Autora: Carmen Rodríguez
Foto: Projecte SIMRA
La innovació social és a tot arreu. A Google surten 1.320 M de resultats. A Google Scholar la cerca supera els 3.700.000. I si mirem a Google Trends, trobem que l’interès en el terme ha crescut des de 2004.
En el meu cas, la sensació que “la innovació social és a tot arreu” és més gran pel fet que els últims tres anys gran part de la meva investigació ha girat al voltant d’aquest concepte. He estat la responsable del cas d’estudi català dins del projecte europeu SIMRA, que busca avançar en el coneixement de la innovació social en zones rurals a Europa. En aquest context, he tingut l’oportunitat de debatre sobre la definició d’innovació social amb companys de moltes disciplines diferents, provinents d’àrees de coneixement molt diverses. No obstant això, poques vegades he explicat què és la innovació social fora d’aquests cercles especialitzats, ni he tractat d’escriure un post sobre això.
És probable que qui ja està familiaritzats amb el terme no estigui d’acord amb la definició que en faré. I qui cregui que exagero, faré una breu referència a un article publicat per investigadors del CSIC i la Universitat Politècnica de València titulat “Shaken, but not stirred: Sixty years of defining social innovation” (Edwards-Schachter and Wallace, 2017). Els autors presenten els resultats d’una revisió bibliogràfica sobre el terme “innovació social”, i van trobar fins a 252 definicions diferents.
Davant d’aquesta xifra, espero que resulti més senzill entendre per què estic tan segura que gairebé qualsevol explicació que pugui donar sobre què és la innovació social podria ser fàcilment refutada.
Malgrat tot, crec que val la pena fer l’esforç d’explicar què és la innovació social, per diverses raons. La primera i més important, és perquè tinc el ferm convenciment que totes aquelles persones que treballen en l’àmbit de la innovació social, a nivell polític, acadèmic o pràctic, estan realment compromeses en trobar solucions per als problemes socials als quals ens enfrontem. Quines haurien de ser aquestes solucions, o quin camí hauríem de seguir per trobar-les, és una altra història completament diferent. De moment, el meu objectiu és més humil: vull explicar què és la innovació social, i per què és important.
Un dels exemples més citats per mostrar la importància de la innovació social és l’”Oficina per a la Innovació Social i la Participació Ciutadana” creada per l’Administració Obama el 2009. El seu objectiu era millorar l’eficiència i l’eficàcia dels recursos destinats a avançar en prioritats essencials com l’educació, la salut o l’ocupació, tant en l’esfera pública com en la privada. L’enfocament que seguien estava molt orientat a objectius; “Find what Works” (trobar el què funciona) and “Fund what Works” (finançar el què funciona), i deixar de finançar allò que no aconsegueix el que es proposa. Per a ells, la definició exacta de què és i què no és innovació social no és tan important com el fet de si la iniciativa en qüestió resol realment un problema social o no. Si aconsegueix els seus objectius i funciona, se li dóna suport. Si no, aquest suport es retira fins a trobar una alternativa millor.
En investigació, però, l’enfocament no sol ser tan directe. Les discussions sobre la definició d’innovació social són encara molt rellevants a nivell teòric. Mentre que alguns sectors consideren que les innovacions socials no comporten (ni haurien de fer-ho) un benefici econòmic, altres entenen que la innovació social és gairebé equivalent a l’emprenedoria social.
Atès que descriure els diferents corrents de pensament portaria massa temps, i dubto que ajudés a comprendre millor el que significa innovació social, faré una de les coses que he après durant el meu temps en el món de la recerca: explicaré què entenc com a innovació social, recolzant-me en cites i referències d’altres investigadors.
SIMRA és un projecte H2020 finançat per la UE, i format per 24 socis. L’objectiu principal és avançar en el coneixement de la innovació social en àrees rurals. Per això, una de les primeres coses que vam haver de fer era posar-nos d’acord en què era per a nosaltres la innovació social. Ens va portar molta feina i llargues (però interessants!) discussions, fins que vam aconseguir acordar una definició conjunta. Finalment, el projecte SIMRA va decidir definir innovació social com “la reconfiguració de pràctiques socials, en resposta a desafiaments socials, que busca millorar el benestar de la societat, i que necessàriament inclou la implicació d’actors de la societat civil” (Polman et al. , 2017).
Aquesta definició destaca l’element diferencial que té la innovació social sobre la innovació en general. Mentre que aquesta última pot estar limitada a la iniciativa presa per una sola persona, una innovació social implica la interacció entre diferents actors, i busca solucionar problemes que afecten a una comunitat, i no només a l’individu. Per exemple, un petit negoci que s’estableix per vendre productes agrícoles locals no constituiria, en principi, una innovació social (tot i que podria produir efectes positius en el territori on s’estableix). No obstant això, si aquest negoci s’estableix en forma de cooperativa, connectant a col·lectius que abans no es relacionaven entre ells, llavors sí que ho consideraríem una innovació social. Existeixen també altres diferències importants entre la innovació social i altres tipus d’innovació, com la tecnològica. Una de les més importants és que en la innovació social, el procés (reconfiguració de les pràctiques socials, incloent la implicació de la societat civil) és tant o més important que el resultat final (millora del benestar social).
És estrany escoltar històries sobre innovacions socials “fallides”. Això tampoc no ens hauria de sorprendre: qui vol presentar històries de fracassos? A més, és difícil imaginar-se què ha de passar per considerar una innovació social una iniciativa “fallida”. La considerem un fracàs quan no aconsegueix els objectius que es va marcar?
Els processos d’innovació social gairebé mai són lineals, i l’aprenentatge col·lectiu i la construcció conjunta de solucions són clau en el desenvolupament d’aquests processos. Per tant, hem de tenir en compte que gairebé amb total seguretat, apareixeran interaccions i bucles de retroalimentació que modificaran el curs dels esdeveniments. Els actors implicats canviaran, s’adquiriran nous coneixements, que potencialment poden modificar els objectius i / o l’estratègia a seguir, que a la vegada pot impactar sobre els actors que segueixen o no relacionats amb la iniciativa. Tot això pot provocar canvis substancials en el desenvolupament de la innovació social. També pot passar que l’interès i / o motivació dels actors interessats desaparegui, i per tant, que la iniciativa desaparegui també. No obstant això, anomenar “fracàs” a una innovació social podria portar a engany, i un menyspreu a l’impacte real que aquestes iniciatives tenen sobre el territori. El mateix procés d’implementació pot ser un catalitzador de canvis a nivell sociopolític, de millora de la governança i / o apoderament de la societat civil. Fins i tot una innovació social “fallida” pot resultar un augment en la participació ciutadana, en la protecció dels drets civils, o una major consciència al voltant d’un problema social en particular (Moulaert et al., 2013; Polman et al., 2017).
Aquesta doble visió de la innovació social reconeix totes aquestes iniciatives que, bé com a conseqüència d’un procés de reconfiguració, bé com a conseqüència de les seves activitats, han empoderat a la gent i enfortit el teixit social. Iniciatives que han portat millores sociopolítiques per les seves comunitats, contribuint a alleujar la pobresa, o a millorar l’aprofitament dels nostres limitats recursos naturals.
Per saber més sobre aquestes iniciatives, el projecte SIMRA ha desenvolupat una base de dades en la qual qualsevol persona interessada pot consultar exemples d’innovació social en zones rurals a tot Europa i la conca mediterrània. Aquesta base de dades posa en relleu les múltiples formes en què la innovació social es manifesta en la pràctica.
Si coneix alguna iniciativa que pugui ser una innovació social, pot completar aquest formulari, perquè l’equip de SIMRA el revisi i l’inclogui la la base de dades, si s’escau.
Last modified: 14 febrer 2020
