L’article subratlla la necessitat de tenir en compte els ecosistemes d’aigua dolça en la gestió integrada d’incendis i ofereix recomanacions per a ajudar a avançar en aquest camp de recerca
A mesura que els incendis forestals es fan més freqüents i intensos a causa del canvi climàtic i als canvis en l’ús del sòl, el seu impacte en els ecosistemes d’aigua dolça ha anat acaparant l’atenció. Encara que els ecosistemes terrestres solen dominar els debats, rius i rierols, que proporcionen serveis ecosistèmics vitals com aigua potable, pesca i oportunitats recreatives, també es veuen afectats de manera significativa. En l’article “Fire impacts on the biology of stream ecosystems: A synthesis of current knowledge to guide future research and integrated fire management” publicat a Global Change Biology, investigadors del grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) han revisat la literatura existent per a entendre com els incendis forestals i les cremes prescrites influeixen en la biodiversitat dels rierols i en el funcionament dels ecosistemes, destacant les llacunes en la recerca i proposant noves estratègies per a futurs estudis.
“Els ecosistemes d’aigua dolça acullen una biodiversitat desproporcionadament alta i presten serveis ecosistèmics essencials, però s’estan degradant a un ritme alarmant. Comprendre com afecta el foc a aquests ecosistemes és crucial per a desenvolupar estratègies de gestió d’incendis i conques hidrogràfiques que protegeixin la biodiversitat i garanteixin la prestació continuada de serveis ecosistèmics”, explica Maitane Erdozain, investigadora postdoctoral i primera autora del treball.
La revisió mostra que la major part de la recerca s’ha centrat en indicadors abiòtics, com la química de l’aigua, més que biòtics, principalment en petits rierols d’Amèrica del Nord i boscos temperats perennifolis. Les respostes biològiques als incendis varien àmpliament, influïdes per factors com els esdeveniments hidrològics posteriors a l’incendi, el temps transcorregut entre l’incendi i el mostreig, i si els boscos riberencs van cremar o no. Encara que els incendis forestals i els fenòmens hidrològics subsegüents poden tenir efectes dràstics a curt termini en la vida aquàtica, com la disminució de la densitat de peixos, o canvis en les comunitats d’insectes aquàtics, la majoria dels indicadors biològics es recuperen en un termini de 5 a 10 anys.
No obstant això, l’estudi assenyala diverses limitacions en la bibliografia actual. L’enfocament predominant a Amèrica del Nord i en els boscos temperats de fulla perenne limita la generalització dels resultats a altres biomes, com les sabanes dependents del foc, els boscos mediterranis i els boscos tropicals sensibles al foc. La revisió també assenyala la necessitat de realitzar més estudis sobre els efectes de les cremes prescrites. Aquesta estratègia de gestió, que es promou cada vegada més per a reduir el risc d’incendis forestals, ha demostrat tenir un impacte mínim en els ecosistemes de ribera, però està infrarepresentada en la bibliografia revisada.
Per avançar en aquest camp, els autors recomanen incorporar indicadors funcionals als estudis, ampliar la recerca a regions i biomes infrarepresentats, aplicar dissenys d’estudi de control pre i post impacte per a distingir els efectes dels incendis de la variabilitat natural, examinar els incendis prescrits, informar de manera clara i coherent sobre factors com la severitat dels incendis, avaluar les implicacions de les diferents estratègies de gestió dels boscos de ribera i investigar com es propaguen els efectes en els rierols petits als rius més grans.
Les implicacions pràctiques d’aquesta recerca són immediates i crucials. L’article subratlla la necessitat d’una gestió integrada dels incendis que inclogui els ecosistemes d’aigua dolça, especialment a la llum de l’escalada d’incendis forestals i l’acceleració de les crisis de biodiversitat i aigua. En integrar aquestes troballes en les estratègies de gestió d’incendis i conques hidrogràfiques, els gestors poden protegir millor els ecosistemes dels rierols, garantint així la persistència de serveis essencials i de la biodiversitat.
Aquest treball, finançat pel projecte FIRE-ADAPT en el marc del programa Marie Skłodowska-Curie Actions Staff Exchanges 2021 dins del programa de finançament Horizon Europe, “unifica i sintetitza el coneixement científic sobre l’impacte del foc en la biodiversitat els serveis ecosistèmics dels ecosistemes fluvials i, per tant, es relaciona directament amb els debats globals sobre els incendis forestals, la gestió forestal i l’aigua en el context del canvi global” resumeix Sergio de Miguel, responsable del grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del CTFC, professor i investigador principal del projecte FIRE-ADAPT a la Universitat de Lleida, i coordinador d’aquest estudi.
Més informació:
Erdozain, M., Cardil, A., & De-Miguel, S. (2024). Fire impacts on the biology of stream ecosystems: A synthesis of current knowledge to guide future research and integrated fire management. Global Change Biology, 30(7), e17389. https://doi.org/10.1111/gcb.17389
Last modified: 10 juliol 2024
