Què ens poden dir els diferents tipus de fulles sobre els nostres boscos
Conèixer la quantitat de carboni que emmagatzemen els arbres frondosos de fulla perenne comparat amb el seu escàs número posa de manifest que val la pena protegir-los
Fins a un terç de les zones boscoses de la Terra poden experimentar estrès associat a canvis climàtics a finals de segle
La Terra acull la sorprenent xifra de tres bilions d’arbres, és a dir, uns 422 arbres per ésser humà. La investigació que va donar lloc a aquest mapa va revelar molt sobre on hi havia més densitat arbòria o quants arbres s’han perdut des de l’inici de la civilització humana moderna. Però no permetia saber realment de quins tipus d’arbres es componen aquests tres bilions. Ara, un equip d’investigadors entre els quals hi ha Sergio de Miguel, Cap del Grup de Recerca Global sobre Ecosistemes Forestals del Centre de Ciència i Tecnologia Forestals de Catalunya (CTFC), de la Unitat Mixta d’Investigació CTFC-AGROTECNIO-CERCA, i professor de la Universitat de Lleida, liderat pel laboratori Crowther de l’ETH de Zuric, es va proposar conèixer l’abundància dels diferents tipus d’arbres, enfocant-se en les dades de les fulles en lloc d’en les dades de densitat arbòria.
Hi ha una coneguda simulació del cicle del carboni realitzada per la NASA que visualitza com varien les concentracions de CO₂ a l’atmosfera al llarg de l’any. Als mesos d’hivern, les altes concentracions de CO₂ acoloreixen el mapa de vermell, però a mesura que avança l’estiu, es van esvaint per una senzilla raó: l’aparició de fulles als arbres. A través de processos com la fotosíntesi, la transpiració, la respiració i la caiguda de fullaraca, les fulles són agents clau no només en el cicle del carboni, sinó també en el de l’aigua i els de nutrients dels ecosistemes forestals de tot el món.
Les fulles presenten una gran varietat de característiques (com la textura, el color o si els arbres se’n desprenen i quan), que reflecteixen adaptacions evolutives a les necessitats de les plantes i el seu entorn. La nova investigació, publicada a la revista Nature Plants, es va centrar en dos trets de les fulles: el comportament i la forma. El comportament de les fulles es refereix a si són caduques (la planta se’n desprèn durant les estacions desfavorables) o perennes. La forma de la fulla es refereix a la distinció entre plantes amb fulles aciculars o amples. En combinació, aquests dos trets donen com a resultat quatre tipus de fulla amb què es poden classificar els arbres del món: caducifolis de fulla acicular i perennifolis de fulla acicular, i frondoses de fulla caduca i frondoses de fulla perenne.
L’anàlisi, la primera a comptar i cartografiar globalment els tipus de fulla, mostra que els arbres de fulla acicular perennifolis constitueixen el nombre més gran d’arbres del món, amb un 38%. Les densitats més grans d’aquest tipus d’arbres es troben a les regions boreals i subàrtiques. En segon i tercer lloc se situen les frondoses perennifòlies, amb un 29%, i les frondoses caducifòlies, amb un 27%. Finalment, els arbres amb acícules de fulla caduca constitueixen, amb un 5%, el nombre més baix d’arbres de la Terra.
No obstant això, la distribució de l’abundància dels diferents tipus de fulla resulta més interessant si es compara amb la quantitat de biomassa forestal aèria emmagatzemada a cadascun. Les investigacions mostren que els arbres frondosos de fulla perenne són els que aporten més biomassa, amb un 54% (335,7 Gt C) de la biomassa forestal aèria mundial. Encara que hi ha molts més arbres de fulla acicular perenne que de fulla ampla, en comparació, els arbres de fulla acicular perenne només emmagatzemen el 21% (136,4 Gt C) de la biomassa forestal aèria mundial.
Aquests resultats arriben en un moment en què els boscos mundials estan rebent molta atenció. En els darrers anys, s’han dipositat moltes esperances als boscos com a aliats en els esforços per reduir les emissions de carboni. Conèixer quina quantitat de carboni són capaços d’emmagatzemar les espècies frondoses de fulla perenne tenint en compte el seu escàs nombre, posa de manifest la necessitat de protegir-les davant les amenaces del canvi global, com ara la desforestació, els grans incendis forestals i la pèrdua de biodiversitat – especialment a les regions tropicals, on hi ha moltes d’aquestes espècies.
El canvi climàtic suposarà una pressió addicional sobre els boscos de tot el món. Avaluant tres escenaris futurs d’emissions, l’equip de recerca va descobrir que és probable que fins a un terç de les zones boscoses de la Terra experimentin estrès associat a canvis climàtics a finals de segle, cosa que pot implicar que algunes regions no puguin continuar albergant arbres amb els mateixos tipus de fulla que avui.
Per contrarestar els riscos que comporta el canvi climàtic, caldrà reduir dràsticament les emissions de manera immediata, ja que la conservació i restauració dels boscos no són suficients per contrarestar els impactes del canvi global. Aquest tipus de recerca permet que les fulles ens deixin veure el bosc: millorant els futurs models del cicle global del carboni com orientant conservacionistes i gestors forestals perquè prenguin decisions de manera informada.
Més informació:
Ma, H., Crowther, T.W., Mo, L., …, De-Miguel, S. et al. (2023). The global biogeography of tree leaf form and habit. Nature Plants. https://doi.org/10.1038/s41477-023-01543-5
Last modified: 24 octubre 2023
