Un estudi inèdit publicat a Oikos amb participació de l’ICO I el CREAF, ha analitzat 20 anys d’evolució de les poblacions d’ocells europeus i conclou que la sequera és la principal amenaça a la Mediterrània, mentre que les pluges torrencials provoquen una davallada a escala europea.
Segons l’equip, les causes que hi pot haver al darrere són la davallada d’aliment (com ara insectes) i aigua quan hi ha sequera. A més, les pluges torrencials poden destruir nius i ferir ocells, sobretot si hi ha pedregades.
Una de les opcions per millorar la supervivència durant la sequera seria restaurar basses d’aigua, útils també per altres animals.
El temporal Filomena va cobrir Espanya amb precipitacions extremes de neu en qüestió de dies i, a banda de l’impacte que va suposar per la població, estudis científics han trobat que ocells com la perdiu roja (Alectoris rufa) i l’alosa becuda (Chersophilus duponti) van sofrir una gran davallada. Ara una recerca publicada recentment a la revista científica Oikos i que signen diverses entitats de Catalunya, entre elles el CTFC, el CREAF i l’ICO, ha analitzat durant 20 anys l’impacte d’episodis climàtics extrems en la població d’ocells Europeus i demostra, per primer cop, que la sequera i les pluges torrencials són les variables climàtiques que causen la davallada més gran a la població d’ocells a la conca Mediterrània. A més, també han trobat que l’impacte negatiu de les pluges abundants, no es limiten a aquest territori, sinó que provoquen un descens d’ocells a tota Europa.
Entre els motius que poden explicar aquest impacte, els autors assenyalen que la sequera augmenta la mortalitat d’insectes, com ara les erugues de les papallones, i fa que les plantes creixin menys i generin menys fruits i llavors. Això té un efecte en cascada, perquè els ocells tenen menys aliment per donar els seus pollets, que necessiten molta proteïna, i baixa la taxa de supervivència. En el cas de les pluges intenses -cada cop més freqüents al Mediterrani-, trenquen nius, poden provocar la pèrdua dels ous o mort de polls per refredament i, en situacions extremes com les pedregades, ferir també els adults.
“Amb aquest estudi hem demostrat una relació clara entre l’escassetat d’aigua al sud d’Europa amb la davallada del nombre d’individus d’ocells. A més, també detectem una altra amenaça, en aquest cas comuna per totes les regions d’Europa: les precipitacions extremes”, explica Sergi Herrando, investigador del CREAF, coautor de l’estudi i president de l’European Bird Census Council. En el cas del Mediterrani el fet que hi hagi menys ocells pot fer minvar les funcions clau que fan “com ara dispersar llavors o controlar plagues d’insectes”, afegeix Herrando.
Una altra de les troballes ha estat l’augment de temperatura afavoreix els ocells que viuen de manera permanent al nord d’Europa, segurament perquè hi ha un període més llarg favorable per a la cria. En canvi, perjudica als migradors de llarga distància que arriben al nord a la primavera, perquè el cicle vital de plantes i insectes es desincronitza i quan arriben no hi ha tant d’aliment. “Un cas que s’ha demostrat en altra recerca és el del mastegatxes (Ficedula hypoleuca), que quan arriba des de l’Àfrica es troba que el cicle de les erugues s’ha avançat i ja no n’hi ha tantes”, destaca Herrando.
Per dur a terme la recerca, l’equip investigador ha analitzat 20 anys d’evolució (2002–2022) de les poblacions d’ocells en tres grans regions climàtiques d’Europa -mediterrània, continental i boreal-, emprant Catalunya, la República Txeca i Suècia com a territoris representatius. “A Catalunya, les dades del Seguiment d’Ocells Comuns (SOCC) de l’ICO han estat claus per assolir aquestes conclusions”, afegeix. En total, s’ha estudiat la dinàmica poblacional de 141 espècies d’ocells procedents de diversos hàbitats -forestals, de prats, agrícoles i urbans-, i incloent-hi tant espècies residents com migradores de curta i llarga distància. Aquestes dades s’han creuat amb les dades anuals de tres variables climàtiques: la temperatura, la disponibilitat d’aigua i els episodis de pluja intensa.
Basses d’aigua
D’acord amb l’equip, una mesura senzilla per ajudar als ocells de la regió mediterrània quan hi ha episodis de sequera és restaurar la xarxa de petites basses i punts d’aigua en general, o construir-ne de noves,. Aquestes basses poden tenir un efecte beneficiós directe perquè els ocells que tinguin set puguin beure, i també indirecte, perquè poden atraure insectes. Tot i això, alerten que la seva instal·lació ha d’evitar zones de depredació, especialment de gats domèstics. “Les basses, a més, poden ser molt beneficioses per a altres espècies d’animals, com ara els amfibis”, afegeix Sergi Herrando.
El treball l’ha liderat la Universitat Charles de Praga i l’Acadèmia Txeca de Praga, i el signa signa un consorci internacional de científics vinculats a universitats i centres de recerca d’Espanya, Txèquia i Suècia, entre els quals hi ha el CSIC , el CTFC, el CREAF i l’Institut Català d’Ornitologia.
Des del CTFC hi ha participat Lluís Brotons, també investigador del CSIC i del CREAF. Els autors finalitzen destacant que l’estudi “és una de les avaluacions més completes fetes fins ara sobre com el clima condiciona la dinàmica de les poblacions d’ocells a Europa i ens permetrà afinar millor les estratègies de conservació”.
Referència científica: Hanzelka, J., Telenský, T., Brotons, L., Herrando, S., Lindström, Å. & Reif, J. (2025). Latitude-specific responses of European birds’ population growth rates to temperature and water availability. Oikos, 2025: e11460. https://doi.org/10.1002/oik.11460
Last modified: 19 desembre 2025
