Els resultats d’un estudi publicat recentment apunten que el verd urbà és més beneficiós per a les dones pel que fa a la possibilitat de patir ictus i en relació als factors de risc cardiovascular, mentre que els homes queden més protegits de les malalties cardiovasculars
Un grup d’investigadors del CTFC, l’ICTA-UAB, el departament de Geografia de la UAB i l’hospital Mount Sinai de Nova York han revisat articles que estudien la relació entre la salut cardiometabòlica i el verd urbà amb una visió centrada en les diferències de gènere i sexe associades
L’estudi, que s’acaba de publicar al Journal of Urban Health avalua les diferències en quant a sexe i gènere en la relació entre el verd urbà i la salut cardiometabòlica a través d’una revisió bibliogràfica.
Els resultats suggereixen que el verd urbà protegeix contra els factors de risc cardiovascular, algunes malalties i la mortalitat. Quan es valoren les conclusions per sexe i gènere, els resultats apunten que el verd urbà és més beneficiós per a les dones pel que fa al risc de patir ictus i sobre els factors de risc cardiovascular, però no a la hipertensió i a l’acumulació de lípids. D’altra banda, els homes estan més protegits pel que fa a les malalties cardiovasculars.
Segons Marta Fernández, investigadora de l’ICTA-UAB i autora principal de l’article, “existeixen diferents explicacions, principalment relacionades amb el temps que es passa als espais verds i com es passa aquest temps. Per exemple, les dones hi interactuen més, ja que hi passen més estona mentre tenen cura dels infants”. Per tant, poder disposar d’espais verds sembla especialment important per a la salut de les dones.
Paral·lelament, els autors han indicat que la manca d’especificitat de l’ús dels espais verds urbans (com ara disposar d’espais destinats a diferents esports) és el que fa que els homes estiguin desmotivats per utilitzar-los i fer-hi activitat física. Als homes els agrada més participar en activitats organitzades, com ara jugar a futbol, mentre que les dones prefereixen caminar, córrer, ballar o fer esport.
Aquestes diferències de gènere es poden veure, fins i tot, durant la infància i l’adolescència. En el cas dels infants, els autors i les autores han assenyalat el gènere com a possible determinant, ja que els nois tenen més independència per moure’s lliurement, cosa que els permet ser més actius físicament. Això es deu al fet que les famílies adopten comportaments de gènere, pel que fa a la seguretat.
Roser Maneja, directora adjunta de recerca del CTFC i coautora de l’article, comenta que “la planificació dels espais verds hauria d’integrar una perspectiva de gènere. Els espais verds urbans han de ser espais segurs i acollidors, on les dones i les nenes hi puguin accedir sense por, aprensió o malestar. A més, les dones han de tenir la possibilitat de fer-hi activitat física”. Alguns autors han suggerit poder tenir guarderies als parcs perquè les famílies puguin fer exercici, mentre tenen cura dels seus fills petits. També calen activitats programades i supervisades per a les adolescents i nenes, de manera que les famílies els permetin participar en activitats a l’aire lliure.
Per tant, les futures investigacions haurien d’examinar el sexe i el gènere quan es relacionen amb el verd urbà i la salut, i tenir en compte el col·lectiu de persones que no s’ajusten a la binaritat.
Més informació:
Fernández Núñez, MB., Campos Suzman, L., Maneja, R., Bach, A.; Marquet, O.; Anguelovski, I.; Knobel, P. The Differences by Sex and Gender in the Relationship Between Urban Greenness and Cardiometabolic Health: A Systematic Review. Journal of Urban Health (2022). https://doi.org/10.1007/s11524-022-00685-9
Last modified: 18 octubre 2022
