Els resultats obtinguts aporten noves claus per augmentar la resistència dels boscos mediterranis als incendis, la sequera i les plagues
Avui, 18 de juliol, la investigadora del grup d’Ecologia i gestió silvopastoral del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) Lena Vilà, ha defensat la seva tesi doctoral centrada en el paper de la gestió forestal per millorar la resistència dels boscos a múltiples pertorbacions.
La intensificació de les pertorbacions naturals com ara incendis forestals, sequeres prolongades i plagues, deguda tant al canvi climàtic com a canvis en els usos del sòl planteja nous reptes per a la resiliència dels ecosistemes forestals. Davant d’aquest escenari, Vilà ha desenvolupat la seva tesi amb l’objectiu d’identificar estratègies de gestió forestal capaces d’incrementar simultàniament la resistència dels boscos mediterranis a diferents tipus de pertorbacions.
La recerca, que s’ha centrat en dues espècies forestals d’elevada rellevància ecològica i econòmica: Pinus nigra a la regió mediterrània i Pinus ponderosa a l’oest de Nord-amèrica, avalua l’efecte de diversos tractaments silvícoles com ara aclarides de diferents intensitats i cremes prescrites, aplicades directament al sotabosc o després d’una aclarida prèvia.
L’estudi integra múltiples escales temporals i mètodes analítics, incloent-hi modelització, dendrocronologia, anàlisi d’isòtops estables de carboni i oxigen, i anàlisi de terpens en fulla – compostos relacionats amb la defensa bioquímica dels arbres. Aquesta aproximació multidisciplinària ha permès caracteritzar la resposta dels arbres als tractaments tant a nivell fisiològic com estructural.
Els resultats indiquen que les aclarides d’alta intensitat, que redueixen significativament la densitat del bosc, incrementen la disponibilitat de recursos per als arbres romanents, afavorint-ne la fotosíntesi, el balanç hídric i la producció de defenses. Quan aquestes aclarides es combinen amb cremes prescrites, l’efecte sinèrgic és encara més marcat, amb una millora evident de la resistència a múltiples pertorbacions. Per contra, les cremes aplicades directament sense una intervenció prèvia no presenten efectes rellevants sobre la resistència dels arbres a la processionària.
La tesi conclou que les estratègies que actuen simultàniament sobre l’estrat arbori i el sotabosc poden tenir un paper fonamental en l’adaptació dels boscos als nous règims de pertorbacions induïts pel canvi climàtic. “Aquestes troballes ofereixen evidència empírica valuosa per a dissenyar pràctiques de gestió forestal més eficients, multifuncionals i adaptatives, fonamentades en la ciència i orientades a llarg termini”, explica Vilà.
Last modified: 18 juliol 2025
