Experts europeus analitzen 150 anys d’història forestal per orientar la implementació del nou Reglament de Restauració de la Natura.
Les decisions que Europa prengui avui sobre restauració forestal estan condicionades per més d’un segle d’història. Aquesta és la principal conclusió d’un nou estudi liderat per la investigadora Maitane Erdozain, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i publicat recentment a Land Use Policy, que analitza com guerres, canvis polítics, fluctuacions econòmiques i transformacions socials han modelat els boscos europeus des de finals del segle XIX. El treball arriba en un moment clau: la Unió Europea es prepara per implementar el nou Reglament de Restauració de la Natura (RRN), que pretén impulsar la restauració a gran escala a tot el continent.
L’estudi, desenvolupat en el marc del projecte europeu SUPERB (Horizon 2020) i coordinat per l’European Forest Institute (EFI), reuneix el coneixement de 32 experts de 18 països. A partir d’aquesta visió comparada, els autors identifiquen els factors que històricament han afavorit —o frenat— la restauració forestal. Entre ells destaquen els canvis en la governança i la propietat dels boscos, la influència dels mercats, l’abandonament rural o l’evolució de l’opinió pública.
Els resultats mostren que la restauració forestal no depèn únicament de decisions tècniques o ecològiques, sinó d’un entramat social complex. Per exemple, la fragmentació derivada de la privatització forestal o la coexistència de visions socials divergents sobre el paper del bosc han generat polítiques incoherents que han limitat l’èxit de molts projectes. En canvi, els períodes amb marcs normatius sòlids, finançament estable i una participació social àmplia han afavorit avenços significatius.
A partir d’aquestes lliçons, l’estudi proposa recomanacions per a la implementació del RRN. Entre elles, destaca la necessitat de models de governança híbrids que combinin directrius nacionals clares amb flexibilitat local, així com sistemes de finançament estables basats en incentius econòmics, fiscals i mecanismes de mercat vinculats als serveis ecosistèmics forestals. “Sense aquests elements, Europa corre el risc de repetir els mateixos errors del passat i avançar només cap a restauracions disperses i descoordinades, molt lluny de l’ambició de recuperació a gran escala que s’ha fixat”, assenyala Erdozain.
Tot i que l’anàlisi és qualitativa i es basa en la visió d’experts nacionals —cosa que pot introduir un cert grau de subjectivitat—, el treball obre noves preguntes clau per a la recerca i la política forestal, com el disseny d’incentius eficaços per a propietaris privats, conèixer quins models de governança funcionen millor en contextos socioecològics diversos, o com garantir que la restauració avanci fins i tot en temps de crisi.
Amb els països europeus elaborant actualment els seus Plans Nacionals de Restauració, aquestes conclusions arriben en un moment decisiu. Segons Sergio de Miguel, catedràtic de Ciència Forestal de la Universitat de Lleida i coordinador del Grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del CTFC, entendre el passat és imprescindible per construir boscos més resilients en el futur.
Last modified: 5 febrer 2026
