Es tracta del projecte Life Connect Ricotí que té com a objectiu millorar l’estat de conservació d’aquesta au en perill d’extinció
A Catalunya aquesta espècie es concentra exclusivament en zones dels Secans de Mas de Melons – Alfés
El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i Forestal Catalana, participa en el projecte europeu LIFE Connect Ricotí que té com a objectiu millorar l’estat de conservació de la població ibèrica d’alosa becuda (Chersophilus duponti), augmentant la seva connectivitat estructural i funcional, i actuant sobre diverses subpoblacions clau.
El projecte, que s’ha presentat aquest divendres a Mas Melons, està coordinat per la Universitat Autònoma de Madrid i, a més de Catalunya, hi participen també les comunitats autònomes de Castella-la Manxa i Castella i Lleó.
El director de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha explicat durant la seva presentació, que a Catalunya les actuacions del projecte es centraran en la restauració d’hàbitats a través d’actuacions de plantacions, el maneig de la vegetació i la gestió ramadera. Tot plegat ajudarà a ampliar l’hàbitat potencial per l’espècie, la funcionalitat ecològica i a la connectivitat de hàbitats adequats per a l’alosa becuda i altres ocells esteparis. En paral·lel es redactarà i aprovarà d’un pla de recuperació de l’espècie que permeti evitar la seva extinció a Catalunya i recuperar la seva població.
Els primers treballs començaran a principis d’octubre amb accions a la finca de Mas Melons, els erms de Carrassumada i l’espai de Timoneda Alfés, on hi viu l’única població d’alosa becuda a Catalunya. Prèviament, ja s’han realitzat les tasques de delimitació dels indrets on cal actuar i s’han fet estudis previs de qualitat de l’hàbitat per conèixer la vegetació i disponibilitat d’aliment a la zona.
El CTFC aporta el seu coneixement i expertesa científica en el disseny i avaluació de l’efectivitat d’algunes accions dutes a terme a Catalunya però també a les altres zones on treballa el projecte LIFE. Concretament és l’encarregat d’avaluar l’èxit de les translocacions d’exemplars entre poblacions que es durà a terme a Castella-La Manxa. Per això estan posant en marxa eines tecnològiques de seguiment dels ocells molt novedoses i no utilitzades fins ara a España.
Un projecte ambiciós
Alosa becuda, Chersophilus duponti
El projecte LIFE Connect Ricotí és la continuació del projecte LIFE Ricotí, que es va centrar exclusivament a la zona de Sòria. Ara, aprofitant l’experiència adquirida en la gestió i maneig de l’hàbitat es planteja un objectiu més ambiciós: millorar la connectivitat de les poblacions d’alosa becuda a partir de la gestió i restauració d’hàbitats de qualitat i la translocació d’individus, ampliant l’àrea d’actuació a Catalunya, Castella- La Manxa i Castella i Lleó.
El projecte compta amb un pressupost de 5,4 milions d’euros, dels quals 3,9 els aporta la Unió Europea. Els socis catalans del projecte, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Forestal Catalana i el CTFC, executaran una despesa d’1,7 milions euros, realitzant actuacions, majoritàriament a Catalunya.
L’alosa becuda és una espècie catalogada com en perill d’extinció tan a nivell espanyol com català. L’àrea de distribució inclou la Península, el Magreb (el Marroc, Algèria i Tunísia) i la franja costanera de Líbia i Egipte. A Espanya la distribució és fragmentada i es composa de poblacions disperses en zones en general de poca extensió, que s’han agrupat en cinc grans regions naturals: Sistema Ibèric, Vall de l’Ebre, Altiplà Nord (Zamora i Centre Nord) , Altiplà Sud i el sud-est peninsular. La seva població ha passat d’uns 13.000 individus a finals dels 80 a uns 7.000 als anys 2004-2007. Actualment la seva població no supera les 1.500 parelles, mostrant un fort declivi en les últimes dècades.
La població d’alosa becuda a Catalunya es limita a la timoneda d’Alfés, on va ser descoberta l’any 1983. A finals dels 80 i 90, es considerava que hi havia unes 30-50 parelles, però no va ser fins a l’any 2001 que no es va començar a fer-ne un seguiment estandarditzat, amb menys de 20 territoris. Des de llavors, s’ha anat reduint durant les darreres dues dècades fins a extingir-se l’any 2006. L’any 2015, es va tornar a detectar, i des de llavors sempre s’han censat menys de 10 territoris. Actualment, amb només dos o tres territoris de mascles, és segurament una de les espècies d’ocells més amenaçades de Catalunya.
Last modified: 15 setembre 2023
