Més de vuitanta persones han participat en les jornades de tancament del projecte LIFE ALNUS celebrada al CTFC
El projecte LIFE ALNUS ha dut a terme accions de restauració ecològica de rius i de recuperació de vernedes i altres boscos de ribera en les conques dels rius Ter, Segre i Besòs.
En la segona jornada es van visitar les actuacions dutes a terme en el marc del projecte a la zona de l’Illa de les Gambires i Illa del Sorral al riu Ter a Osona.
El 12 i 13 de desembre s’ha celebrat el workshop de tancament del projecte LIFE ALNUS al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). LIFE ALNUS és un projecte LIFE Nature & Biodiversity, de cinc anys de durada i coordinat pel CTFC que té com a objectiu la conservació, restauració i governança de les vernedes a Catalunya, el bosc de ribera més amenaçat a Catalunya i al conjunt de la Unió Europea.
Més de vuitanta persones han participat en aquesta trobada, centrada en la discussió d’un model de recuperació dels boscos de ribera, i concretament les vernedes, que sigui transferible a altres zones de la Mediterrània que pateixin els mateixos problemes de conservació. L’àmbit del projecte s’ha dut a terme en més de 1.000 km lineals de riu, al llarg de les conques del Besós, del Ter i de l’Alt Segre. Aquests espais inclouen 24 Zones d’Especial Conservació (ZEC) i un 45% de la distribució catalana de l’hàbitat del vern.
Representants de tots els socis del projecte (el CTFC, l’Agència Catalana de l’Aigua, la Fundació Universitària Balmes de la UVic-UCC (a través del Centre d’Estudis del Rius Mediterranis – CERM), la Fundació Catalunya La Pedrera, l’Ajuntament de Granollers i MN Consultors en Ciències de la Conservació SL) i representants de diferents administracions públiques, universitats i centres de recerca i empreses privades van participar en les jornades, arribant a la conclusió que l’objectiu de la restauració fluvial ha de ser la de recuperar processos naturals, incrementar la complexitat, heterogeneïtat del sistema hidromorfològic i de la diversitat biològica per a retornar aquests ecosistemes, extremadament diversos, a un bon estat de conservació.
El primer dia de la jornada va consistir en un workshop dividit en tres mòduls en què es van exposar les experiències i resultats obtinguts al llarg del projecte. Jordi Camprodon i Pol Guardis, investigadors del CTFC i coordinadors del projecte LIFE ALNUS, juntament amb Roser Maneja, directora adjunta de recerca del CTFC, van donar la benvinguda als participants a la jornada.
Durant el dia es va poder seguir les intervencions de diverses persones expertes que han participat, d’una manera o altra, en la definició, disseny i implementació de les accions del projecte, acompanyades de les xerrades per part de les representants de totes les entitats sòcies del projecte, compartint, així, les experiències i conclusions desenvolupades al llarg dels darrers cinc anys. El professor Alfredo Ollero de la Universidad de Zaragoza, un dels millors experts en hidromorfologia fluvial, va presentar una ponència inaugural, on va insistir en la necessitat de promoure la recuperació dels rius davant els nous reptes del canvi global, a partir de la eliminació d’impactes i prioritzant la restauració natural.
També van participar en el workshop els projectes europeus LIFE Fluvial i LIFE Invasaqua, enfocats a la millora i gestió sostenible de corredors fluvials de la regió atlàntica ibèrica o a la lluita contra les espècies exòtiques invasores aquàtiques ibèriques, amb sengles explicacions dels objectius dels projectes i resultats. En el darrer mòdul de la jornada van participar experts en els valors culturals, pedagògics, artístics i espirituals dels boscos de ribera, repassant els valors tangibles i intangibles que ens aporten aquests espais, i reflexionant en la necessitat d’induir canvis perdurables en la societat, comentant en que no n’hi ha prou amb facilitar coneixements o informacions (tècnics, científics, econòmics, etc), sinó que cal que aquests vagin units d’emocions intenses, com les que dona la immersió en la natura.
Van cloure l’acte, l’Antoni Trasobares, director del CTFC, l’Anna Sanitjas, Directora General d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat de Catalunya, en Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i l’Antoni Munné, cap del Departament de Qualitat de l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Durant el segon dia, els participants van visitar les actuacions del projecte que s’han fet a la zona de l’illa de les Gambires i illa del Sorral al riu Ter al seu pas per Torelló i les Masies de Voltregà. Així, es va poder observar els treballs de restauració hidromorfològica del riu i de les riberes, executada per l’Agència Catalana de l’Aigua com a sòcia del Life ALNUS. El projecte va consistir en la recuperació de sediments a la llera i de braços secundaris del riu, molt rics en diversitat ecològica, que s’havien assecat per antigues activitats extractives. També es van eliminar impediments físics com passeres que impedien la circulació natural del riu i es va reforçar la recuperació natural de la vegetació de ribera amb plantacions d’espècies autòctones, que s’han implementat en lloc de les invasores que hi havia a l’inici del projecte. Part de les soques més grosses de les espècies exòtiques s’han deixat a la mateixa zona perquè creïn micro-hàbitats i serveixin de refugi pels animals, com macro-invertebrats, amfibis o mamífers. Aquestes accions es van plantejar per aconseguir el màxim impacte amb el mínim cost, deixant que l’hàbitat es reorganitzi per si sol a través d’actuacions clau.
Una altra de les accions principals liderades pel LIFE ALNUS ha estat promoure i realitzar els estudis previs per a l’ampliació de la Xarxa Natura 2000 en aquells espais fluvials més prioritaris, sobretot en les planes al·luvials amb vernedes o potencialment recuperables com a verneda i altres boscos de ribera, per part de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, de la que se’n preveu la seva aprovació de cara a finals del 2023.
Durant les jornades, es va destacar que la percepció de la població és essencial per dissenyar els projectes de restauració fluvial. Fer entendre la necessitat dels projectes de restauració, les funcions del bosc de ribera, com pal·liar els efectes de les crescudes sobre infraestructures, treure’ns la por a la vegetació de ribera cada cop que hi ha una riuada, etc. són aspectes bàsics a seguir debatent amb les poblacions riberenques per canviar percepcions estereotipades i poc fonamentades.
Last modified: 19 desembre 2022
