Un estudi liderat pel CTFC analitza els principals obstacles que limiten la restauració forestal a Espanya i proposa solucions pràctiques perquè la recuperació dels boscos sigui més eficaç, coordinada i sostenible.
Amb la nova Llei de Restauració de la Natura de la Unió Europea, els Estats membres hauran d’elaborar Plans Nacionals de Restauració per recuperar ecosistemes degradats. Però, què impedeix que les accions de restauració forestal tinguin èxit? Un nou estudi liderat pel grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i finançat per la Fundación Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic respon aquesta pregunta i ofereix solucions concretes per millorar l’eficàcia de la restauració a Espanya.
El treball, desenvolupat en el marc del projecte REFORADAPT i publicat a Environmental Science & Policy, identifica i analitza els principals reptes que afronta la restauració i adaptació forestal al país, basant-se en el coneixement col·lectiu de 62 experts de diferents àmbits. Mitjançant dues rondes de qüestionaris i quatre tallers participatius, els especialistes van coincidir que les barreres més limitants no són tècniques, sinó econòmiques, polítiques i socials. Entre aquestes destaquen els pressupostos a curt termini, la infravaloració dels serveis ecosistèmics, els incentius perversos, el curt-terminisme polític, la burocràcia i la fragmentació de les polítiques.
A partir d’aquest diagnòstic, l’estudi proposa una fulla de ruta de solucions viables, que combina la creació d’agències independents de restauració amb finançament estable i a llarg termini, processos administratius més àgils, incentius econòmics per als propietaris —incloent-hi la valorització dels serveis ecosistèmics prestats—, i una major sensibilització pública sobre la importància dels boscos i la seva restauració.
Aquesta recerca constitueix la primera avaluació sistemàtica a nivell nacional dels desafiaments de la restauració forestal a Espanya, integrant les dimensions ecològica, social, econòmica i de governança. A més, ofereix un model d’avaluació participativa que podria replicar-se en altres països i contextos. Els resultats tenen una rellevància directa per a les polítiques actuals, ja que poden orientar les estratègies nacionals i regionals de restauració, contribuint al fet que les pròximes iniciatives sota el marc europeu siguin més eficaces i sostenibles.
“La restauració forestal només serà viable si es converteix en una prioritat col·lectiva recolzada per un compromís polític i econòmic sostingut”, assenyala Maitane Erdozain, primera autora de l’article. “El treball destaca la necessitat de crear espais de diàleg entre actors clau i d’enfortir la coordinació i la intersectorialitat al voltant de la restauració.”
“En un moment en què Europa busca escalar els seus esforços de restauració ecològica, aquest treball aporta una visió pràctica i col·laborativa per transformar els reptes en oportunitats”, clou Sergio de Miguel, catedràtic de Ciència Forestal de la Universitat de Lleida i coordinador del Grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del CTFC.
Més informació:
Last modified: 29 octubre 2025
