Un grup de més de 30 científics europeus – entre ells dos del CTFC – ha posat en evidència els errors inclosos en un estudi publicat recentment a la revista Nature, on es sobrevalorava la tala forestal a Europa en base a unes imatges de satèl·lit.
Les dades errònies suposaven qüestionar el desenvolupament de la bioeconomia a Europa.
Aquest estudi valora en un 6% l’increment de la tala forestal a Europa, mentre que l’anterior la quantificava en un 69%
Un grup de més de 30 científics europeus – entre ells dos investigadors del CTFC – ha posat en evidència els errors inclosos en un estudi publicat recentment a la revista Nature, a on es sobrevalorava la tala forestal a Europa en base a unes imatges de satèl·lit. Les dades errònies suposaven qüestionar el desenvolupament de la bioeconomia a Europa.
Els autors de l’estudi original comparaven estimacions de desforestació a Europa abans de l’any 2015 enfront dels seus càlculs a partir del 2016, valorant un augment en les tales a Europa del 49% en àrea forestal i del 69% en càlculs de biomassa total. L’estudi original i l’editorial número 583 de la revista Nature posaven el focus en l’increment de les activitats integrades en la bioeconomia, com per exemple, l’ús de la biomassa per a ús energètic, i en general en l’expansió dels mercats fusters a Europa.
El Dr. Marc Palahí, director de l’Institut Forestal Europeu, que ha liderat la resposta explica que “hem replicat els resultats de l’estudi i els hem enviat a analitzar a més de 30 científics de 13 països diferents. No hi ha evidències que demostrin les tendències d’increment en les tales publicades en aquest article, i molt menys en les causes que els autors associen a aquest augment”. El Dr. Palahí assenyala que “hem detectat inconsistències en les sèries temporals d’imatges de satèl·lit que invaliden els càlculs emprats en aquell estudi, i hem identificat causes naturals de desforestació o defoliació que els autors atribuïen erròniament a l’extracció industrial de la fusta”.
Atribució de la desforestació per causes naturals a la indústria de la fusta
Un gran error que es va trobar era la atribució de la desforestació a la demanda de la indústria forestal quan estava relacionada amb raons naturals. Gràcies a la col·laboració d’administracions com el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern espanyol, es va veure que moltes d’aquestes zones que s’atribuïen a tales en realitat eren àrees afectades per caigudes d’arbres provocades pel vent, incendis, i principalment degudes a danys produïts per insectes.
Un bon exemple són les àmplies àrees afectades per la processionària del pi que es van identificar a Catalunya i Aragó, i que van poder corroborar els Drs. Antoni Trasobares i José Ramon González, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, en contrastar els resultats de l’article publicat a Nature amb la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Agricultura de la Generalitat.
Els autors afirmen que “aquests resultats confirmen que aquests desastres naturals accelerats pel canvi climàtic que estan afectant la salut dels nostres boscos estan tenint un paper sense precedents a Europa, ja que en els últims anys la seva incidència ha augmentat enormement per tot el continent”. Afegeixen que “necessitem un esforç col·lectiu, involucrant diferents fonts de dades provinents de diversos països i disciplines dispars, per poder comprendre millor els efectes del canvi climàtic, els desastres naturals, i l’induït per la mateixa gestió forestal en els boscos”. Aquesta informació i el seu ús adequat són crucials per desenvolupar una anàlisi holística amb estratègies forestals basades en evidències científiques. “Només així podrem assegurar-nos que els boscos europeus continuïn sent un embornal important d’absorció de carboni i proveint molts altres serveis com a ecosistema, mantenint la biodiversitat i ajudant a desenvolupar una bioeconomia circular emergent que deixi de dependre dels combustibles fòssils “, destaquen.
Errors en la metodologia
Els autors de la rèplica opinen que els càlculs realitzats en l’estudi de Nature no concorden ni amb estadístiques nacionals, ni observacions de camp, ni amb dades d’inventaris forestals. Les seves anàlisis van demostrar que les dades de satèl·lit utilitzats no són vàlides per fer la comparativa en els períodes que es van contrastar, pel fet que el llançament de nous satèl·lits ha incrementat la capacitat de detecció d’àrees desforestades. Les recomanacions d’aquest grup interdisciplinari de científics passen per un ús més prudent i rigorós de la informació detectada per satèl·lits, evitant treure conclusions precipitades.
Els autors de l’estudi original de Nature van emprar dades espacials de desforestació calculats per la Universitat de Maryland. Un altre dels autors que ha liderat la rèplica a aquest estudi, el Dr. Rubén Valbuena, de la Universitat de Bangor al Regne Unit, afirma que “com que els mètodes de detecció per satèl·lit han millorat al llarg dels anys recents, no és possible fer comparacions consistents dels anys comparats “.
Els autors de la rèplica han obtingut confirmacions dels seus col·legues a la Universitat de Maryland que el seu producte de detecció de l’àrea de desforestació no pot encara utilitzar-se per a comparacions com les fetes en aquest estudi de Nature, ja que encara cal acabar treballs de calibratge que corregeixin les diferències entre la capacitat de detecció d’anys anteriors amb els actuals.
El Dr. Valbuena destaca que “és de vital importància comprendre com el canvi climàtic, els desastres naturals, o les decisions en matèria de gestió forestal afecten els boscos a Europa, i els mètodes per satèl·lit són una ajuda imprescindible per fer-ho”. És clar que aquests mètodes de teledetecció ens poden ajudar a comprendre els patrons espacials d’ús del sòl i són un gran complement auxiliar d’altres fonts d’informació, però cal tenir molta cura en com es fan servir, subratlla. Les dades d’informació satel·litària “només poden emprar-se sota estrictes protocols estadístics que valorin els seus errors, i aquest no va ser el cas en l’article de Nature”.
És un fet que les estadístiques nacionals mostren un augment de l’extracció de fusta dels boscos durant els esmentats anys, però ho han fet en un ordre de magnitud considerablement més baix, i no necessàriament lligat a el desenvolupament de la bioeconomia a Europa.
Els autors de la rèplica van estimar que l’augment en les tales a Europa és del 6%, i no del 69%, com s’apuntava a l’article de Nature. Aquest augment es deu principalment a la recuperació econòmica i a l’augment dels preus després de la recessió 2008-2012. L’estudi de Nature no va tenir en compte aquestes tendències en l’economia mundial, atribuint l’augment únicament a les noves polítiques europees que afavoreixen el desenvolupament de la bioeconomia circular.
Més informació:
Palahí M. & Valbuena R. (shared first authorship), Senf C., Acil N., Pugh T.A.M., Sadler J., Seidl R., Potapov P., Gardiner B., Hetemäki L., Chirici G., Francini S., Hlásny T., Lerink B.J.W., Olsson H., González-Olabarria J.R., Ascoli D., Asikainen A., Bauhus J., Berndes G., Donis J., Fridman J., Hanewinkel M., Jactel H., Lindner M., Marchetti M., Marušák R., Sheil D., Tomé M., Trasobares A., Verkerk P.J., Korhonen M. & Nabuurs G.J. Concerns about reported harvests in European forests. Nature 592, E15–E17 (2021). https://doi.org/10.1038/s41586-021-03292-x
Referència a l’article que es replica: Ceccherini, G., Duveiller, G., Grassi, G. et al. Abrupt increase in harvested forest area over Europe after 2015. Nature 583, 72-77 (2020). https://doi.org/10.1038/s41586-020-2438-y
Last modified: 1 maig 2021
