La Península Ibèrica, França i Itàlia són algunes de les regions que mostren més davallada. Algunes de les espècies més afectades són el còlit ros, el capsigrany o el torlit. Malgrat l’escenari general de pèrdua, també s’observen algunes tendències positives locals, com ara en el cas del gaig blau en algunes zones del nord-est ibèric.
Per fer-ho, la recerca ha desenvolupat mapes inèdits on es veu la distribució d’ocells de medis agraris i identifica on es produeixen pèrdues o guanys. Aquesta eina posa les bases per dissenyar millors polítiques de conservació i restauració, i estarà útil per continuar protegint el botxí, en davallada a escala global.
Ho recull un nou estudi del Consell Europeu de Cens d’Ocells, liderat pel CTFC, el CREAF i l’ICO, amb participació del CSIC, i publicat a Conservation Biology que ha analitzat, per primer cop a escala europea, com ha canviat la distribució de les poblacions d’ocells en ambients agraris.
Conreus, pastures i altres espais oberts, són hàbitats que acullen espècies d’ocells emblemàtiques. Una nova recerca del Consell Europeu de Cens d’Ocells, publicada a Conservation Biology i liderada pel CTFC, el CREAF i l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), ha analitzat 43 espècies d’ocells vinculades a aquests paisatges agraris a tots els països d’Europa i alerta que el 77% ha reduït la seva presència la darrera dècada, una dada que també es relaciona amb la davallada de la seva població. Això pot comportar conseqüències greus, perquè, entre altres coses, aquests ocells poden contribuir al control natural de plagues i insectes, dispersen llavors i, en general, actuen com a indicadors de la salut dels ecosistemes. Entre les regions més afectades hi ha la Península Ibèrica, França i Itàlia, així com diversos països d’Europa central com ara Polònia o la República txeca. Per fer-ho, l’equip ha desenvolupat una nova eina capaç de generar mapes de distribució d’ocells i que es poden actualitzar amb molta freqüència, amb l’objectiu d’orientar polítiques de conservació i restauració.
“L’estudi ha estat fruit d’una feina de col·laboració extraordinària entre diferents components de la comunitat científica, des dels ornitòlegs de camp als modelitzadors, i amb la participació de totes les organitzacions ornitològiques que fan seguiment d’ocells als països europeus. Gràcies a això, hem integrat dades que ens permeten saber amb molt de detall on augmenten, disminueixen o es mantenen estables les poblacions d’ocells d’ambients agraris”, explica Sergi Herrando, president de l’European Bird Census Council (EBCC), investigador del CREAF i de l’ICO, i l’autor principal de l’estudi.
Algunes espècies que mostren una clara regressió a la Península Ibèrica són el torlit (Burhinus oedicnemus), “que molt probablement està patint els efectes de la intensificació agrícola”, explica Herrando. Altres dues espècies en declivi són el capsigrany (Lanius senator) o el còlit ros (Oenanthe hispanica), “de fet, aquesta última ha patit una pèrdua general de probabilitat d’aparició a tota Europa, d’un 3,7% en només deu anys”, destaca Guillem Pocull, investigador del CTFC i un dels autors principals. En contrast, hi ha algunes espècies, que tot i que hi ha una tendència general negativa, han augmentat en punts concrets, és el cas de la gaig blau (Coracias garrulus), que malgrat l’escenari general de pèrdua mostra millores significatives en alguns sectors del nordest de la península ibèrica, “aquesta millora potser s’explica, almenys en part, gràcies als esforços de conservació que s’hi han fet”, afegeix Herrando.
Tot i que les causes del declivi no s’han analitzat directament en aquest treball, l’equip assenyala que podria ser una combinació de diversos factors. Per exemple, l’ús de productes químics en l’agricultura intensiva; l’abandonament rural, que fa que el bosc guanyi terreny i desplaci ocells vinculats a espais oberts; les pluges torrencials, que poden malmetre nius i ous; o l’augment de temperatura, que fa que alguns ocells tinguin dificultats per a mantenir la seva població a l’àrea mediterrània.
Per elaborar els mapes, s’han utilitzat dades de seguiments d’ocells recopilades a través del PECBMS (Pan-European Common Bird Monitoring Scheme). “Com a resultat, tenen una resolució molt alta a escala europea, de 10×10 km. Això és com tenir una lupa, perquè podem veure com canvien les poblacions d’ocells a una escala molt local”, destaca Pocull. En concret, la recerca ha analitzat els canvis entre dos períodes de cinc anys, 2013–2017 i 2018–2022.
Influir en polítiques: el cas del botxí i la tórtora
La informació d’aquest estudi és clau per guiar mesures de restauració i conservació, i també saber si estan funcionant o no. Per exemple, gràcies a la recerca, la IUCN disposa de nova informació per avaluar l’estatus d’amenaça del botxí (Lanius meridionalis). Les dades indiquen que aquesta espècie, que es troba només a la península ibèrica i sud de França, estaria en una categoria propera a l’amenaça. “La informaciço de què disposem mostren que no només no s’ha recuperat en els darrers 10 anys, sinó que hi ha àmplies zones on l’espècie perd presència de forma destacada”.
Un altre cas és la tórtora de bosc (Streptopelia turtur), que com mostra aquest treball havia perdut presència entre 2013 i 2022, , però gràcies a una moratòria de la caça posterior dictaminada des de la Unió Europea, se sap que ha experimentat una millora recent i avui dia es pot tornar a caçar, “amb la metodologia que hem desenvolupat, podrem vigilar la seva evolució a curt termini a una escala local, i alertar si torna a minvar i on”, explica Pocull.
En l’estudi també hi han participat els investigadors del CREAF i el CSIC Lluís Brotons, i Sara Fraixedas, investigadora del CREAF i de l’ICO. A més, hi han participat desenes d’institucions científiques, entitats de seguiment i organitzacions ornitològiques d’arreu d’Europa, coordinades principalment pel Consell Europeu del Cens d’Ocells (EBCC) a través del projecte PECBMS. “’Esperem que aquests mapes puguin contribuir a la gestió, conservació i restauració de les poblacions d’ocells a Europa”, finalitza Herrando.
Autor de les fotos: Xavier Riera de l’Institut Català d’Ornitologia
Article de referència: Herrando, S., Pocull, G., Fraixedas, S., Gamero, A., Martí, D., Solà, O., Villero, D., Keller, V., Voríšek, P., Klvanová, A., Gargallo, G., Ajder, V., Anton, M., Aunins, A., Balmer, D., Brambilla, M., Chodkiewicz, T., Chylarecki, P., Domșa, C.,… Brotons, L. (2026). Providing regular and frequent maps of losses and gains of farmland birds based on European monitoring data. Conservation Biology. https://doi.org/10.1111/cobi.70268
Last modified: 24 abril 2026
