BLOGNEWS

L’amor no té fronteres: les femelles del Nòctul gegant migren per aparellar-se

3 Desembre 2019

Les femelles del Nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) migren des del centre de França per aparellar-se amb els mascles sedentaris del nord-est de la Península Ibèrica. Així ho han constatat investigadors del CTFC, tècnics de SARGA (Govern d’Aragó), investigadors de la SECEMU (Asociación Española para la Conservación y el Estudio de los Murciélagos), del CSIC de Doñana, del Leibniz Institute de Berlín i especialistes del Groupe Chiroptères de la Société Française pour l’Etude et la Protection des Mammifères, que han estat estudiant la població i els moviments del Nòctul gegant (Nyctalus lasiopterus) al nord-est de la Península Ibèrica.

El Nòctul gegant és el ratpenat més gran d’Europa. La seva grandària el permet alimentar-se no només d’insectes sinó també de petits ocells, a diferència de la resta de ratpenats europeus, que són bàsicament insectívors. És una espècie amenaçada, de conservació prioritària a nivell Europeu, segons la Directiva Hàbitats, i considerada com a Vulnerable en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades.

Un individu de Nòctul gegant de la fageda d’en Jordà (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Font: Dani Carrillo.

Les poblacions del nord de la Península Ibèrica són parcialment migradores. Concretament, les poblacions de mascles de Navarra i d’Aragó sembla que fan una migració regional, de pocs quilòmetres, des de les zones de muntanya dels Pirineus a àrees més meridionals. En canvi, les poblacions de mascles del nord-est de Catalunya són sedentàries i són les femelles i els joves de l’any els que migren des del centre i nord de França.

Aquesta migració s’ha pogut confirmar aquest 2019 gràcies a la recaptura d’una femella que es va trobar criant el maig a Vézins-de-Levezou (Parc Regional de Causses), anellada per primera vegada el 30/11/2016 a la fageda d’en Jordà (P.N. de la Zona Volcànica de la Garrotxa). La femella de Nòctul gegant havia fet una migració de 240 km en línia recta, des del lloc d’aparellament i hivernada cap a la zona de reproducció. Cal destacar que és la primera recaptura a un altre país d’aquesta espècie.

Aquesta dada demostra el lligam que hi ha entre les poblacions franceses i catalanes de Nòctul gegant i remarca la importància de la conservació dels nuclis de cria a França, d’aparellament i d’hivernada a Catalunya i alhora de procurar vies segures de migració.

Distribució del Nòctul gegant a Europa, indicada en taronja, i a Espanya, en vermell. Font: Guixé et al., 2018.

 

Distribució potencial, en taronja, i punts coneguts de poblacions, en vermell, del Nòctul gegant al nord-est de la Península Ibérica. Font: Guixé et al., 2018.

 

El principal problema del Nòctul gegant és la manca de rodals de bosc madur, en especial de boscos caducifolis o mixtes amb abundància de cavitats naturals i nius de picots on emplacen els seus refugis diürns. Per això és crucial protegir els boscos madurs existents i, en els boscos gestionats per producció de fusta, preservar grups d’arbres grans, vells, decaiguts o morts en peu, que proporcionen refugis naturals per als ratpenats. Igualment, és important promocionar rodals de bosc a evolució lliure, de manera que puguin atansar etapes avançades de maduresa. Això es pot aconseguir, per exemple, declarant reserves forestals en boscos públics o establint acords amb els propietaris de finques privades. Aquestes accions serien prioritàries allà on s’hagi detectat l’espècie.

 

Autor: Aitor Domingo

Els ratpenats són el grup de mamífers més desconegut a Europa i alhora el segon més divers després dels rosegadors, on totes les espècies estan protegides i moltes d’elles amenaçades. Tots els ratpenats europeus són insectívors i espècies clau en els ecosistemes. Esdevenen, alhora, un important aliat de l’agricultura i la silvicultura com a controladors de plagues d’insectes. Aquests fets justifiquen la importància de treballar per conèixer i millorar les seves poblacions i assegurar-ne la conservació.

L’equip de treball ha estat format per David Guixé, Jordi Camprodon, Laura Torrent, Elena Roca, Xavier Florensa, Ramon Jato, Luís Lorente, Juan Tomás Alcalde, Ana Popa-Lisseanu i Marie-Jo Duborg. Agrair l’ajuda dels tècnics del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Last modified: 3 Desembre 2019