Els drons es posen al servei de la recerca oferint una tecnologia que permet obtenir dades ecològiques de manera ràpida i acurada, a baix cost i sense interferir en el comportament de les espècies ni els seus hàbitats. Un estudi publicat recentment desenvolupa aquesta tecnologia per estudiar el comportament colonial d’una au, la gavina riallera, en el moment de nidificar.

IMG_3885

L’investigador Francesc Sardà en el moment de llençar el dron. (c) Gerard Bota

 

Solsona, setembre 2017. La facilitat per arribar a llocs inaccessibles, el seu baix cost o la senzillesa en la seva operació estan convertint els drons en eines essencials pel desenvolupament d’estudis científics. En una recerca realitzada pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), un dron de menys de 2 kg de pes ha permès conèixer els factors que afecten la formació de colònies de gavina riallera, així com l’èxit de nidificació d’aquesta au.

Les colònies són agrupacions formades per desenes o centenars o fins i tot milers d’individus per nidificar. Estudiar la seva dinàmica i la supervivència dels nius que formen és important per tal d’aplicar mesures de conservació. Tot i així, la presa de dades en aquestes colònies no sempre resulta fàcil.

“La presència humana pot pertorbar l’hàbitat o molestar les espècies que volem estudiar”, explica Francesc Sardà, investigador del CTFC i co-autor de l’article. “L’ús de drons no només evita aquestes molèsties, sinó que ens deixa arribar a llocs on d’altra manera seria molt difícil o impossible i ens aporta un conjunt de dades constant i precisa del procés”, afegeix. A més en destaca la “senzillesa i baix cost” de tota l’operació.

L’estudi es va desenvolupar en una petita illa situada al centre de l’Estany d’Ivars i Vila-Sana, a Lleida. L’estany, de 165 hectàrees, a més de ser una atracció turística també és un punt important per a la conservació de l’avifauna.

20080520_nius de gavina riallera, Estany d'Ivars i Vila-sana, (c) Joan Estrada Bonell_004

Nius de gavina riallera, Estany d’Ivars i Vila-sana (c) Joan Estrada Bonell

L’aparell va sobrevolar i fotografiar durant 13 setmanes l’illa. A partir de les imatges, d’alta resolució i georreferenciades, l’equip va poder analitzar el comportament dels individus durant el procés de creació de la colònia i va poder establir l’èxit d’eclosió d’uns 360 nius.

Els resultats, publicats a la revista Journal of Avian Biology, mostren quins factors contribueixen a la presa de decisions de les gavines i com aquests afecten a l’èxit reproductiu, com ara el moment d’arribada de les aus a la colònia o l’emplaçament del niu. Segons les dades, arribar abans i situar-se al centre de la colònia amb veïns propers fa augmentar la probabilitat d’èxit.

A més del CTFC, en l’estudi també hi ha participat membres de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), del CREAF i del CSIC.

_MG_9860

Imatge del dron utilitzat per la recerca. (c) Francesc Sardà

Més informació a:

Sardà-Palomera, F., Bota, G., Padilla, N., Brotons, L. and Sardà, F. (2017), Unmanned aircraft systems to unravel spatial and temporal factors affecting dynamics of colony formation and nesting success in birds. J Avian Biol. doi:10.1111/jav.01535