L’estudi, publicat en la revista Bird Conservation International, adverteix que la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems a causa del canvi climàtic representen una amenaça per a la diversitat biològica
Un estudi liderat per la Universitat d’Alacant (UA), en què ha participat el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i publicat en la revista Bird Conservation International alerta del descens de més d’un 66% de la població de l’alosa becuda (Chersophilus duponti) després de la borrasca Filomena. Aquest fenomen meteorològic va ser la tempesta de neu més gran que ha succeït a l’Estat espanyol els últims 50 anys i, a més, va ser precedida per una setmana de fred extrem que va deixar temperatures al voltant dels –5 °C i –15 °C en les zones afectades i registres inferiors als –33 °C en algunes localitats. L’alosa becuda ha sigut catalogada recentment a Espanya com a espècie en perill d’extinció.
Com assenyala Cristian Pérez-Granados, autor principal de l’article i investigador distingit Beatriz Galindo del Departament d’Ecologia de la UA, «l’objectiu d’aquest estudi ha sigut ampliar el coneixement científic sobre l’impacte dels fenòmens meteorològics extrems, com el que vam viure el mes de gener passat del 2021 a l’Estat espanyol amb la borrasca Filomena, en la dinàmica poblacional de la fauna en perill, ja que aquests esdeveniments poden representar una amenaça general per a la diversitat». En aquest sentit, cal ser conscients que la freqüència i la intensitat d’aquests fenòmens meteorològics extrems poden augmentar en moltes regions en les pròximes dècades a causa del canvi climàtic. «En aquest treball utilitzem l’alosa becuda com a model d’estudi, ja que és una espècie amb seguiment anual en diverses localitats i és una espècie resident, amenaçada i amb una selecció d’hàbitat molt especialitzada», afegeix.
Els investigadors han analitzat els canvis en l’abundància d’alosa becuda abans i després de la Filomena en 14 poblacions de les províncies de Sòria, Lleida, Múrcia, Burgos, Segòvia i València. Segons els resultats obtinguts, durant el període de control, entre 2017 i 2020, l’espècie va patir un declivi anual global del 19,4% per a les 14 poblacions mostrejades. No obstant això, el declivi mitjà després de la borrasca Filomena va ser del 66,5% per a set poblacions monitorades tant l’any anterior com el posterior a Filomena, és a dir, en el període de 2020 i 2021.
«En el transcurs de la borrasca, la neu va cobrir el sòl durant més de deu dies en el centre i l’est d’Espanya, la qual cosa unida a la posterior onada de fred extrem podria haver reduït la capacitat de l’espècie per a trobar recursos alimentaris i per a termoregular adequadament, i obligar-la a fer desplaçaments de llarga distància o ocupar zones de baixa qualitat», detalla l’investigador Gerard Bota, responsable del Grup de Biologia de la Conservació del CTFC i també autor de l’article. «Aquests desplaçaments poden augmentar el risc de mortalitat dels individus en dispersió i, per tant, afectar dràsticament la dinàmica poblacional i la conservació de l’espècie», assenyala.
Encara que presos amb la deguda prudència, els resultats d’aquest treball podrien ser representatius de l’impacte que els esdeveniments climàtics extrems poden tenir en els ocells amenaçats a causa de l’escàs nombre d’estudis que han avaluat l’impacte d’aquesta mena de fenòmens en la fauna. «Els nostres resultats també poden ser útils per a futurs estudis, amb aquesta espècie o d’altres semblants, dirigits a comprendre l’impacte dels esdeveniments estocàstics en la dinàmica poblacional de les espècies com, per exemple, les anàlisis de viabilitat poblacional o projeccions de canvi climàtic, a millorar el coneixement actual sobre el paper que els fenòmens catastròfics poden tenir en la dinàmica d’una població a curt termini», conclou Juan Traba, de la Universitat Autònoma de Madrid, autor del treball i redactor de l’estratègia nacional de conservació de l’espècie.
Aconseguir protegir les espècies de futurs esdeveniments climàtics extrems no és senzill, però «augmentar la connectivitat entre les poblacions existents, protegir zones d’hàbitat amb vegetació potencial que pugui ocupar l’espècie com a refugi mentre duren aquests esdeveniments i tractar d’augmentar tant la grandària de les zones ocupades, la qualitat de l’hàbitat, com la grandària de les poblacions podrien afavorir la persistència de les poblacions i augmentar les probabilitats de futures recolonitzacions», finalitza l’investigador de la UA Cristian Pérez-Granados.
L’equip de treball de l’article compta amb una dotzena d’investigadors de diversos centres com el Departament d’Ecologia i l’Institut Multidisciplinari per a l’Estudi del Medi Ramon Margalef (IMEM) de la Universitat d’Alacant, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i el Grup d’Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Més informació:
Pérez-Granados, C., Bota, G., Gómez-Catasús, J., Pla, M., Barrero, A., Sáez-Gómez, P., . . . Traba, J. (2023). Short-term impact of an extreme weather event on the threatened Dupont’s Lark Chersophilus duponti. Bird Conservation International. DOI: 10.1017/S0959270923000035
Last modified: 21 juny 2023
