BLOGNEWS

La crisi sanitària per la COVID-19 agreuja el cercle viciós de la desforestació tropical

16 Octubre 2020

Una nova recerca amb participació d’investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i la Universitat de Lleida suggereix que les pandèmies poden convertir-se en un nou motor indirecte de la desforestació tropical, que amenaça els ecosistemes forestals i la seva biodiversitat.

L’estudi destaca les amenaces emergents per al medi ambient i la societat que es poden derivar de la interacció recíproca entre la desforestació tropical i l’actual pandèmia i com es podrien minimitzar a partir de possibles intervencions polítiques. Els resultats també suggereixen que la capacitat dels països tropicals per fer front a les preocupacions de conservació i potencialment humanitàries ha estat minada per la crisi econòmica i de salut derivada de l’actual pandèmia.

A través de la comparació d’imatges satèl·lit de boscos tropicals, l’equip d’investigació ha detectat que les alertes per desforestació durant el període posterior a les mesures de confinament desplegades a escala global durant la primera mitat del 2020 gairebé s’havien duplicat respecte les del 2019. Realitzat de manera conjunta amb centres de vuit països diferents inclosos Brasil, EUA, Itàlia, Austràlia, Costa d’Ivori, França i Regne Unit, l’estudi es publica a la revista Perspectives in Ecology and Conservation.

Un problema que es retroalimenta a sí mateix

Segons l’estudi, les zoonosis, aquelles malalties que poden transmetre’s entre animals i persones, com la COVID-19, poden interaccionar de manera recíproca amb la salut pública, l’economia, l’agricultura i els boscos. “Veiem que es tracta d’un problema que s’està retroalimentant a sí mateix, i si no avaluem i redrecem les conseqüències a curt, mig i llarg termini de les mesures que prenem com a societat global podem endinsar-nos encara més en aquest cercle viciós de desforestació i zoonosis”, explica Sergio de Miguel, un dels principals autors de l’article, investigador de la Joint Research Unit CTFC-Agrotecnio i cap del GFBI Hub (Global Forest Biodiversity Initiative) a la Universitat de Lleida.

De Miguel explica que “gran part del problema d’aquestes malalties com la COVID-19 prové en bona mesura de la pèrdua de biodiversitat per la destrucció d’hàbitats arreu del món, sobretot per causa de la desforestació. La paradoxa és que la conseqüència de les mesures que internacionalment s’han pres per fer front a la pandèmia estan exacerbant la causa d’aquest tipus de pandèmies. Per tant, en comptes de solucionar el problema, les mesures de confinament decretades a escala global a l’inici de la pandèmia haurien contribuït a incrementar-lo ”.

D’altra banda, tot i semblar que el confinament de la població a escala global ha portat una millora del medi ambient, segons l’estudi, la realitat no és així. “Si bé els nivells de contaminació es van reduir en diverses zones del món, com ara a casa nostra, a les zones tropicals aquesta contaminació per partícules associades a la desforestació i als incendis possiblement es va incrementar, i convé recordar que aquesta és una de les principals causes de mort prematura en zones tropicals”, exposa de Miguel, que indica que “malgrat la reducció significativa de la mobilitat i activitat socioeconòmica a escala global, contràriament al que es podria esperar, la reducció en emissions de carboni i gasos d’efecte hivernacle, principals causants del canvi climàtic va ser relativament marginal”.

Recomanacions polítiques per canviar de direcció

Per revertir aquesta situació, segons l’estudi els governs haurien de desenvolupar accions polítiques amb l’objectiu de minimitzar les amenaces emergents que relacionen la desforestació tropical i la pandèmia pel COVID-19. Tal i com explica de Miguel, “per tal de canviar aquests patrons de desforestació també s’hauria de modificar el model de desenvolupament socioeconòmic.”

Les recomanacions inclouen centrar-se en els mitjans de subsistència de comunitats rurals i indígenes, integrar com activitat essencial la supervisió i el control del medi ambient per tal d’aturar la desforestació i la pèrdua de biodiversitat, preveure un augment dels incendis forestals i per tant tractar-ne tant les causes com les conseqüències i per últim, fomentar les estratègies per impulsar els mercats legals de la fusta i les cadenes de subministrament i comercialització.

“Tot i les nombroses incerteses sobre els impactes de la pandèmia COVID-19 sobre la societat i el medi ambient, els governs han d’actuar amb urgència per fer front a la interacció entre pandèmies i canvi climàtic, tot garantint la protecció dels boscos tropicals i la seva població”, conclou l’estudi.

Article de referència:

Pedro H.S. Brancalion, Eben N. Broadbent, Sergio de-Miguel et al. Emerging threats linking tropical deforestation and the COVID-19 pandemic. Perspectives in Ecology and Conservation (2020) https://doi.org/10.1016/j.pecon.2020.09.006

 

Last modified: 19 Octubre 2020