Criteris científics, protecció mediambiental i participació pública són les coordenades de referència de Reservial, un projecte pioner en el marc europeu per protegir els trams de rius de més valor ecològic i socioambiental a Espanya. El projecte està dirigit per Núria Bonada, professora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (UB-IRBio) de la Universitat de Barcelona.

Reservial, que es durà a terme en el període 2016-2017, també està promogut per la Fundació Nova Cultura de l’Aigua (FNCA) i finançat per la Fundació BBVA, i contribuirà a ampliar el mapa actual de reserves fluvials de tot l’Estat amb el consens de la ciutadania i els agents socials més implicats.

Reservial és un projecte pioner en l’àmbit europeu per protegir els trams de rius de més valor socioambiental a Espanya. Foto: reserva natural fluvial del riu Salenca (Osca), Tony Herrera

Una iniciativa sense precedents en l’àmbit europeu

Segons l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA), cada vegada hi haurà més pressió sobre els sistemes hídrics a tot el continent europeu, i els efectes del canvi climàtic podrien agreujar aquesta situació. En aquest escenari, cada país europeu ha de complir amb la Directiva marc de l’aigua (DMA) i crear les seves pròpies figures de protecció per preservar la salut mediambiental dels seus recursos fluvials.

A Espanya, la creació de les Reserves Naturals Fluvials (RNF) el 2015 és una iniciativa per preservar els trams de rius amb escassa o nul·la intervenció humana i en molt bon estat ecològic. No obstant això, tot i l’aprovació de 82 reserves —en total, 1.755 quilòmetres de cursos fluvials—, encara hi ha àrees que es podrien beneficiar d’aquesta figura de protecció.

Reservial aportarà una guia metodològica per fer servir eines de gestió i directrius per abordar els processos específics de participació pública. Foto: reserva natural fluvial del riu Ulldemó (Beceite), Tony Herrera

Amb aquest repte a l’horitzó, Reservial és una proposta innovadora en l’àmbit europeu que aplicarà nous elements de planificació sistemàtica —informació georeferenciada, models matemàtics, etc.— per dissenyar xarxes de reserves fluvials que disposin del consens dels agents socials més implicats.

El repte d’identificar els trams dels rius de més valor ecològic 

Tal com explica Núria Bonada, que també és membre del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEM-UB) de la Universitat de Barcelona, «el principal problema del llistat actual d’RNF és que falten moltes tipologies de trams fluvials ibèrics per representar». A més, «no s’han inclòs en el disseny criteris ben definits i consensuats, com ara la conservació de la biodiversitat associada als mitjans fluvials, sobretot d’espècies amenaçades, o hàbitats d’especial interès ecològic».

«Per tant —continua Bonada—, no podem dir que actualment tinguem un catàleg de reserves fluvials representatiu del conjunt de rius de l’Estat, ni que es garanteixi la conservació de la nostra biodiversitat fluvial».

Valor social, valor mediambiental

Incorporar la participació de la ciutadania al disseny del mapa de reserves fluvials és un altre factor distintiu del projecte Reservial. «Una altra amenaça futura —continua Bonada— podria ser el fet que la població no conegui què són i quin interès tenen les RNF, i que no estigui sensibilitzada amb aquesta qüestió. Cal implicar-hi la població i els agents més afectats, perquè coneguin en què consisteixen les reserves fluvials, per què són necessàries per conservar la diversitat biològica, geomorfològica i paisatgística, i quin valor tenen els serveis ecosistèmics que obtenen els humans dels rius».

Segons la investigadora, «només amb un fort consens social podrem garantir la protecció i conservació dels rius». Per això, els integrants del projecte consideren que és necessària la participació pública en el procés de disseny i selecció de les RNF de cada demarcació: «És positiu que els objectius per a aquestes reserves es decideixin entre tots, amb el màxim consens possible. Aquest mateix consens és necessari a l’hora d’establir quins trams s’han de protegir a cada conca, un cop tècnics i científics hagin aportat les diferents possibilitats i raonaments», sosté Bonada.

Conservar la biodiversitat dels sistemes fluvials al país

Entre altres resultats, Reservial aportarà una guia metodològica per fer servir eines de gestió i directrius per abordar els processos específics de participació pública. La conca de l’Ebre, una àrea extensa i heterogènia en tipologies de rius i en usos d’origen antròpic, és l’escenari de la primera experiència pilot de Reservial, que té el suport de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Tal com explica Bonada, «les abundants dades disponibles (climatologia, hidrologia, biodiversitat, qualitat de les aigües, etc.) són fonamentals per dur-hi a terme una planificació sistemàtica amb criteris cientificotècnics i socioeconòmics com els que proposem amb el projecte Reservial».

El projecte es va presentar en unes jornades que van tenir lloc al juny a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a Saragossa.

Reservial es va presentar en unes jornades que van tenir lloc al juny a la seu de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a Saragossa, amb assistència d’investigadors, gestors, ecologistes i representants institucionals. En el projecte també hi participen el catedràtic Narcís Prat, director del Grup de Recerca FEM-UB; Pau Fortuño, membre de FEM-UB; Miguel Cañedo-Argüelles, de la Universitat de Vic (UVic-UCC) i de FEM-UB; Tony Herrera, de l’FNCA, i Virgilio Hermoso, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC).

En paral·lel, el projecte també ha impulsat uns primers tallers participatius a Saragossa i Conca amb representants d’universitats, entitats conservacionistes, administracions, associacions i empreses per detectar els diferents interessos que s’han de preveure en dissenyar la xarxa de reserves naturals fluvials.

També col·laboren amb Reservial la Universitat de Vic (UVic-UCC), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), el Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX), el Centre Ibèric de Restauració Fluvial (CIREF), l’associació de pescadors AEMS-Rius amb Vida i l’empresa Mediodes.

Més informació a la pàgina web del projecte  i als comptes de twitter i facebook