BLOGNEWS

FIRE-RES es reuneix a Bordeus per tres dies d’innovació en prevenció i gestió d’incendis forestals

15 octubre 2024

Durant tres dies el projecte FIRE-RES, coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), va reunir els principals grups d’interès de Bordeus i Mimizan per debatre solucions innovadores vers la gestió dels incendis forestals. Des de les tecnologies d’avantguarda fins a la gestió sostenible del paisatge, la trobada va fomentar la col·laboració en diversos sectors. Alguns temes centrals van sorgir de manera transversal al llarg de les discussions.

Finançament de paisatges resilients

Un tema cabdal va ser la creació de mecanismes financers que donin suport a llarg termini a la resiliència enfront dels incendis forestals. El Servei Gironde de Foc i Salvament va compartir idees sobre el finançament dels serveis d’extinció d’incendis, mentre que el Centre Nacional de la Propietat Forestal (CNPF) va destacar iniciatives de reforestació com “França 2030” i el sistema “Label Bas Carbone”, implantats a la regió de Landes després dels incendis de 2022.

També es van presentar models de finançament innovadors, com l’assegurança paramètrica forestal de Groupama, que utilitza dades per satèl·lit per l’avaluació dels danys. Els debats es van centrar en les obligacions de reforestació i en la necessitat d’associacions publicoprivades. Joan Cabezas, CEO de Nactiva-Palladium, va destacar que els paisatges poden servir com a unitats d’inversió, amb transformacions lentes que impulsen la mitigació del risc. Iniciatives com Blue Forest’s conservation finance i Forest Resilience Bonds, introduïdes per Tessa Maurer, van ser subratllades pel seu paper en la mobilització de capital privat per finançar la restauració forestal, destacant la importància del compromís de les parts interessades.

Innovació i tecnologia en la gestió d’incendis forestals

La tecnologia va ser un focus central de la reunió, mostrant els avenços en la prevenció i el control d’incendis forestals. Eines com els drons, LIDAR i el mapatge basat en GIS prometen millorar la presa de decisions en temps real i el monitoratge del paisatge. Els participants van explorar els últims avenços de les Accions Innovadores (IA) del projecte FIRE-RES, incloent-hi l’ús de dades per satèl·lit per al mapatge de combustible a les zones d’interfície salvatge-urbana (WUI), la IA per a la classificació de la vegetació i les simulacions per predir el comportament del foc i avaluar la relació cost-efectivitat de les tècniques de gestió del combustible. Les demostracions de camp als boscos de Landes van destacar el paper de LIDAR en el mapatge de capes de combustible, i també es van mostrar innovacions com els materials de construcció resistents al foc.

Més enllà de la tecnologia, les innovacions recents en la gestió d’incendis estan abordant incentius econòmics, marcs de polítiques, estratègies de comunicació i altres eines. La IA 2.4 va introduir un marc de planificació d’escenaris per a la gestió de grans paisatges, i la IA 3.2 va provar un programa d’incentius a Catalunya per animar els propietaris de terres a reduir els riscos d’incendis forestals de manera col·lectiva. També es va parlar d’un model d’assegurança paramètrica per als boscos de propietat privada de Catalunya, que proporciona xarxes de seguretat financera per als propietaris de terres no assegurats. En el front de la política, IA 4.5 està treballant cap a un marc més coherent a escala de la UE per a la gestió integrada del risc d’incendis forestals, mentre que IA 4.8 se centra a millorar la comunicació en temps real amb els ciutadans durant els esdeveniments d’incendis forestals.

Gestió Forestal sostenible i prevenció d’incendis forestals: lliçons de Nouvelle-Aquitaine

La regió amfitriona, Nouvelle-Aquitaine, va proporcionar lliçons importants sobre l’adaptació als riscos d’incendis forestals. François Gros, inspector general de la Préfecture de Région Nouvelle-Aquitaine, va esbossar l’enfocament estratègic de la regió en la transversalitat, la consciència compartida i l’anticipació. La regió prioritza la prevenció equipant boscos i gestionant paisatges per limitar danys del foc. Els propietaris forestals locals i els socis de restauració juguen un paper clau en aquests esforços.

No obstant això, els incendis forestals de 2022 a Landes de Gascogne van ser un dur recordatori de la vulnerabilitat paisatgística, amb incendis que es van estendre ràpidament per milers d’hectàrees. Aquesta experiència va portar els líders locals a millorar l’anticipació i les estratègies de resposta, especialment en àrees d’interfície urbano-forestal. El coronel Duverger (Landes SDIS) i Marc Vermeulen (Gironde SDIS) van compartir idees sobre els reptes als quals es van enfrontar durant els incendis de 2022. El model forestal cooperatiu de la regió, popular entre els propietaris privats, va ser destacat pel seu paper en el manteniment de la gestió forestal efectiva, mentre que la serradora local FP Bois va il·lustrar com les cooperatives gestionen els boscos privats de manera rendible i sostenible. No obstant això, encara queden reptes, com fer complir el control del combustible al voltant de les llars i equilibrar l’augment dels projectes d’energia solar amb la sostenibilitat forestal a llarg termini.

Els participants també van participar en simulacions pràctiques d’eines de prevenció d’incendis, realitzades per serveis de bombers i rescat de diversos departaments francesos. Les contribucions dels investigadors de l’INRAE, el personal del Centre Nacional de la Propietat Forestal CNPF i l’associació regional de defensa forestal DFCI van complementar aquestes experiències pràctiques.

En general, la reunió del projecte FIRE-RES va ser l’oportunitat perfecta per fer balanç de tots els avenços aconseguits fins ara i marcar l’escenari per a l’any entrant. Les idees de tots els ponents i participants van demostrar que abordar els riscos d’incendis forestals requereix un enfocament polièdric. Des de models de finançament i innovacions tecnològiques fins a governança adaptativa i excel·lència operativa, el camí cap als paisatges resilients rau en la col·laboració.

Last modified: 15 octubre 2024