Integrar els principis de la bioeconomia en la restauració de boscos tropicals pot oferir beneficis tant ambientals com econòmics.
Els investigadors destaquen el potencial dels sistemes agroforestals i la restauració d’espècies natives per a combatre els efectes del canvi global al mateix temps que proporcionen majors retorns financers que altres usos del sòl.
Un estudi recent, publicat en la revista científica Sustainability Science de l’editorial Springer-Nature, explora els reptes i oportunitats d’integrar els principis de la bioeconomia en la restauració a gran escala de boscos tropicals. Sergio de Miguel, responsable del grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i professor de la Universitat de Lleida, és autor de l’article titulat “Current Constraints to Reconcile Tropical Forest Restoration and Bioeconomy”, que presenta una anàlisi exhaustiva de com la tecnologia i la innovació poden fer que la restauració de boscos sigui més viable econòmicament, particularment en els tròpics.
La bioeconomia es refereix a l’ús de recursos biològics per a impulsar un desenvolupament econòmic, social i ambiental sostenible. La restauració de boscos, quan s’alinea amb els principis de la bioeconomia, pot crear noves oportunitats tant per a la recuperació ambiental com per al creixement econòmic. D’aquesta manera, l’equip de recerca liderat per de Miguel, va analitzar com l’ús de tecnologia i innovació podria fer viable la restauració forestal a gran escala. L’equip va estudiar exemples innovadors com la producció de fusta nativa, els productes forestals no fusters i productes biotècnics (com a compostos químics utilitzats en productes farmacèutics), així com serveis ecosistèmics intangibles com la captura de carboni, la protecció del sòl i la conservació de la biodiversitat.
“La restauració dels boscos és una de les estratègies més viables i efectives per a fer front al canvi global antropogènic”, afirma Pedro Krainovic, investigador postdoctoral a la Universitat de São Paulo (USP) i primer autor de l’article. “Quan la restauració forestal s’implementa amb espècies natives, promou múltiples externalitats positives, amb una alta capacitat d’impacte socioeconòmic, i encara millor, assegurant el subministrament d’aquestes externalitats a llarg termini”.
L’equip de recerca va presentar alguns exemples que quantifiquen financerament els beneficis dels projectes de restauració. En determinades parts de la Amazonia brasilera, els sistemes agroforestals poden ser més rendibles que els usos tradicionals del sòl com la ramaderia o el cultiu de soia, al mateix temps que ajuden a recuperar funcions ecosistèmiques en les àrees restaurades. En termes de comparacions de beneficis, una hectàrea de pastura genera entre 60$ i 120$ a l’any, mentre que el cultiu de soia enfronta altes fluctuacions, amb pics que oscil·len entre 104$ i 135$ (a vegades amb resultats negatius). D’altra banda, l’estudi va trobar dades que mostren que la recol·lecció de productes no fusters en sistemes agroforestals pot generar entre 300$ i 650$ per hectàrea anualment. Aquestes troballes subratllen el potencial de la restauració forestal per a oferir tant beneficis ecològics com econòmics.
Algunes de les polítiques públiques existents o suggerides pels autors per a fomentar la restauració forestal bioeconòmica inclouen: incentius fiscals i accés al crèdit; la implementació de segells de certificació per a productes procedents de gestió forestal sostenible; compromisos per a aconseguir objectius ecològics a més dels econòmics; i polítiques públiques per a promoure mercats de productes forestals procedents d’ecosistemes restaurats.
Els autors també van emfatitzar que advoquen per una restauració forestal que combini criteris bioeconòmics, socioeconòmics i ecològics. “Argumentem a favor de la restauració forestal bioeconòmica amb l’objectiu de ressaltar que, fins i tot amb la urgent necessitat d’afegir valor al bosc en peu, la biodiversitat i l’ús d’espècies natives són essencials. Tampoc podem oblidar la relació amb les persones que ocupen els territoris i la necessitat d’estímuls públics i privats”, afirma Krainovic.
L’article emfatitza que la restauració bioeconòmica és un camí prometedor, però requereix col·laboració entre els sectors públic i privat, les comunitats locals i un compromís amb la biodiversitat i les espècies natives. “Aquest estudi proporciona un full de ruta clar sobre com la restauració forestal pot contribuir tant al desenvolupament econòmic com a les solucions basades en la naturalesa enfront del canvi global”, explica Sergio de Miguel, autor principal de l’article.
Més informació:
Krainovic, P.M., Brandão, D.O., Resende, A.F. et al. Current constraints to reconcile tropical forest restoration and bioeconomy. Sustain Sci (2024). https://doi.org/10.1007/s11625-024-01573-8
Last modified: 22 octubre 2024
