Així ho demostren els resultats de dos articles científics centrats en solucions basades en la natura per a la prevenció d’incendis, publicats en el marc del projecte FriESmart
Hi ha un consens de les causes i les possibles solucions basades en la natura per a la prevenció d’incendis forestals
Revertir l’abandó rural a través de l’agricultura i la promoció d’espècies forestals resistents al foc, minimitza els danys causats per incendis forestals alhora que proporciona beneficis socioeconòmics
El foc és un element natural als ecosistemes mediterranis. Trobar estratègies que redueixin el dany provocat pels grans incendis forestals, alhora que es garanteixi la conservació de la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics era l’objectiu del projecte FirESmart “Solucions basades en la natura per a la gestió preventiva d’incendis i la prestació de serveis ecosistèmics”.
Després de quatre anys de treball, el projecte ha conclòs, però no sense abans presentar diversos treballs científics que subratllen el paper de les solucions basades en la natura com a eina fonamental per a la prevenció d’incendis.
En un article publicat en accés obert a la revista Ecology and Society, l’equip de recerca liderat per Adrián Regos, investigador del CTFC, ha recollit l’opinió de més de 100 actors locals implicats en dues reserves de la biosfera a cavall entre Espanya i Portugal: Gerês-Xurés i Meseta Ibèrica. Els investigadors van presentar una sèrie de possibles actuacions pel que fa a gestió de combustible com ara les cremes prescrites, l’ús de químics, la introducció d’herbívors, aclarides, l’ús de tractaments mecànics per a l’extracció de combustible, etc. per conèixer l’acceptació social de les diferents estratègies.
Les respostes mostren una visió comuna entre els enquestats. Per exemple, el 92% perceben l’abandó rural com a causa principal dels grans incendis forestals. “Hi ha una visió comuna molt encertada. Les persones enquestades són conscients que el problema ve de la manca de gestió i de l’abandó, fonamentalment, de la pèrdua d’activitats ramaderes tradicionals. Reconeixen la capacitat elevada de fer front a incendis, encara que també convenen que els grans incendis forestals sobrepassen aquesta capacitat”, explica Regos.
El treball conclou que la gestió intel·ligent del foc, la promoció de l’agricultura i la ramaderia extensiva, i la modificació de les espècies forestals per d’altres amb més resistència al foc tenen el potencial de convertir-se en solucions basades en la natura efectives a la regió. Per a l’equip, aquesta és una primera anàlisi que representa la base per al codisseny i la implementació de solucions basades en la natura per millorar la gestió preventiva d’incendis.
En un segon treball publicat a Journal of Environmental Management, l’equip ha aprofundit en els beneficis socioeconòmics de diferents escenaris d’ús del territori. Centrant-se en la reserva de Gerês-Xurés, s’han modelitzat i analitzat quatre escenaris: 1) mantenir l’estat actual (abandó rural), 2) transició a paisatges nadius resilients al foc (fire-smart), 3) revertir l’abandó rural amb una agricultura dalt valor natural, o 4) la integració de la conversió cap a masses forestals resistents al foc en una matriu agroforestal. “Hem fet servir diferents models matemàtics que ens han permès implementar part dels escenaris i estratègies codissenyades amb els actors locals”, explica Núria Aquilué, investigadora del CTFC que ha participat en ambdós estudis.
Els paisatges ofereixen serveis ecosistèmics als quals habitualment no se’ls associa valor, encara que sí que en tenen, com la regulació climàtica, l’ús recreatiu, o la disminució de risc d’incendi que ofereixen els ramats de cabres i ovelles. Així, l’equip va incorporar als diferents escenaris estudiats una quantificació, no només biofísica, sinó també econòmica. Es van tenir en compte tant els costos associats a cada tipus de gestió com els costos per la supressió d’incendis i els costos evitats amb cada escenari, arribant a una conclusió clara.
Tot i que cada escenari aporta uns beneficis, la investigació es va centrar a minimitzar les pèrdues socioeconòmiques associades a incendis forestals. Així, l’estudi conclou que el quart escenari, revertir l’abandonament rural a través de l’agricultura i la promoció d’espècies forestals resistents al foc, com són les rouredes natives de la regió, és l’estratègia que proporciona els beneficis socioeconòmics més grans i en termes de biodiversitat, alhora que minimitza les pèrdues associades a incendis forestals. Seguint aquesta lògica, els científics conclouen que caldria reconèixer econòmicament el rol de les comunitats rurals en la prevenció d’incendis.
Sobre FirESmart:
El projecte FirESmart té com a objectiu reduir el dany provocat pels grans incendis forestals alhora que es garanteix la conservació de la biodiversitat i la provisió de serveis ecosistèmics, integrant la dimensió ecològica i socioeconòmica del problema dels incendis forestals. Vídeo projecte: https://youtu.be/x7ouTIBp__E
Més informació:
- Lecina-Diaz, J., Campos, J.C., Pais, S., …, Aquilué, N., Brotons, L., Duane, A., Hermoso, V., Regos, A.(2023). Stakeholder perceptions of wildfire management strategies as nature-based solutions in two Iberian biosphere reserves. Ecology and Society, 28(1), 39. https://doi.org/10.5751/ES-13907-280139
- Lecina-Diaz, J., Chas-Amil, M.L., Aquilué, N., Sil, Â., Brotons, L., Regos, A., Touza, J. (2023). Incorporating fire-smartness into agricultural policies reduces suppression costs and ecosystem services damages from wildfires. Journal of Environmental Management, 33, 117707. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2023.117707
Last modified: 3 abril 2023
