Un estudi liderat pel CTFC, Agrotecnio i la Universitat de Lleida constata que la producció de bolets i la dispersió d’espores en boscos de pi negre depenen més del temps i del relleu que no pas de la gestió forestal
Un equip científic d’Agrotecnio – Universitat de Lleida i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) aprofundeixen sobre el comportament reproductiu dels fongs silvestres en un estudi recent que demostra que els factors ambientals com la pluja, la temperatura o l’altitud tenen un paper molt més determinant en la diversitat i la composició de les comunitats de fongs que no pas les tècniques de gestió forestals com ara les tallades selectives o aclarides.
L’estudi s’ha dut a terme a la zona de Meranges (Girona), en un bosc subalpí de pi negre. Durant la tardor de 2021 es van monitoritzar 18 parcel·les, amb i sense aclarida forestal, on es van recollir setmanalment tant carpòfors com espores. Aquesta doble aproximació ha permès als investigadors analitzar les comunitats fúngiques des del punt de vista de la producció dels bolets i de la seva capacitat reproductiva a través de les espores.
En aquests boscos de Meranges s’han trobat nombrosos fongs comestibles que fructifiquen en gran quantitat, com el Tricholoma portentosum, una espècie comuna a cotes més altes, i altres espècies molt apreciades a la cuina com Boletus edulis, Lactarius deliciosus, Cantharellus cibarius i Macrolepiota procera.
Els resultats de l’estudi mostren que les condicions meteorològiques expliquen fins al 15 % de la variabilitat en la composició d’espores de fongs ectomicorízics i sapròtrofs, mentre que la influència del clima sobre els carpòfors és molt menor (2,6 % i 0,6 % respectivament). La topografia, especialment l’altitud i la pendent, també incideixen notablement sobre les espècies sapròtrofes, però pràcticament gens sobre les ectomicoríziques.
Segons la investigadora d’Agrotecnio – UdL Giada Centenaro, una de les autores de la recerca, “la intensitat de les aclarides forestals no va tenir cap efecte significatiu ni sobre la diversitat d’espores ni sobre la de bolets, almenys a curt termini, i contràriament a les expectatives que teníem inicialment. Aquest fet suggereix que les polítiques de gestió forestal haurien de tenir més en compte els factors ambientals locals per afavorir la biodiversitat fúngica”, afegeix.
L’investigador Ángel Ponce, del CTFC, explica que “una de les troballes més destacades és la correlació temporal entre la producció de carpòfors i la dispersió d’espores, amb un desfasament d’una setmana en les espècies ectomicoríziques. Això indica que els bolets alliberen les seves espores poc després d’aparèixer, fet que obre la porta a utilitzar trampes d’espores com a eina complementària per estudiar les dinàmiques fúngiques sense necessitat d’un mostreig visual constant”.
La recerca ha estat liderada per Giada Centenaro i Ángel Ponce, amb el suport de Sergio de-Miguel, José Antonio Bonet, Juan Martínez de Aragón, Svetlana Dashevskaya i Josu G. Alday, investigadors d’Agrotecnio, el CTFC i la Universitat de Lleida.
Aquest estudi s’ha desenvolupat en el marc dels projectes MicroEco i FUNFORCHANGE, finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya, l’Agència Estatal d’Investigació i la Unió Europea.
Autor de les fotos: Ángel Ponce (CTFC)
Last modified: 5 juny 2025
