Un nou estudi revela que la majoria d’espècies d’aus forestals no responen de la mateixa manera a l’estructura del bosc, suggerint que calen noves aproximacions per fer més específics els actuals indicadors europeus de biodiversitat forestal.
Un estudi liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) aporta nova informació sobre la influència de l’estructura forestal (mida, densitat, edat, distribució dels arbres), en l’abundància dels ocells en aquest medi. La recerca, que ha analitzat 43 espècies d’aus forestals a tot el territori català, conclou que fins a nou espècies d’ocells mostren una sensibilitat significativa a l’estructura dels boscos més desenvolupats, amb arbres de gran diàmetre o més variabilitat de mides. La resta d’espècies, també responen a altres característiques dels boscos analitzats, però no estan directament associades amb la seva maduresa sinó amb la cobertura forestal o el sotabosc.
Aquest resultat arriba en un moment clau: la nova Llei de Restauració exigeix eines més precises per avaluar la biodiversitat dels hàbitats forestals i agrícoles. Identificar quines aus poden actuar com a indicadors més específics de l’estructura forestal permetrà mesurar millor l’estat dels boscos mediterranis, la seva evolució i entendre com les futures dinàmiques territorials afecten la biodiversitat.
L’estudi s’ha basat en dades LiDAR i inventaris forestals nacionals, i per primera vegada ha modelat l’associació entre abundància d’aus i estructura forestal a una escala tan fina a Catalunya. Aquesta aproximació metodològica proporciona una visió nova, que aporta noves dades per adaptar regionalment els indicadors europeus i nacionals actuals, sovint basats en espècies que només reflecteixen la presència o absència de cobertura forestal, però no sempre la seva estructura.
Segons Gabriel Miret, investigador del CTFC i coautor de l’estudi: “Això no vol dir que les aus que habiten zones forestals no siguin bones indicadores de biodiversitat, sinó que algunes d’elles només indiquen la quantitat de bosc, però no si aquest és més desenvolupat o madur i, segons com, de més qualitat i biodivers. Cal, doncs, avançar en el desenvolupament de nous indicadors més específics i regionals que reflecteixin aquesta estructura complexa que volem conservar.”
Tot i que l’estudi aporta una mirada nova sobre la relació entre aus i boscos, els investigadors admeten que encara hi ha aspectes que limiten els resultats. La manca de dades sobre elements com la fusta morta o el sotabosc, essencials per a moltes espècies, pot restringir la capacitat de captar una importància encara major de la maduresa forestal. També l’exclusió d’espècies rares o amb distribució molt reduïda pot deixar fora components de gran valor indicador. I, encara que l’escala nacional representa un avenç important, també pot invisibilitzar microhàbitats locals crucials per a la biodiversitat.
Aquestes limitacions tenen conseqüències clares: “necessitem seguir treballant en la generació de nous indicadors forestals de biodiversitat que ens permetin avaluar els dos components principals de l’evolució dels boscos: la seva abundància i la seva maduresa. Això podria portar a invertir recursos en plans de restauració més efectius per a la millora de la biodiversitat i més adaptats regionalment”, explica Lluís Brotons, també autor de l’estudi. Per això, l’equip de recerca apunta que cal avançar en sistemes d’indicadors europeus i nacionals més específics adaptant-los a cada regió.
En l’estudi ha participat un equip de recerca format per personal investigador del CTFC, el CREAF, l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), la Estación Biológica de Doñana, l’Instituto Pirinaico de Ecología i la Universitat de Basilea.
Més informació: Which bird species respond most to forest structural variation? Implications for biodiversity indicators in Mediterranean forests
Last modified: 19 desembre 2025
