Un article posa sobre la taula la necessitat urgent de disposar d’una regulació específica per garantir seguretat jurídica i impulsar el sector
Investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Agrotecnio, i de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida alerten sobre la necessitat urgent de regular clarament el cultiu de la tòfona a Espanya. César Cierco Seira, Eduard-Valentin Pavel, Daniel Oliach Lesan i José Antonio Bonet Lledós han liderat l’estudi publicat a la Revista General de Derecho Administrativo, on assenyalen que la manca d’una normativa específica pot frenar el desenvolupament d’un sector amb un alt valor econòmic i estratègic.
L’article, titulat “La borrosa frontera entre lo agrícola i lo forestal: el cas de les plantacions tofoneres”, analitza els problemes d’inseguretat jurídica que afecten el cultiu de tòfones, derivats principalment de la indefinició legal del concepte de “terreny forestal” i de la frontera difusa entre sòl agrícola i forestal.
“Sense un marc normatiu clar, els propietaris i inversors es troben amb incerteses que frenen la presa de decisions, especialment tractant-se d’un cultiu amb alta inversió inicial i retorn a llarg termini”, explica César Cierco, catedràtic de la Facultat de Dret de la Universitat de Lleida.
En les darreres dècades, el cultiu de la tòfona s’ha consolidat com una activitat estratègica per al desenvolupament rural, amb una elevada rendibilitat econòmica i importants beneficis ambientals, socials i culturals. A més de diversificar l’activitat agrària, contribueix a la fixació de població al territori, a la gestió activa del paisatge i a la prevenció d’incendis forestals.
“El cultiu de la tòfona ha avançat molt tècnicament, però continua mancat d’un marc legal que doni seguretat als productors. Una regulació específica és imprescindible per consolidar el sector i garantir-ne una gestió sostenible”, afirma Daniel Oliach, investigador del CTFC i cap del grup de recerca en Micologia i tubericultura.
Els casos d’Itàlia i la Comunitat Valenciana
L’estudi analitza la reforma de la Llei 3/1993 forestal de la Comunitat Valenciana, operada al desembre de 2024, com un pas significatiu per abordar aquesta problemàtica. Aquesta modificació estableix que el cultiu de tòfones en sòl agrícola s’ha de considerar activitat agrícola i no forestal. La normativa valenciana també estableix que el cultiu de tòfones en sòl forestal pot tenir una consideració temporal com a sòl agrícola durant el període d’explotació.
Tot i valorar positivament l’esforç del cos legislador valencià, els investigadors adverteixen que aquesta solució presenta riscos jurídics i conceptuals, especialment pel que fa a la possible alteració del règim bàsic del sòl forestal i a la coherència amb el principi de gestió forestal sostenible.
El treball assenyala el model italià com a referent, ja que disposa d’una llei estatal específica sobre la tòfona que regula de manera integral la producció, el cultiu, la recol·lecció, la comercialització i la certificació, amb una clara distinció entre les tòfones cultivades, les tòfones controlades en medi forestal i les tòfones silvestres.
Tres escenaris per al futur del sector
Els autors proposen distingir tres realitats diferenciades: el cultiu de tòfones en sòl agrícola, que hauria de quedar definitivament fora del concepte de bosc o “terreny forestal”; el cultiu de tòfones en sòl forestal, que hauria d’integrar-se dins la lògica de la gestió forestal sostenible, sense perdre la seva condició de bosc. I finalment, la recol·lecció de tòfona silvestre, que necessita una actualització normativa profunda, especialment pel que fa a la professionalització, el furtivisme i les garanties de comercialització alimentària.
“Si volem que la tòfona sigui un veritable motor de desenvolupament rural i sostenibilitat ambiental, cal anar més enllà de modificacions parcials i avançar cap a una llei específica del sector”, destaca José Antonio Bonet, catedràtic de Producció Vegetal de la Universitat de Lleida i director d’Agrotecnio.
Els autors conclouen que si es vol potenciar realment el sector de la tòfona com a motor de desenvolupament rural i com a eina de sostenibilitat ambiental, cal anar més enllà de modificacions parcials de la legislació forestal i avançar cap a una llei específica del sector de la tòfona. Un marc normatiu propi permetria aportar seguretat jurídica, coherència reguladora i reconeixement institucional a una activitat amb un enorme potencial estratègic per als territoris rurals.
Last modified: 9 febrer 2026
