang (Universitat de West Virginia), Peter B. Reich (Universitat de Minnesota) i Thomas W. Crowther (Universitat de Yale). Jo sóc un dels 11 científics que constituïm el Comitè Directiu de la GFBI.

Volem que els resultats de la nostra recerca serveixin per a la presa de decisions i al disseny de polítiques nacionals i internacionals en tot allò que té a veure amb els ecosistemes forestals (per exemple, en matèria de canvi climàtic, bioeconomia i gestió forestal, i també de lluita contra la pobresa).

L’estudi que ha sortit publicat aquests dies a la revista Science és la primera activitat oficial d’alt impacte d’aquesta estructura de col·laboració científica.

En què consisteix l’estudi que heu dut a terme?

Investigadors de 30 països hem recollit i analitzat 777.126 àrees boscoses de 44 països, a partir de mesures fetes a més de 30 milions d’arbres de 8.737 espècies diferents. L’àrea analitzada representa la majoria dels biomes terrestres (àrees que comparteixen clima, flora i fauna), des del boscos tropicals fins als boreals. L’objectiu principal era establir, a escala global, la relació entre la biodiversitat mesurada en nombre d’espècies d’arbres i la productivitat dels boscos en volum de fusta.

Hem analitzat dades de Corea, Austràlia, Alaska, Brasil, Rússia, …, i per fer això hem necessitat la col·laboració de científics de diferents països del món. Ens hem trobat amb què hi ha àrees del planeta de les quals tenim moltes dades enfront d’altres zones de les quals amb prou feines hi ha informació.

Analitzant aquestes dades, hem vist que la pèrdua continuada de biodiversitat pot disminuir significativament la producció forestal, provocant pèrdues anuals d’entre 150.000 i 450.000 milions d’euros, més de dues vegades del què costaria prendre mesures efectives de conservació a escala global.

El càlcul del benefici econòmic associat al manteniment de la biodiversitat només s’ha fet en relació al valor de les matèries primeres derivades de la fusta. Això vol dir que el benefici real que aporta la biodiversitat és molt més gran, perquè en aquesta valoració no s’han tingut en compte la resta de les aportacions que el conjunt de la societat obté del bosc en forma de diferents serveis ecosistèmics.

Actualment la desforestació i el canvi climàtic, entre altres factors, amenacen aproximadament a la meitat de les espècies d’arbres del món. El nostre estudi conclou que el benefici que obtenim de conservar els nostres ecosistemes forestals i la seva riquesa supera amb escreix el cost de la seva gestió i manteniment a escala global.

Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista Science. Què representa això?

Un reconeixement per part de la comunitat científica internacional que la nostra recerca és cabdal per donar resposta a reptes globals per la humanitat.

També comporta un gran impacte a la premsa i als mitjans internacionals. Això fa que les principals conclusions del nostre treball no només arribin al conjunt de la comunitat científica, sinó també als responsables de la presa de decisions en matèria de boscos a nivell global, i a bona part de la societat. Els resultats de la nostra recerca han aparegut publicats en molts mitjans i en molts idiomes (des del xinès i el coreà fins a gairebé tots els idiomes de la Unió Europea).

Quina és la situació actual al nostre país?

La pèrdua de productivitat forestal a nivell global provocada per la pèrdua de diversitat pot fer disminuir la capacitat dels boscos per emmagatzemar carboni. Això és molt important ja que la Mediterrània és una zona especialment vulnerable al canvi climàtic. Mantenir una major diversitat d’espècies al nostres boscos també pot incrementar la capacitat d’adaptació i resiliència de les nostres forests enfront del canvi global.

Ara bé, les problemàtiques relacionades amb els boscos són diferents segons les zones. Mentre que a l’Amazònia hi ha un problema de progressiva desforestació, a bona part d’Europa la superfície forestal augmenta progressivament any rere any per l’abandonament progressiu dels usos agraris. Guanyem quantitat però no necessàriament qualitat.

La nostra societat s’ha anat urbanitzant, i això ha comportat una progressiva desconnexió del món rural i una percepció sovint distorsionada sobre la importància de la gestió dels recursos naturals com a motor de desenvolupament. Sovint es percep el bosc com un valor exclusivament recreatiu i de bellesa paisatgística, però arreu del món (també a Europa), molta gent depèn dels recursos forestals per viure i per sobreviure.

Com a societat, sovint arribem a interpretacions contradictòries: volem tendir cap a les energies renovables (com ara la biomassa), un ús sostenible dels recursos, que no hi hagi incendis… però una part de la societat encara veu malament que es talli arbres o que es gestioni els boscos. És un repte pedagògic tornar a connectar al conjunt de la societat amb els recursos naturals, i que s’entengui que la gestió forestal és una eina molt necessària per la conservació dels nostres ecosistemes forestals i de la seva biodiversitat, i que el bosc és una de les infraestructures més valuoses que tenim per tal d’encarar un futur més sostenible i cada cop més basat en la bioeconomia i l’ús responsable dels recursos naturals. Una societat que percep la importància del bosc en tots els seus vessants farà incrementar el valor dels recursos forestals i això portarà de la mà la creació de teixit socioeconòmic en una societat també sana des del punt de vista mediambiental. De fet, les conclusions del nostre treball publicat a Science contribueixen a refermar aquesta idea, que la conservació dels ecosistemes forestals a través d’una gestió sostenible i responsable és clau per al desenvolupament de la humanitat.