BLOGNEWS

Gestionar els guarets beneficia les aus estèpiques

3 Juliol 2019

La presència d’aus estèpiques és més alta en els guarets que incorporen algun tipus de gestió agrícola que en aquells sense gestionar. Així ho indica un estudi liderat pel CTFC i publicat a la revista Journal of Applied Ecology.

Els resultats de l’estudi també revelen les raons que justifiquen l’impacte positiu de la gestió dels guarets. Per una banda, el llaurat restringeix la cobertura i alçada de la vegetació i afavoreix els requeriments ecològics d’espècies com el torlit. Per l’altra, el picat restringeix únicament l’altura de la vegetació, pel que afavoreix els requeriments d’altres aus com el sisó.

Entendre el procés pel qual les pràctiques agrícoles beneficien la presència d’aquestes aus és essencial per tal de donar recomanacions de gestió específiques, ja que les aus no responen a una pràctica agrícola en concret, si no a l’hàbitat que aquestes recomanacions promouen, per exemple l’estructura de la vegetació.

 

Els guarets i les aus estèpiques

Torlit (Burhinus oedicnemus) alimentant-se en un guaret

La Unió Europea (UE) promou l’agricultura extensiva i la presència de guarets mitjançant el Pagament verd (Greening) i finança mesures agroambientals per a la conservació de la biodiversitat. Tot i que un dels objectius d’aquestes mesures és afavorir les espècies d’aus estèpiques amenaçades, aquestes poblacions segueixen en declivi, pel que qüestionen l’eficàcia d’aquestes mesures.

En aquest sentit, l’equip que ha desenvolupat l’estudi argumenta que promoure únicament la presència de guarets, tal com proposen les mesures agroambientals, no sempre és suficient per afavorir les espècies d’aus estèpiques en declivi. En molts casos, la vegetació que creix en guarets sense gestionar és massa densa o massa alta per aquest tipus d’aus, ja que dificulta l’accés a l’aliment així com la visibilitat davant de possibles depredadors.

Si bé molts estudis han descrit el paper positiu que juguen els guarets, encara hi ha molt poca informació sobre el tipus de gestió que en milloraria la qualitat de l’hàbitat. Per poder respondre quin és el millor tipus de gestió i si es pot aplicar per igual per diferents espècies, els i les investigadores han realitzat un experiment durant tres anys en camps en guarets localitzats a la plana de Lleida (Catalunya, Espanya).

Aquests guarets són arrendats anualment pel govern de la Generalitat des del 2011, com a mesura compensatòria davant la construcció del canal de regadiu Segarra-Garrigues. En aquests guarets han investigat la resposta de la vegetació a diferents tipus de gestió (pràctiques agrícoles) i la seva influència en la presència d’aus estèpiques.

Les espècies estudiades han donat una resposta diferent segons el tipus de pràctica agrícola utilitzada, ja que tenen uns requeriments d’hàbitat i una ecologia diferents. Si bé el llaurat va ser la pràctica més favorable per a la presència de torlit, el es va veure beneficiat pel picat de la vegetació.

 

Com promoure la gestió del guaret?

Tractor agrícola llaurant un camp en guaret a la plana de Lleida (Catalunya)

Actualment, els agricultors apliquen de manera habitual les pràctiques agrícoles utilitzades en l’estudi ja que eviten l’excés de males herbes en els seus camps en guaret. No obstant, aquesta gestió no és sempre apropiada per a les aus estèpiques, ja que sovint les apliquen massa vegades a l’any i durant el període reproductor. Per tant, ajustar el moment, la intensitat i el tipus de maneig als requeriments d’aquestes aus resulta clau per a promoure la seva conservació.

L’article recomana la gestió dels guarets abans de l’època reproductora mitjançant l’aplicació d’un mosaic de pràctiques agrícoles (llaurat, picat). Segons els seus resultats, aquest procediment donarà lloc a un paisatge divers que beneficiarà les aus estèpiques amb diferents requeriments d’hàbitat. Entre les seves recomanacions també inclouen l’ús de canals d’informació que permetin divulgar aquesta informació científica a gestors i agricultors.

Mesures de gestió adaptades al context agrícola i a objectius de conservació específics, com les proposades en l’estudi, són necessàries per a millorar el balanç cost-benefici de mesures de conservació genèriques com les mesures agroambientals.

 

 

Referència:

 

Fallow management increases habitat suitability for endangered steppe bird species through changes in vegetation structure. Ana Sanz‐Pérez, David Giralt, Irene Robleño, Gerard Bota, Cyril Milleret, Santiago Mañosa, Francesc Sardà‐Palomera. 2019. Journal of Applied Ecology. DOI: 10.1111/1365-2664.13450

Last modified: 4 Juliol 2019