El CREAF lidera la diagnosi més completa feta fins ara sobre l’estat dels boscos de pi negre al Pirineu. S’ha elaborat en el context del projecte europeu LIFE Uncinata*, coordinat pel CTFC.
Des de 1956, la superfície d’aquests boscos ha augmentat prop d’un 30%, però la major part són joves, fet que en limita la capacitat de resistir sequeres, incendis i altres impactes del canvi climàtic.
L’anàlisi també alerta que l’hàbitat idoni per al pi negre pot reduir-se fins a un 70% l’any 2040.
Segons l’equip, aquesta diagnosi ha estat clau per orientar mesures de gestió forestal en el marc del LIFE Uncinata*, que vol millorar l’estat de conservació d’aquesta espècie.
L’hàbitat dels boscos de pi negre (Pinus uncinata) està protegit per la Unió Europea a través de la Directiva Hàbitats i els que creixen en sòls calcaris es consideren prioritaris per la seva raresa a Europa. En aquest context, el projecte LIFE Uncinata*, coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i on el CREAF participa, ha publicat l’informe més exhaustiu fet fins ara sobre l’estat d’aquests boscos als Pirineus –incloent-hi Catalunya, Aragó i Navarra- i constata que la seva superfície ha augmentat en les darreres dècades. Malgrat aquesta tendència favorable, l’anàlisi també alerta que el canvi climàtic podria capgirar la situació.
En concret, la comparació de fotografies aèries de 1956 amb imatges actuals mostra un increment significatiu del recobriment forestal, que ha passat d’un 18% a un 45% en algunes zones. Segons les dades, aquesta expansió ha estat especialment intensa a les zones més baixes de la serralada, on el bosc ha colonitzat antics prats d’alta muntanya que es van abandonar dècades enrere. “Tot i aquest augment de superfície, només el 9% del total dels boscos tenen un cert grau de maduresa i la major part són encara joves, densos i sovint, estructuralment molt homogenis i, per tant, més vulnerables als efectes del canvi climàtic”, destaca Jordi Vayreda, investigador del CREAF i qui ha liderat la diagnosi.
L’equip també ha analitzat el futur d’aquests boscos sota diferents escenaris de canvi climàtic. Els models de distribució dels boscos de pi negre en el futur mostren dades preocupants, ja que podrien patir una forta regressió per la manca de condicions climàtiques adequades. De fet, les projeccions apunten que ja l’any 2040 les zones considerades més idònies per aquesta espècie podrien reduir-se més d’un 70% i pel 2100 gairebé el 100% sota l’escenari més sever, especialment a causa de l’augment de la temperatura i l’increment de la durada, freqüència i intensitat de les sequeres. Això podria provocar que els boscos es desplacin cap a cotes més altes “però reduït dràsticament la seva presència a cotes baixes i, fins i tot, podria gairebé desaparèixer a finals de segle”. Tot i que amb una gestió forestal orientada a la conservació es podria atenuar aquesta tendència.
Envellir els boscos i la lliure evolució per millorar-ne la conservació
Tot i que ha millorat, l’estudi també constata que només un 27% del total dels boscos de pi negre es troben en un bon estat de conservació. Per fer front a la situació, una de les accions que du a terme el projecte LIFE Uncinata* per millorar-ne l’estat de conservació i fer-los més resilients és afavorir-ne la maduresa, és a dir, ‘envellir-los’; “perquè un bosc madur pot suportar millor sequeres o incendis, entre altres pertorbacions”, afegeix Vayreda. Per accelerar la maduresa, es proposen mesures que imitin els processos naturals com ara protegir els arbres vells, augmentar la fusta morta de grans dimensions i crear petites obertures al bosc que permetin l’entrada de llum per afavorir altres espècies arbòries i arbustives.
L’informe també reflecteix els beneficis de la manca d’intervenció forestal, que en algunes zones ha permès que els boscos evolucionin de forma natural. “Hem comprovat que permetre la lliure evolució del bosc en determinades zones també és el més efectiu per millorar-ne la conservació i maduresa”, destaca Víctor Sazatornil, investigador del CTFC i coordinador del projecte. Per exemple, els boscos de pi negre més madurs i més ben conservats precisament es concentren en zones protegides del Pirineu, especialment al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, però també el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Cadí-Moixeró, i altres espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, on hi ha menys pressió humana i més protecció.
“Altres propostes del projecte també compatibilitzen l’aprofitament del bosc, com ara producció de fusta, amb la seva conservació”, explica Pol Guardis Belmar, investigador del CTFC. Alguns exemples són aplicar aclarides selectives, marcatges d’arbres individuals peu a peu per decidir quins conservar i extreure per tal d’irregularitzar l’estructura del bosc. També fomentar elements clau per a la biodiversitat en boscos productius, com poden ser espècies acompanyants o la presència de dendromicrohàbitats, per exemple, cavitats que proporcionen refugi a ocells, ratpenats o petits mamífers.
Orientar la presa de decisions
Per fer aquesta radiografia, l’equip investigador ha combinat diverses fonts de dades, incloent-hi la comparació de fotografies aèries històriques, dades dels inventaris forestals, cartografia forestal obtinguda amb tecnologia LiDAR i models climàtics. “Hem avaluat tant els canvis en la superfície forestal com l’estat de conservació i el grau de maduresa dels boscos, identificant les zones més ben conservades i determinat la seva vulnerabilitat davant el canvi climàtic”, explica Jordi Vayreda,
El projecte LIFE Uncinata* el coordina el CTFC i hi participen el CREAF, el Centre de la Propietat Forestal (CPF), la Fundació Catalunya La Pedrera, i Orekan. L’objectiu del projecte, que finalitzarà el 2027, és millorar la conservació dels boscos de pi negre del Pirineu i garantir la seva supervivència davant els reptes del canvi climàtic. “Aquesta diagnosi, per tant, aporta eines clau per orientar la gestió forestal i la presa de decisions, tant en el marc del projecte com per orientar les polítiques de conservació per part de l’administració”, finalitza Víctor Sazatornil.
Last modified: 26 febrer 2026
