Un model innovador que situa els ramats al centre de la prevenció d’incendis i de la planificació del paisatge català.
SilPas identifica les zones on el pastoreig pot actuar com un tallafoc natural i millorar la gestió del territori davant del canvi climàtic.
Catalunya compta des d’ara amb una nova aliada davant d’una de les seves principals amenaces ambientals: els grans incendis forestals. Es tracta de SilPas, una eina innovadora desenvolupada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en el marc del projecte europeu LIFE AgroForAdapt, que posa en valor el paper del silvopastoralisme —el pastoreig en zones forestals— com a estratègia clau d’adaptació al canvi climàtic.
L’abandonament de la ramaderia extensiva en les darreres dècades ha afavorit la pèrdua del paisatge en mosaic i l’expansió de masses forestals contínues, molt més vulnerables al foc. SilPas sorgeix precisament per revertir aquesta tendència, ajudant a identificar quines zones són prioritàries per a la gestió mitjançant el pastoreig i maximitzant-ne l’impacte en la prevenció d’incendis.
El foc sota control… amb ramats
SilPas utilitza anàlisis multicriteri amb cartografia pública i tècniques SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) per determinar en quines àrees la ramaderia extensiva pot resultar més eficaç i viable. El seu valor afegit rau en la capacitat de:
- Detectar punts crítics de risc d’incendis, com la interfície prat-bosc, on el pastoreig pot actuar com un tallafoc natural.
- Assignar prioritats segons diferents escenaris, permetent a tècnics i administracions focalitzar els esforços en les zones amb major potencial preventiu.
- Reconèixer el paper del bestiar com a eina de gestió, donant suport a les línies d’acció del Pla d’Adaptació de la Ramaderia Extensiva al Canvi Climàtic (PAE) i del Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva de Catalunya (PEREC).
Més enllà del foc: planificació i resiliència
Tot i que la prevenció d’incendis és el seu eix central, l’eina també ofereix un suport clau per a la planificació territorial. Es pot utilitzar a escala comarcal o en espais naturals protegits, permetent optimitzar la ubicació dels ramats segons objectius productius, econòmics o ambientals.
A més, SilPas integra variables clau com l’espècie ramadera (vaques, cavalls, cabres o ovelles), la qualitat del pasturatge o el pendent del terreny, adaptant-se a la realitat del sector. Aquesta flexibilitat la converteix en una eina útil no només per a la gestió del risc d’incendis, sinó també per impulsar la rendibilitat de la ramaderia extensiva, recuperar terres abandonades i reforçar els serveis ecosistèmics del paisatge català.
De les Muntanyes de Prades a tota Catalunya
La primera aplicació pilot s’ha desenvolupat a les Muntanyes de Prades, un dels territoris més vulnerables als grans incendis forestals. No obstant això, l’eina està dissenyada per estendre’s a tot el territori català, aprofitant cartografia disponible públicament i oferint escenaris personalitzables per a gestors i administracions.
Amb SilPas, Catalunya se situa a l’avantguarda en la integració del silvopastoralisme en les polítiques d’adaptació al canvi climàtic. Una aposta que, amb el suport de la tecnologia i dels ramats, pot marcar la diferència en la prevenció d’incendis i en la construcció de paisatges més resilients i segurs.
Sobre el projecte
LIFE AgroForAdapt, que es desenvolupa entre 2021 i 2026, continua avançant en la promoció dels sistemes agroforestals com a eina clau per a un sector agrari més rendible, resilient i sostenible al territori mediterrani.
Aquest projecte, cofinançat pel programa LIFE de la Unió Europea, té un enfocament multidisciplinari i transnacional, amb 8 beneficiaris: el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (coordinador), Agresta S. Coop, Agroof S. Coop, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya – Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i la Fundació Emys. També compta amb el cofinançament de la Diputació de Tarragona i de l’Agència de l’Aigua Roine – Mediterrània – Còrsega (França).
Last modified: 16 desembre 2025
