Els resultats indiquen que els factors que afavoreixen la regeneració del pi blanc no sempre coincideixen amb els que impulsen la recuperació del matollar i d’altres espècies llenyoses.
Un nou estudi científic revela que els boscos de pi blanc (Pinus halepensis) de la Ribera d’Ebre s’han regenerat bé després del gran incendi de Torre de l’Espanyol del 2019, que va cremar 5.000 hectàrees. La recerca, publicada a la revista Journal of Vegetation Science, conclou que la regeneració natural d’aquests boscos mediterranis depèn sobretot de la topografia i de la cobertura prèvia del bosc, i obre noves preguntes sobre els efectes del canvi climàtic en la seva resiliència.
L’estudi, s’ha dut a terme en el marc del grup de recerca de Funcionament i Dinàmica del Bosc del programa de Gestió Forestal Multifuncional del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), liderat per Lluís Coll, professor de la Universitat de Lleida i investigador de la Unitat de Recerca Mixta CTFC-AGROTECNIO. Dos anys després de l’incendi, l’equip va quantificar el nombre de plançons de pi blanc i va inventariar totes les espècies llenyoses presents en 72 parcel·les experimentals de 10×10 metres distribuïdes dins del perímetre afectat pel foc. A més, també es van avaluar factors com la severitat del foc, l’orientació del terreny o les trajectòries dels usos històrics del sòl.
Els resultats mostren que la regeneració del pi blanc és més elevada a les obagues, en pendents suaus i en zones on abans de l’incendi hi havia una major densitat d’arbres. En canvi, la cobertura d’arbusts i matollar —que també juga un paper clau en la recuperació ecològica del bosc— és superior a les solanes i es veu més afectada per la severitat del foc i els usos històrics del sòl. Això posa de manifest que els factors que expliquen la regeneració del pi blanc no són els mateixos que condicionen la recuperació d’altres espècies llenyoses.
Segons Mara Paneghel (doctoranda en el marc d’un contracte Marie Curie Iberus Talent) i Judith Solé (estudiant de màster i responsable del treball de camp), primeres autores de l’article “els resultats confirmen la bona capacitat del pi blanc per establir-se després d’un incendi, però també mostren densitats de regenerat inferiors era respecte a les que eren habituals històricament”. Aquesta variabilitat podria estar vinculada a l’impacte del canvi climàtic, amb sequeres més freqüents i condicions més extremes, que dificulten l’establiment de plàntules.
Malgrat això, els investigadors remarquen que la regeneració ha estat prou bona per a descartar, a nivell general, la necessitat de dur a terme actuacions de restauració. “El treball aporta eines útils per als gestors forestals: permet identificar les zones on la regeneració pot ser més complicada en el cas de futurs incendis, i per tant, on caldria una atenció especial,” destaca Coll.
Malgrat que els resultats aporten una mirada esperançadora sobre la notable capacitat de regeneració dels boscos mediterranis (i en particular els de pi blanc), també adverteixen que aquesta resiliència no és infinita i que caldrà estudiar amb més detall fins a quin punt el canvi climàtic pot estar reduint la densitat i la capacitat de recuperació d’aquests ecosistemes clau.
L’article forma part de la tesi doctoral de Paneghel i s’emmarca dins el projecte VULNIFOR, finançat per l’Agencia Española de Investigación (MICINN), i del grup de recerca ADAPTAFOR (Universitat de Lleida i JRU CTFC-AGROTECNIO).
Més informació: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/jvs.70062
Last modified: 3 setembre 2025
