Andrea Duane comparteix les seves reflexions després de dos anys de recerca a Califòrnia, posant en valor el paper del foc i la implicació social en la gestió del paisatge.
L’Andrea Duane, investigadora associada al grup d’Ecologia espacial del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i l’Oscar Garcia , enginyer forestal de la Generalitat de Catalunya, comparteixen els aprenentatges de la seva estada de recerca a la Universitat de Califòrnia Davis (EE.UU.), en una xerrada al personal del centre. Una immersió en la gestió i ecologia del foc, la innovació tecnològica i la implicació ciutadana que ofereix claus per millorar la resiliència dels ecosistemes catalans. L’estada tenia com a objectiu investigar sobre els canvis en règim d’incendis a Califòrnia, però la similituds entre territoris també els va dur a analitzar la gestió dels seus boscos, per tal de recollir dades i descobrir estratègies que puguin ser rellevants per al context d’incendis a Catalunya.
Tant per Duane com per García, l’adaptació a aquest nou entorn ha suposat reptes en diferents esferes. En l’àmbit professional, els investigadors s’han hagut de moure en un sistema complex on intervenen múltiples agències federals i estatals amb competències específiques sobre la gestió dels boscos i la prevenció d-incendis. En la vessant personal, l’experiència ha vingut marcada pel repte de la logística familiar de viure a l’estranger; una realitat que ha requerit una coordinació constant per compaginar la recerca i les sortides a camp amb el dia a dia en una cultura diferent.
En descobrir els boscos de Califòrnia, els investigadors han observat paral·lelismes amb els de Catalunya, com la topografia complexa i el clima mediterrani, però amb una diferència d’escala temporal fonamental. Mentre que a Catalunya els humans han transformat el paisatge a gran escala des de fa mil·lennis, a Califòrnia, els humans hi eren presents, però va ser al 1850 – nomes fa 170 anys –, amb la febre de l’or, quan els paisatges van canviar radicalment. Aquesta transformació tan recent permet que encara es puguin trobar estructures forestals primàries amb arbres monumentals que assoleixen longevitats d’entre de 400, 500 o fins i tot 3000 anys. Es tracta d’un patrimoni biològic que ofereix una perspectiva única sobre les dinàmiques forestals del passat. Aquesta anàlisi històrica revela que, abans de l’arribada dels colonitzadors, els pobles indígenes de Califòrnia utilitzaven el foc de manera freqüent per gestionar el territori. Un cop es van imposar les polítiques de supressió total del foc, es va trencar aquest cicle equilibrat. Les conseqüències de la política de “foc zero” han estat l’actual acumulació crítica de biomassa i un canvi en l’estructura dels boscos que els fa extremadament vulnerables a incendis d’alta severitat, un escenari que guarda moltes similituds amb els efectes de l’abandonament rural a Catalunya.
Per mitigar aquests riscos, Duane i Garcia han desenvolupat part de la seva recerca en dissenyar nous mètodes de monitoratge, participant en projectes capdavanters com l’inventari de matollars més extens de l’estat, on han utilitzat imatges d’alta resolució LiDAR i intel·ligència artificial per tal de quantificar els estocs de carboni. Aquestes eines faciliten que les dades científiques arribin de manera robusta a les administracions i agències responsables de la presa de decisions, sobretot quan Califòrnia s’ha proposat ser una regió d’emissions 0 de cara al 2045.
Un dels aprenentatges més destacables per al context català és el model de “socialització del foc” a través de les Prescribed Burning Associations. En aquestes agrupacions, propietaris, veïns, membres tribals, gestors locals, estudiants, investigadors i altres membres s’organitzen per recuperar el foc com a eina de gestió sota supervisió tècnica, la qual cosa permet involucrar la comunitat en les tasques de prevenció reduint la càrrega de combustible i millorant els habitats. Aquest enfocament es presenta com un model a imitar a Catalunya, on la implicació del teixit social és fonamental per a la gestió del paisatge.
Aquesta estada ha transformat la visió dels investigadors sobre el foc i el paisatge. L’experiència a Davis subratlla la necessitat de canvis culturals i polítics que deixin de veure el foc només com una amenaça i l’entenguin com un element inherent dels ecosistemes mediterranis. Millorar la gestió dels boscos catalans requerirà una nova mirada que integri aspectes com la gestió del fum dels incendis i la necessitat d’una intervenció activa i coordinada per tal de garantir la salut pública i la dels nostres boscos.
Last modified: 25 febrer 2026
