Luke Kelly és  un investigador postdoctoral de Victoria (Austràlia).

Treballa en l’Applied Ecology Group de la Universitat de Melbourne i l’Australian Research Council Centre of Excellence for Environmental Decisions.

Durant els propers dos anys estarà treballant al CTFC.

En quins aspectes de la presa de decisions ambientals treballes?

Sóc un ecòleg quantitatiu apassionat per contribuir a la solució de problemes globals de conservació. En termes generals, la meva investigació se centra en l’ecologia espacial, la conservació de la biodiversitat i la presa de decisions ambientals. Estic especialment interessat en la modelització de la distribució de les espècies i en la quantificació de les respostes de la biodiversitat al foc, la fragmentació de l’hàbitat i els canvis en les condicions climàtiques. El meu treball inclou una combinació d’experiments de camp, el desenvolupament de models ecològics i l’assistència als agents locals en la planificació de focs prescrits. Acabo de començar un contracte de recerca a la Universitat de Melbourne, el CTFC i el CREAF sobre la modelització de canvis en la biodiversitat en paisatges propensos a incendis forestals a Austràlia i a Catalunya.

Creus que Espanya i Austràlia s’enfronten a problemes ambientals similars?

El control i el maneig dels incendis forestals per reduir el risc de pèrdues econòmiques i humanes, així com el manteniment de la biodiversitat global és un dels majors reptes ambientals en ecosistemes mediterranis a escala global. La comparació d’Espanya i Austràlia en aquest aspecte és força rellevant a causa de les similituds en el clima, la vegetació i els règims d’incendis. En tots dos països la recurrència d’incendis s’ha vist modificada per canvis en els usos del sòl i el clima -incloent temperatures més extremes-. Aquests canvis en el règim d’incendis poden tenir conseqüències negatives sobre la biodiversitat. Per tant, en ambdós països ens enfrontem a amenaces similars. No obstant això, hi ha diferències importants,  com l’abandonament rural i l’increment de la cobertura de boscos a Catalunya, que ens ajudaran a incrementar la transferibilitat de la ciència que desenvolupem.

Com poden ajudar l’ecologia espacial i la presa de decisions ambientals?

Una de les raons per les quals la investigació i el maneig d’incendis és complex és perquè normalment utilitzem informació sobre l’efectivitat i el cost de les diferents opcions de maneig, com la flora i fauna responen a incendis i la probabilitat d’incendis futurs està subjecta a incerteses i errors. Per exemple, una pregunta clau és:  com hauríem d’invertir els recursos limitats disponibles per a la lluita contra incendis per minimitzar el risc d’extinció de biodiversitat?  La ciència ajuda en la presa de decisions d’aquest tipus. La presa de decisions formals és molt útil, ja que fomenta que els investigadors i els agents de maneig es plantegin explícitament marcar objectius, comparar diferents estratègies de maneig i desenvolupar models de canvi del paisatge. Jo he treballat recentment en el desenvolupament de mètodes per avaluar règims òptims d’incendis per a la conservació de la biodiversitat a Austràlia. Estic molt interessat en el desenvolupament de models similars amb els meus col·laboradors del CTFC i CREAF. En poques paraules, pretenem integrar prediccions de distribució de la biodiversitat i diferents escenaris d’incendis potencials en eines de presa de decisions, per avaluar diferents estratègies de maneig d’incendis que ajudin a preservar la biodiversitat, incloent explícitament aspectes com la incertesa d’incendis no prescrits.

Com pot ajudar la col·laboració multidisciplinari en la presa de decisions ambientals?

La col·laboració dins i entre grups de recerca i fins i tot entre investigadors i agents de maneig és important per prendre millors decisions. Per exemple, el meu projecte d’investigació no es podria desenvolupar en un únic lloc, ja que requereix experts en models de canvi global, per exemple, que aporta la meva col·laboració amb investigadors a Europa,  o experts en el desenvolupament d’eines per a la presa de decisions, que aporten els meus col·laboradors a Austràlia. El CTFC és un lloc ideal per al desenvolupament de la meva investigació perquè aporta l’experiència en el desenvolupament de models climàtics i d’incendis. És molt interessant a més perquè hi treballa un grup molt divers de professionals, des de silvicultura a ecologia aquàtica, investigant problemes similars i usant eines semblants a les que m’interessen. Estic interessat en crear una estreta col·laboració a llarg termini amb el CTFC i el CREAF mitjançant publicacions científiques, la proposta de projectes per aconseguir finançament d’Austràlia i d’Europa, l’organització de grups de treball internacionals a Solsona i creant oportunitats per intercanviar estudiants entre els dos països.

Quines creus que són les principals qüestions futures en el camp de la presa de decisions ambientals?

Els incendis afecten la salut humana, l’economia i la biodiversitat a Espanya i a Austràlia. Necessitem poder respondre a una gran diversitat de qüestions com ara: quin seria l’impacte sobre la biodiversitat d’un Parc Nacional si ocorregués un greu incendi forestal de 50.000 hectàrees per exemple?, on i quant terreny s’hauria de sotmetre a cremes prescrites per conservar espècies amenaçades d’hàbitats oberts a Catalunya ?, o quina barreja de règims d’incendis ajudaria al manteniment de la biodiversitat en ecosistemes mediterranis el proper segle? Una manera d’encarar aquestes qüestions és mitjançant la integració de models de resposta de flora i fauna a règims d’incendis amb projeccions futures del clima i la incidència d’incendis i l’anàlisi de presa de decisió formal.

El meu interès futur se centra en ajudar els agents de maneig en la presa de decisions sobre com i on implementar cremes prescrites per disminuir el risc de pèrdues humanes i econòmiques,  que alhora ajudi  al manteniment de la biodiversitat en aquests paisatges afectats pels incendis.