virgiliohermoso

Virgilio Hermoso és  investigador Ramon y Cajal al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya des de gener de 2015.  El seu treball es centra en la planificació sistemàtica per a la conservació en ecosistemes epicontinentals.
Va fer la seva tesi doctoral a la Universitat de Huelva sobre ecologia de peixos d’aigua dolça del sudoest ibèric i el seu ús com a bioindicadors de qualitat ambiental.
En el peróde 2008-2014 va treballaer en dues universitats australianes com a becari post-doctoral:  la Universitat de Queensland i l’Australian Rivers Institute (Griffith University), amb la que manté una estreta col·laboració.

En quins aspectes de la presa de decisions ambientals treballes?

El meu treball se centra en la planificació per a la conservació de la biodiversitat associada a ecosistemes fluvials. La biodiversitat aquàtica es troba en greu recessió a escala planetària, a causa principalment de la intensa modificació que aquests mitjans han patit en l’últim segle. Els recursos hídrics han tingut un valor estratègic per al desenvolupament i el benestar humà i per això els ecosistemes aquàtics han estat sobreexplotats i degradats a nivells alarmants, que amenacen no només a la biodiversitat sinó als serveis ecosistèmics que ens ofereixen. Per això és de vital importància identificar àrees prioritàries per a la conservació i la proposta de plans de maneig que permetin millorar la situació de degradació actual. El meu treball pretén ser una eina de suport per als gestors i als agents involucrats en la presa de decisions ambientals. Atès que la nostra capacitat per encarar els problemes que pateixen aquests ecosistemes està limitada per la disponibilitat de recursos, el meu treball presta especial atenció a l’anàlisi de cost-benefici i optimització espacial en l’ús de recursos econòmics per a la restauració i la conservació de medis fluvials. A més, treballo en la integració de l’abastament de recursos bàsics com l’aigua en la planificació per a la conservació. Amb tot això pretenc oferir solucions que s’ajustin a la capacitat de maneig i que permetin compatibilitzar l’ús de recursos naturals i la conservació de la biodiversitat aquàtica.

Creus que Espanya i Austràlia s’enfronten a problemes ambientals similars?

Austràlia i Espanya comparteixen problemes similars relacionats amb els ecosistemes aquàtics, a causa de l’escassetat del recurs, l’expansió d’espècies invasores o la pèrdua d’hàbitats naturals. Aquests problemes s’han vist agreujats en les últimes dècades per la major recurrència de períodes secs que els dos llocs han experimentat i l’increment de la demanda de recursos hídrics. Per aquest motiu, l’intercanvi d’informació entre investigadors i gestors d’ambdós països pot ajudar a afrontar una gestió més adequada d’ecosistemes aquàtics en un futur pròxim subjecte als reptes del canvi climàtic. Aquest intercanvi inclou des de noves tecnologies per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua o en el tractament de residus, fins a noves alternatives de governança.

Com poden ajudar l’ecologia espacial i la presa de decisions ambientals?

En l’última dècada s’ha produït un gran avanç en el desenvolupament d’eines per ajudar en la presa de decisions per afrontar problemes ambientals. Per exemple, Austràlia ha liderat el desenvolupament de nous mètodes per a la identificació d’àrees prioritàries per a la conservació i restauració d’ecosistemes fluvials. Aquests mètodes i eines serien de gran ajuda per a la planificació de plans de gestió i recuperació de medis aquàtics requerits per la Directiva Marc de l’Aigua Europea, per exemple. En aplicació d’aquesta directiva, tots els organismes de conca han de garantir el bon estat ecològic de totes les masses d’aigua per l’any 2020, per la qual cosa s’han de crear plans de gestió que es beneficiarien d’una planificació adequada seguint l’experiència d’Austràlia.

Com pot ajudar la col·laboració multidisciplinària en la presa de decisions ambientals?

Els ecosistemes fluvials estan estretament lligats als paisatges terrestres pels que flueixen. En aquest sentit, no es pot descontextualitzar l’estat de conservació actual dels ecosistemes aquàtics dels processos que ocorren en l’entorn terrestre, com poden ser els incendis forestals o l’erosió per desforestació. L’ecologia del paisatge terrestre i el treball realitzat en el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya pot aportar una visió holística i ajudar a comprendre millor els processos de degradació que afecten els ecosistemes aquàtics i, per tant, a la seva recuperació.

Quines creus que són les principals qüestions futures en el camp de la presa de decisions ambientals?

Crec que el pròxim pas en el marc de la presa de decisions ambientals hauria d’anar dirigit a la integració d’ecosistemes terrestres i aquàtics en un únic ens. Com esmentava abans, tots dos mitjans estan estretament relacionats, encara que fins al moment són gestionats de forma independent. Si volem millorar la rendibilitat de les nostres intervencions per a la conservació de la biodiversitat i els serveis ecosistèmics haurem de fomentar una planificació i una gestió més integrada. Això requerirà una major col·laboració interdisciplinar i possiblement noves estructures de governança. Finalment, l’increment de la demanda de recursos (aigua o fusta entre d’altres) farà especialment rellevant l’ordenació i la planificació espacial, per harmonitzar el desenvolupament amb la protecció i conservació de la biodiversitat.