Els resultats d’aquest estudi desvelen que es cacen més tórtores juvenils que adultes, sobretot al principi de la temporada de caça.
Per primer cop s’ha estimat el nombre de tórtores abatudes o ferides no recollides, que indiquen que s’ha infravalorat el nombre d’individus caçats en un 9,6%
Els resultats de l’estudi aporten dades empíriques importants per a l’avaluació de la sostenibilitat de la caça de la tórtora i pel disseny del pla de gestió de caça adaptativa de l’espècie.
Segons un estudi publicat en accés obert a la revista Science of the Total Environment en el que han participat investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), l’Instituto de Investigación en Recursos Cinegéticos (IREC-CSIC), la Universidad de Extremadura i la Royal Society for the Protection of Birds (RSPB/Birdlife, UK), els paràmetres usats per l’administració per regular la caça de la tórtora europea no són suficients per evitar declivi de l’espècie.
El 2018 la Comissió Europea va desenvolupar un Pla d’Acció per la conservació de la tórtora europea, ja que les poblacions d’aquesta au estan disminuint a Europa. Amb una disminució de la població de Streptopelia turtur del 37% a Espanya entre els anys 1996 i 2018, aquest és el país d’Europa occidental on més tórtores es cacen, amb una mitjana de 950.000 per any entre 2006 i 2017. Gràcies a la col·laboració d’associacions de caçadors i l’equip investigador, s’ha fet el seguiment de cacera de tórtora en vedats de Catalunya, Andalusia, Castella la Manxa i Extremadura per recollir dades que permetin millorar la gestió cinegètica de l’espècie.
Streptopelia turtur.
Entre 2015 i 2019, abans de la moratòria de caça emesa per la Unió Europea, els investigadors van recopilar dades a escala de vedat per estimar la proporció de tórtores abatudes o ferides però no recollides – una dada desconeguda per aquesta espècie i, per tant, no comptabilitzada en les estadístiques oficials. L’estudi mostra que la mortalitat derivada de la caça està subestimada en, com a mínim, un 9,6%, el que suposa pels darrers anys amb caça, una mitja de 90.000 exemplars a l’any no comptabilitzats. “La proporció d’individus ferits, però no recuperats, és una dada molt important que no es recull en els registres oficials de caça, però que evidentment hauria de ser computat a efectes poblacionals de l’espècie”, subratlla Lara Moreno-Zarate, investigadora del grup de Biologia de la Conservació del CTFC i del IREC-CSIC, i primera autora de l’estudi.
Les dades recollides mostren que el nombre de tórtores abatudes augmenta a la vegada que ho fan els caçadors presents durant la batuda – una dada que pot semblar intuïtiva, però que fins ara no s’havia comptabilitzat. “Gràcies a aquest estudi sabem que el nombre de caçadors és un factor crucial per poder controlar el nombre de tórtores que es cacen. Tot i això, aquesta variable no està regulada per l’administració, que sí que regula altres paràmetres”, explica Moreno-Zarate.
Els recercadors també van observar que es caça una major proporció de juvenils que d’adults, sobretot a l’inici de la temporada – moment en què es concentra el nombre més gran de tórtores caçades. De fet, la proporció de juvenils caçats és major que l’esperada a l’atzar. Això indica una major pressió i vulnerabilitat d’aquest grup d’edat respecte dels adults. Aquest desequilibri entre les bosses de caça i l’estructura poblacional de la tórtora ha de ser inclòs en els models demogràfics futurs de l’espècie. En altres estudis s’ha observat que la supervivència de juvenils és un paràmetre crític per la viabilitat poblacional de l’espècie. Aquests resultats ajudaran a millorar i reduir la incertesa dels models demogràfics, eines claus per la presa de decisions en relació amb la gestió de la caça adaptativa.
Aquest estudi aporta informació amb el potencial d’ajudar a millorar la gestió cinegètica de la tórtora a través del Pla europeu de gestió de caça adaptativa (AHM, per les seves sigles en anglès) – una eina eficient per la gestió d’espècies cinegètiques basades en un procés científic de presa de decisions. “Estem avaluant, junt amb les administracions nacionals i les federacions de caça, com implementar el pla de gestió de caça adaptativa a escales nacionals i regionals. Les noves dades permetran prendre millors decisions i així contribuir a planificar un aprofitament cinegètic que no comprometi la recuperació de l’espècie”, indica Beatriz Arroyo, investigadora del IREC-CSIC i coordinadora científica del Pla de gestió de caça adaptativa de la UE.
L’estudi conclou que, per permetre un aprofitament sostenible de l’espècie, les administracions, més enllà de regular els dies i la duració de la temporada de caça, haurien de regular més paràmetres, com el nombre de caçadors per vedat o el mètode de caça, entre d’altres.
Més informació:
Lara Moreno-Zarate, Beatriz Arroyo, Francesc Sardà-Palomera, Gregorio Rocha, Gerard Bota, Will J. Peach. Age ratio, crippling losses and factors affecting daily hunting bags of European Turtle-dove in Spain: Implications for sustainable harvest management of a declining migratory species. Science of The Total Environment (2023) Volume 868, 161192 DOI: 10.1016/j.scitotenv.2022.161192
Last modified: 6 febrer 2023
