Un estudi destaca la importància de l’hàbitat, l’estat de successió ecològica i el maneig agrícola en l’estructura de les comunitats fúngiques associades amb les tòfones.
Un estudi liderat pel grup de recerca de Micologia i Truficultura del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i el centre de recerca suís Swiss Federal Research Institute (WSL), publicat en la revista científica Fungal Biology, posa llum sobre les comunitats fúngiques del sòl en hàbitats productors de tòfona, aportant nova informació sobre la diversitat i la composició dels fongs d’aquests ecosistemes únics.
La tòfona negra i la d’estiu (Tuber melanosporum i Tuber aestivum respectivament) són conegudes i benvolgudes pel seu elevat valor gastronòmic.
Fins ara, se sabia poc sobre les comunitats fúngiques del sòl associades a aquestes espècies de tòfona en llocs on coexisteixen totes dues espècies. Els equips de recerca liderats pel CTFC i la UdL juntament amb el WSL, han estudiat les comunitats fúngiques presents en zones on coexisteixen la tòfona negra i la tòfona d’estiu en funció del seu hàbitat (silvestre o plantació) i la regió climàtica (mediterrània o temperada) en localitzacions d’Espanya i Suïssa, durant tres períodes de mostreig (2018-2019).
Els resultats de l’estudi mostren que, tant la composició de la comunitat fúngica del sòl com les espècies de fongs presents, estan influenciades pel tipus d’hàbitat (agrícola o silvestre) i no per les regions climàtiques. És a dir, les comunitats de fongs eren més similars en zones de plantació (encara que una plantació fora mediterrània i dominada per alzina i una altra plantació fora de la zona temperada i amb avellaner com a espècie principal), que entre plantació i zona silvestre de la mateixa regió climàtica (en plantació i zona silvestre Mediterrània, per exemple, havent-hi en totes dues alzines com a espècie principal i el mateix clima).
Els resultats suggereixen que, possiblement, els antecedents de cultiu i el maneig agrícola de les parcel·les i la successió ecològica dels fongs associada al seu hàbitat (silvestre o plantació) són els principals impulsors de l’estructura de les comunitats fúngiques en zones de tòfona d’estiu i tòfona negra. D’altra banda, es van trobar diverses espècies del gènere Tuber, al qual pertany la tòfona, entre les espècies fúngiques més abundants en zones de plantació. No obstant això, en la zona silvestre, amb unes comunitats de fongs més avançades, ecològicament parlant (a causa de l’edat de l’ecosistema), aquestes espècies de fongs colonitzadors (els pertanyents al gènere Tuber) no van ser les més abundants.
L’estudi també va revelar que les plantacions de tòfones mostraven menys diversitat de fongs ectomicorrizes, és a dir, aquells fongs que realitzen una simbiosi amb l’arbre hoste intercanviant nutrients per al seu desenvolupament i supervivència en comparació amb els llocs silvestres. No obstant això, quan es va analitzar la comunitat fúngica global, incloent-hi tots els tipus de fongs (sapròfits, patògens, ectomicorrizes, etc.), les zones temperades de Suïssa (zona agrícola i silvestre) presentaven més diversitat de tàxons de fongs que les zones Mediterrànies d’Espanya.
“Aquestes troballes aporten informació rellevant per a la gestió dels ecosistemes productors de tòfones. L’efecte del maneig agrícola del sòl no sols promou la proliferació de les tòfones inoculades en la plantació (T. melanosporum i T. aestivum), sinó que beneficia d’igual manera a altres espècies del gènere Tuber, possiblement pel seu caràcter colonitzador” explica Yasmin Piñuela, primera autora de l’article i investigadora del CTFC.
La conclusió principal de l’estudi és que l’estructura de les comunitats fúngiques associades als ecosistemes on coexisteixen la tòfona negra i la tòfona d’estiu està influenciada principalment per l’hàbitat, més que pel clima o el tipus d’arbre hoste. Això ressalta la importància de considerar l’estat de successió ecològica dels ecosistemes en futurs estudis de comunitat fúngica associats a tofoneres.
L’estudi s’ha dut a terme en el marc del projecte Black Dynamite, amb la participació del CTFC, la Universitad de Lleida, la JRU CTFC-Agrotecnio-A prop, la Swedish University of Agricultural Sciences, el Swiss Federal Research Institute (WSL), la University of Cambridge, el Czech Globe Research Institute CAS and Masaryk University Brno, el European Mycological Institute (EMI), i el Centre de Recerca i Tecnologia Agroalimentària d’Aragó (CITA).
Més informació:
Piñuela, Y., Alday, J. G., Oliach, D., et. al. Habitat is more important than climate for structuring soil fungal communities associated in truffle sites. Fungal Biology (2024) https://doi.org/10.1016/j.funbio.2024.02.006
Last modified: 23 octubre 2024
