BLOGNEWS

20 anys del gran incendi forestal de la Catalunya central

17 Juliol 2018

El 18 de juliol de 1998 es va iniciar un gran incendi forestal, que va cremar 27.000 hectàrees a la Catalunya central, i que va afectar principalment la zona sud de la comarca del Solsonès juntament amb part del Bages i la Segarra. L’impacte d’aquest incendi no va ser només econòmic, per la pèrdua que va suposar als propietaris forestals. També va tenir un gran impacte emocional i social. Feia quatre anys que havia hagut els grans incendis del Bages i Berguedà i semblava que esdeveniments d’aquesta magnitud no es podien tornar a repetir.

Imatge del bosc afectat per l’incendi de 1998

Divendres passat, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) va organitzar una visita al bosc als voltants del Santuari del Miracle (Riner, Solsonès). A més de les explicacions dels experts del Centre, es va comptar amb la participació dels Bombers de la Generalitat, a través dels GRAF, i dels Agents Rurals.

Moment de la visita

La visita va començar amb l’explicació de l’incendi a càrrec d’Eduard Plana, cap del grup de Política Forestal i Governança del Risc del CTFC. La seva intervenció va resumir l’impacte de l’incendi des del punt de vista social, polític, econòmic i ambiental, i l’evolució de la zona afectada durant aquests 20 anys. Es va posar l’èmfasi en les lliçons apreses d’aquell esdeveniment, i les millores en el coneixement sobre el comportament dels incendis i la planificació estratègica del risc que va suposar. Aquell incendi va reafirmar la necessitat d’abordar la gestió del risc de grans incendis des d’una perspectiva integral, on la pagesia i les activitats agràries són una peça cabdal a l’hora de mantenir els paisatges menys vulnerables a les flames.

Zona del Miracle (Riner, Solsonès)

També va participar-hi Marc Castellnou, cap del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat. Aquest grup d’especialistes va néixer després d’aquest gran incendi. El coneixement que han desenvolupat des dels GRAF entre altres, ha permès reconèixer de quina manera es comporten els incendis i planificar, de forma més efectiva, les actuacions preventives sobre el territori que facilitin el seu control. Castellnou va destacar la virulència que va tenir l’incendi, ja que en 12 hores va cremar 18.000 hectàrees, amb una velocitat màxima de 2.000 hectàrees/hora. Fins fa no massa l’incendi de 1998 era el que tenia els registres de propagació més elevats de tot Europa. Darrerament aquest registre ha estat superat pel foc de l’any passat a Portugal, que va cremar 14.000 hectàrees/hora.

 

La regeneració del bosc en aquests 20 anys

En línies generals, es pot dir que la recuperació de la vegetació a la zona afectada per l’incendi ha estat bona. Excepte en algunes zones prop de la serra de Castelltallat, on hi trobem sobretot matollars, les espècies arbòries s’han regenerat en la majoria dels terrenys. El principal canvi que s’ha produït és la major presència de rouredes i alzinars, degut a la capacitat de rebrot d’aquesta espècie immediatament després del pas de les flames, en zones que prèviament estaven ocupades per extensos boscos de pinassa com a espècie dominant.

Regeneració del pi sota l’ombra de les primeres rouredes que van rebrotar

En conseqüència, actualment al voltant del 60% de la superfície afectada per l’incendi és rouredes i, en menor mesura, alzinars joves. La regeneració de la pinassa, en canvi, està molt condicionada a que quedin alguns arbres adults sense cremar, que actuen com a font de llavors. Com que és una espècie que necessita una mica d’ombra, després d’uns anys s’està veient que la seva regeneració avança sota les capçades dels roures, alzines i els pins aïllats que no van cremar. Caldrà esperar uns anys per veure si roures i pins coexisteixen o una espècie domina sobre l’altra.

Last modified: 17 Juliol 2018