L’estudi avaluarà els efectes de l’afluència de públic al Parc Natural dels Ports (Tarragona), al Parc Natural del Montseny (Barcelona i Girona), a l’Espai Natural Protegit de l’Alta Garrotxa (Girona) i a la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Lleida).
El projecte utilitzarà càmeres de fototrampeig i gravadores de so per analitzar l’impacte sobre mamífers i aus amb l’objectiu d’impulsar un model de turisme forestal que sigui compatible amb la conservació de la biodiversitat.
Un nou estudi coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), en col·laboració amb la Fundació Emys, la Fundació Trenca i SEO BirdLife, està avaluant els efectes d’afluència de públic en quatre espais naturals protegits de Catalunya. A través de càmeres de fototrampeig i gravadores de so, els investigadors pretenen determinar l’impacte de la presència humana sobre diverses espècies de fauna, com mamífers i aus, en hàbitats forestals. L’estudi, que es va iniciar el passat mes d’abril i s’allargarà durant dos anys, es troba ara en el moment clau de coincidència entre el pic de visitants i l’època de cria de moltes espècies.
Els espais naturals seleccionats per a aquest estudi són el Parc Natural dels Ports (Tarragona), el Parc Natural del Montseny (Barcelona i Girona), l’Espai Natural Protegit de l‘Alta Garrotxa (Girona) i la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Lleida). Aquests llocs han experimentat durant les darreres dècades un augment significatiu de visitants que acudeixen als espais naturals amb la intenció de gaudir de l’entorn i fer activitats recreatives a l’aire lliure. Tanmateix, diversos estudis realitzats en espais naturals protegits suggereixen que la compatibilitat de l’ús públic i la conservació dels valors naturals requereix una gestió específica.
La presència humana constant i intensa als espais naturals pot interferir en el comportament d’algunes espècies, limitant-ne l’espai vital disponible i alterant-ne la reproducció. Aquest impacte es dona especialment a la primavera i l’estiu, moment en què coincideixen l’època de cria i el pic de visitants a la majoria dels espais. A més, el pas constant de persones en aquests espais té altres efectes com l’erosió del sòl i els danys a la vegetació.
Entre les causes que s’atribueixen a aquest augment d’afluència s’inclouen l’increment de població, la demanda creixent de contacte amb la natura, la popularització del cotxe privat com a mitjà de transport o la democratització de la informació, que permet a un gran nombre d’usuaris conèixer espais naturals mitjançant internet i xarxes socials.
Compatibilitzant els beneficis de la natura amb la conservació dels espais
El contacte amb la natura i les activitats exteriors són essencials per a una bona salut física i mental. Per aquest motiu, l’estudi busca compatibilitzar les activitats recreatives a l’aire lliure amb la conservació dels valors ecològics d’aquests espais. Així doncs, es proposaran mesures per recuperar i millorar els ecosistemes forestals, protegint zones especialment sensibles per a la fauna i la flora, informant els usuaris sobre pràctiques respectuoses i construint espais més resilients davant del canvi climàtic i els incendis forestals.
Aquesta actuació s’emmarca en el projecte Flow4Bio, Boscos Fluids per a la Biodiversitat i les Persones, que promou el turisme forestal sostenible a zones rurals, combinant desenvolupament econòmic amb conservació de la biodiversitat. Els seus objectius inclouen millorar i unificar la gestió de boscos amb molta freqüentació humana i transferir coneixements entre províncies i comunitats autònomes per fomentar destinacions turístiques de qualitat i resilients al canvi climàtic.
El projecte compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU.
Last modified: 30 agost 2024