La recerca aporta noves evidències científiques per millorar l’eficàcia dels guarets com a eina de conservació i l’ús de tecnologies de seguiment en la protecció d’espècies amenaçades en paisatges agrícoles mediterranis.
Natalia Revilla Martín ha defensat la seva tesi doctoral titulada «Avenços en la gestió de guarets i en l’ús de tecnologies de seguiment per a la conservació d’aus estepàries en zones agrícoles», a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona avui, 15 de juliol. El seu treball estudia el paper que poden jugar les pràctiques agrícoles i les noves tecnologies en la millora de l’estat de conservació d’espècies en declivi com el torlit o el sisó.
Els guarets, àrees de terra agrícola deixades temporalment sense cultivar, s’han convertit en una eina fonamental per a la conservació d’aus estepàries en zones com la Plana de Lleida, on s’ubica la zona d’estudi. Revilla Martín, del grup de Biologia de la Conservació del CTFC, ha analitzat com la localització dels guarets el context del paisatge influeixen en la presència d’aquestes espècies, concloent que els guarets més grans i amb millor visibilitat sobre els voltants són més favorables per a aquestes aus, tot i que altres factors agronòmics i paisatgístics també hi tenen un paper clau.
La recerca també va avaluar com afecta la gestió mecànica dels guarets a la comunitat d’artròpodes, una font d’aliment essencial per a moltes aus. Els resultats indiquen que una gestió de baixa intensitat (que eviti les actuacions durant l’època reproductora, prioritzi tallar la vegetació en lloc de llaurar o que mantingui franges sense tractar) pot a la vegada crear espais de cria per aquestes aus i millorar significativament la disponibilitat de recursos alimentaris i, per tant, la biodiversitat.
Una altra part rellevant de la tesi va ser l’ús de tecnologies com el GPS i l’accelerometria per estudiar el comportament i l’ús de l’hàbitat per part del torlit i el sisó comú. “Aquests sistemes van permetre identificar patrons d’ús de camps d’ametllers i oliveres per part del torlit, detectar diferències estacionals i sexuals en la sevaactivitat i quantificar comportaments com l’alimentació o el festeig en el cas del sisó, aportant una nova dimensió al coneixement ecològic d’aquestes espècies”, explica la investigadora.
Amb aquesta recerca, Revilla Martín subratlla la importància d’aplicar criteris científics i contextuals en la planificació de mesures agroambientals, especialment en el marc de la nova PAC europea, per garantir-ne l’eficàcia i la viabilitat a llarg termini. La tesi posa en relleu que no tots els guarets són iguals, i que una gestió ajustada pot marcar la diferència en la conservació de la biodiversitat agrícola.
Last modified: 15 juliol 2025
