L’anàlisi destaca que les polítiques dissenyades ofereixen una base sòlida per a la implementació de la gestió integrada de risc, però cal millorar el reconeixement de la contribució dels paisatges resilients.
El grup de recerca en Política Forestal i Governança del Risc del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) ha publicat un article que analitza com es recull el concepte de gestió integrada del risc d’incendis forestals i les solucions basades en la natura en 40 documents de polítiques, lleis i altres instruments de la Comissió Europea.
El treball titulat “Framing coherence across EU policies towards integrated wildfire risk management and nature-based solutions”, s’ha publicat a la revista Fire, i ofereix una revisió sistemàtica del conjunt de polítiques sectorials, com les relacionades amb la conservació de la natura, el canvi climàtic, la bioeconomia i la protecció civil. “L’objectiu principal és avaluar fins a quin punt aquestes polítiques són coherents i com poden contribuir de manera conjunta a la reducció del risc d’incendis forestals, especialment en el context d’un clima que afavoreix incendis més intensos i freqüents a Europa”, explica Eduard Plana, cap del grup de recerca de Política Forestal i Governança del Risc del CTFC i autor principal de l’article.
Principals conclusions
L’estudi destaca diverses àrees de millora en la coordinació i implementació de polítiques per abordar de manera integrada el risc d’incendis forestals. Entre les troballes més importants, s’identifica la necessitat de destacar la funció protectora dels boscos gestionats i dels paisatges en mosaic, considerant-los com una infraestructura verda capaç de protegir la població, les economies i els ecosistemes. També es subratlla que és fonamental establir sinergies entre l’ecologia del foc i les polítiques de conservació, amb especial èmfasi en la restauració d’ecosistemes adaptats al règim natural d’incendis per tal de millorar la biodiversitat i alhora reduir el risc.
A més, l’anàlisi posa de manifest la importància d’introduir mesures preventives en àmbits com l’urbanisme, les infraestructures estratègiques i les activitats turístiques, així com implicar el sector privat en aquestes accions. El treball també vincula la gestió del risc d’incendi amb l’agenda One Health, ressaltant el creixent impacte dels incendis en la salut humana, tant a nivell físic com psicològic, així com els desafiaments associats a la seguretat dels equips d’emergència.
Pel que fa a la protecció civil, l’estudi proposa reforçar la capacitat dels sistemes d’alerta primerenca, així com millorar els protocols d’actuació i els mecanismes de recuperació de les zones afectades per incendis extrems. Finalment, destaca la necessitat d’una coordinació més robusta dins dels sistemes d’avaluació ambiental, de manera que els beneficis de la gestió preventiva quedin clarament reflectits i els governs treballin de manera més efectiva per minimitzar els costos humans i ambientals.
Un marc estratègic replicable
Aquest estudi, vinculat al projecte europeu FIRE-RES i al grup de treball Environment del projecte Firelogue, ofereix un marc analític que pot ser replicat a escala estatal o regional. És aquest el cas de Catalunya, on s’ha iniciat la mateixa anàlisi a escala regional i disposarà dels seus resultats durant el 2025.
Les conclusions de l’estudi seran presentades en fòrums de treball amb la Comissió Europea i el Parlament Europeu per ajudar a la presa de decisions informades en el disseny i implementació de polítiques futures.
Més informació:
Plana, E.; Serra, M.; Smeenk, A.; Regos, A.; Berchtold, C.; Huertas, M.; Fuentes, L.; Trasobares, A.; Vinders, J.N.; Colaço, C.; et al. Framing Coherence Across EU Policies Towards Integrated Wildfire Risk Management and Nature-Based Solutions. Fire 2024, 7, 415. https://doi.org/10.3390/fire7110415
Last modified: 28 novembre 2024
